Carretillada de l'Arboç

La Carretillada

L'Arboç (el Baix Penedès)

La Carretillada del Ball de Diables de l'Arboç és un dels ritus de foc més mítics —i referent indiscutible— dins el món dels diables festius a Catalunya. Es tracta d'una impressionant i intensa encesa conjunta d'efectes pirotècnics que posa punt final a la representació de l'acte sacramental parlat que la colla escenifica en el marc de la festa major.

Baner Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Els gegants de Torroella i els de l'Estartit

Festa Major

Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

Del 22 al 28 d'agost de 2025

Les sardanes i els gegants, juntament amb les evolucions dels Ducs i tots els actes que es desenvolupen a l'espai de barraques, són alguns dels elements de la Festa Major de Sant Genís de Torroella de Montgrí, una de les d'anomenada d'entre les que es celebren a l'Empordà durant l'estiu.

Festa major i Tocasons

Taradell (Osona)

Fins al 25 d'agost de 2025

Durant tot un dia, la pacífica vila de Taradell rep l'accidentada visita d'en Toca-sons, un bandoler català del segle XVII, recordat a moltes llegendes pels seus peculiars mètodes. Enmig de la Festa Major del poble, la Festa d'en Tocasons, s'ha transformat, amb el temps, en una singular evocació popular a l'aire lliure on participen molt activament gairebé tots els taradellencs.
Festa major de Monells

Festa major

Monells, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (el Baix Empordà)

22, 23 i 24 d'agost de 2025

Monells celebra la Festa Major de Sant Genís amb sardanes, gegants, la vaca i les quatre vedelletes, unes peces de bestiari que, juntament amb el Concurs de Munyir Vaques, recorden els vincles que el municipi té amb aquest animal, en el passat però també en l'actualitat.
Festa major de l'Arboç

Festa major

L'Arboç (el Baix Penedès)

Del 22 al 27 d'agost de 2025

La Festa Major de l'Arboç, que se celebra cada any pels volts del quart diumenge d'agost, segueix el model penedesenc de festa major d'estiu: el seu epicentre és la processó d'anada i tornada de la imatge del patró que està formada per tots els balls populars i tradicionals.

Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent. Foto: Ajuntament d'Ontinyent

Festes de Moros i Cristians

Ontinyent (la Vall d'Albaida)

Del 21 al 25 d'agost de 2025

Ontinyent celebra les seues festes de Moros i Cristians cada tercera setmana d'agost. La ciutat rememora des de 1860 la presa de la ciutat per part de Jaume I sobre les tropes musulmanes i el miracle obrat pel Santíssim Crist de l'Agonia, que va posar fi a la sequera que patia la vila des de feia anys.
Festa major de Roda de Berà

Festa major

Roda de Berà (el Tarragonès)

Del 21 al 26 d'agost de 2025

Fins a 1.000 euros s'ha arribat a pagar per la coca de goig que se sorteja cada 24 d'agost a Roda de Berà, en la tradicional subhasta del Pa Beneït que se celebra en el marc de la festa major en honor a Sant Bartomeu.
Festa Major del Catllar

Festa major

El Catllar (el Tarragonès)

23 d'agost de 2025

Tot i que El Catllar no té colla castellera, la seva diada -que se celebra en el marc de la Festa Major- és, per tradició i per situació en el calendari -just abans de les grans diades de l'Arboç i Sant Fèlix-, una de les jornades més emblemàtiques del calendari casteller.

Aplec de Sant Magí

Sant Magí de la Brufaganya, Pontils (la Conca de Barberà)

19 d'agost de 2025

Cada any el 19 d'agost centenars de veïns de diverses poblacions catalanes s'apleguen pels volts del Santuari del Brufaganya per recordar la figura i les ensenyances de Sant Magí i participar dels ritus i actes litúrgics propis d'aquesta jornada.
Festa de Sant Magí a Cervera

Festa de Sant Magí

Cervera (la Segarra)

15, 18 i 19 d'agost de 2025

Estructurada al voltant d’una anada col·lectiva a cercar l'aigua que brolla de les fonts de la Brufaganya i el seu posterior repartiment casa per casa amb mules i cavalls guarnits amb boix, la Festa de Sant Magí és un esdeveniment que reuneix gent de tot Cervera al voltant d'un mateix barri.

Festes de Sant Bartomeu

Montuïri (el Pla de Mallorca)

Fins al 25 d'agost de 2025

Les festes de Sant Bartomeu de Montuïri, un municipi del Pla de Mallorca, es caracteritzen per les evolucions dels Cossiers, sis dansaires ricament guarnits amb cintes de colors i rams d'alfabeguera, una Dama i el Dimoni, que executen diverses danses rituals d'origen i significats incerts.
Festa Major de Sitges

Festa major

Sitges (el Garraf)

Del 19 al 26 d'agost de 2025

Durant dos dies Sitges celebra la festivitat de Sant Bartomeu amb un conjunt d'activitats que s'entrellacen una després de l'altre durant 36 hores. Moixiganga, gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d'altres elements del patrimoni cultural sitgetà són els protagonistes d'una de les festes tradicionals més destacades del país.
Festa de l'Estany de Puigcerdà

Festa de l'Estany

Puigcerdà (la Cerdanya)

Del 21 al 24 d'agost de 2025

L'Estany de Puigcerdà i els jardins que l'envolten configuren un dels racons més bonics i privilegiats de la Cerdanya. Un indret romàntic amb un aire màgic i una particular història, que ha inspirat misterioses llegendes, i que cada any esdevé l'espai central de la festa gran de la localitat.

Són protagonistes

Ball de Diables de l'Arboç

Ball de Diables

L'Arboç (el Baix Penedès)

25 d'agost de 2025

L'origen del Ball de Diables de l'Arboç és molt difícil d'investigar perquè l'any 1936 es van destruir els arxius parroquials i perquè la vila ha estat cremada diverses vegades. La primera referència històrica que se'n té és de l'any 1846, quan l'Ajuntament va comprar uns vestits nous.

És temps de…

Temps d'alfàbrega

Temps d'alfàbrega

Diverses poblacions

Agost de 2025

Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. La planta associada a les celebracions que ronden la diada de la Mare de Déu d'Agost, pels volts del 15 d'agost, és, entre d'altres, l'alfàbrega.

Fonts de Sant Magí de la Brufaganya

Pontils

Pels volts del 19 d'agost de 2025

La vida, la llegenda i les festes dedicades a sant Magí estan totalment relacionades amb una font situada al paratge conegut com a Sant Magí de la Brufaganya, al municipi de Pontils. Durant segles, gent vinguda de tot Catalunya s'ha desplaçat fins aquí per tal d'aconseguir una mica d'aquesta aigua que té fama de ser guaridora.

Mediateca

Llibres

L'Àliga a Catalunya. Catàleg il·lustrat, història i músiques

L'Àliga a Catalunya. Catàleg il·lustrat, història i músiques

Diversos autors

Associació l’Àliga de Gràcia

Aquest llibre ofereix una visió àmplia i documentada sobre la figura de l’àliga festiva arreu...

La Festa de Sant Magí a Cervera. Història, tradició i cultura

La Festa de Sant Magí a Cervera. Història, tradició i cultura

Lluís Bellas Melgosa, Mercè Salsench

Associació Amics de Sant Magí de Cervera

Aquest llibre vol ser una passejada, fresca i amable, pel passat i el present de la festa de Sant...

Qui ha dit males herbes! Una guia divertida per recol·lectar i menjar plantes oblidades

Qui ha dit males herbes! Una guia divertida per recol·lectar i menjar plantes oblidades

Col·lectiu Eixarcolant

Col·lectiu Eixarcolant

Descobreix per què les males herbes no existeixen. Endinsa’t en el món de les plantes...

Articles

Turisme i festes populars: la Patum de Berga

Turisme i festes populars: la Patum de Berga

Albert Rumbo Soler

Festes.org

Festa major

Festa major

Salvador Palomar i Abadia

Festes.org

Festa i ritual: dos conceptes bàsics

Festa i ritual: dos conceptes bàsics

Antonio Ariño Villaroya

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Dels orígens als primers anys del Tomb de Foc

Dels orígens als primers anys del Tomb de Foc

Heribert Masana i Soler

Festes.org

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç.

Igjugârjuk (xaman inuit)
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Festes.org és aquell portal que emmagatzema la memòria del patrimoni festiu dels Països Catalans. Però abans que un arxiu i un recurs on acudir quan cal tractar temes tractats de manera minoritària, és també un punt divulgatiu de primer ordre, seriós i que permaneix en el temps tot i ser en format electrònic.

Daniel Vilarrúbias Daniel Vilarrúbias

Etiquetes

Més etiquetes