Festa Major d'Argentona

Festa major

Argentona (el Maresme)

L'aigua i els càntirs són dos dels elements al voltant dels quals gira la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona. Aquesta vila del Maresme renova cada any, des del segle XVII, el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

Festa de les Alfàbegues a Bétera

Festa de les Alfàbegues

Bétera (el Camp de Túria)

Una de les festes més populars a Bétera és la celebració de la festivitat de la Mare de Déu d'Agost, una diada que es caracteritza per les ofrenes a la Mare de Déu d'unes espectaculars plantes d'alfàbregues i per la cordà i la coetà, dues impressionants manifestacions pirotècniques que tenen lloc pels carrers del poble.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa Major de Moià

Festa major

Moià (el Moianès)

Fins al 17 d'agost de 2026

Celebrada pels volts del 15 d'agost, la festa major de Moià té, en l'actualitat, dos protagonistes destacats: la Festa de l'Arbre Fruiter, que s’organitza ininterrompudament des de l'any 1905, i la Cabra d'Or, una celebració innovadora basada en una llegenda local que va néixer l'any 2010.

Festa major de Llorenç del Penedès

Festa major

Llorenç del Penedès (el Baix Penedès)

Del 7 al 12 d'agost de 2026

Llorenç del Penedès celebra la seva festa major amb una de les exhibicions castellers més originals d'entre totes les que es fan al país: l'aixecada de castells a l'antiga, una pràctica única, executada per castellers aficionats, sense colla, que recorda l'esperit i les formes arcaiques del fet casteller català.
Festes ptronals de Sant Llorenç des Cardassar

Festes patronals

Sant Llorenç des Cardassar (Llevant)

Del 3 a l'11 d'agost de 2026

L'acte més multitudinari de les festes patronals de Sant Llorenç de Cardassar és una cursa popular nocturna que aplega més de 3.500 persones vingudes de tota l'illa de Mallorca per córrer sota el lema Més sans que un gra d'all.

Festa major i Terrazel. Foto: Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons

Festa major i Terrazel

Sant Llorenç d'Hortons (l'Alt Penedès)

Del 8 al 12 d’agost de 2026

El Terrazel s'ha convertit, des de la seva primera edició el 1990, en l'acte central de la festa major de Sant Llorenç d'Hortons. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.

Festa de la Mare de Déu del Vinyet a Sitges

Aplec del Vinyet

Sitges (el Garraf)

5 d'agost de 2026

Cada 5 d'agost milers de persones s'apleguen al voltant del santuari de la Mare de Déu del Vinyet per celebrar la festa anual dedicada a la patrona del Garraf, una petita marededéu bruna a qui s'atribueix el domini sobre les condicions atmosfèriques.
Festes de Sant Albert a Vic

Festes de Sant Albert

Vic (Osona)

Del 30 de juliol al 7 d'agost de 2026

Un ninot passejat com un ídol popular, el repartiment d'aigua sagrada, la història religiosa d'un sant guaridor d'una epidèmia i la crema ritual de bruc pels carrers i places, són els elements característics de les Festes de Sant Albert del Barri de Gurb de Vic.

Fira de Sant Llorenç

Riudoms (el Baix Camp)

Del 7 al 9 d'agost de 2026

Inicialment sorgida com una fira de bestiar de pagès, la Fira de Sant Llorenç que es celebra cada any el cap de setmana més proper al 10 d'agost, va evolucionar primer cap a una fira al voltant de l'avellana i ha anat incorporant nous continguts fins a convertir-se en una de les fires més complertes de la comarca.
Festa Major de Vimbodí i Poblet

Festa major

Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà)

Del 6 al 9 d'agost de 2026

Vimbodi celebra la seva festa major coincidint amb la diada de Sant Salvador. La celebració ha adquirit una gran revifalla en els darrers anys i es desenvolupa amb una intensitat o una altre en funció de si l'any en curs és o no any de Festes Quinquennals dedicades a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de la vila.
Festa de Sant Llorenç a Matadepera

Festa de Sant Llorenç

Matadepera (el Vallès Occidental)

10 d'agost de 2026

La Festa de Sant Llorenç de Matadepera combina els actes religiosos i devocionals, com la processó, la missa i la cantada de goigs, amb el plaer per les bones caminades estiuenques i la contemplació de les Llàgrimes de Sant Llorenç, una de les pluges de meteorits més espectaculars de tot l'estiu català.
Festes del Crist del Palmar

Festes del Crist de la Salut

El Palmar, València (València)

Fins al 6 d'agost de 2026

Cada any a principi d'agost, centenars de persones celebren una singular romeria lacustre damunt les aigües de l'Albufera de València. És el moment més emblemàtic de la sortida anual del Crist de la Salut, protector d'aquest llac i patró del Palmar, un petit poble que aquests dies celebra la seva festa major d'estiu.
Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú

Cercavila de l'Imaginari

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

6 d'agost de 2026

El Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú demostra que els seguicis festius es poden ampliar no només recuperant balls perduts si no també inventant-ne de nous a partir d'elements de la història local. El Cercavila de l'Imaginari també demostra que la festa major infantil d'una població no ha de ser forçosament una rèplica menuda de la seva versió adulta.
Festa Major d'Argentona

Festa major

Argentona (el Maresme)

Fins al 6 d'agost de 2026

L'aigua i els càntirs són dos dels elements al voltant dels quals gira la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona. Aquesta vila del Maresme renova cada any, des del segle XVII, el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

És temps de…

Ballades en fonts i pous

Diverses poblacions

Pels volts del 5 d'agost de 2026

Les illes Pitiüses mantenen, dins la seva tradició popular, l'antiquíssim costum d'anar a ballar en pous i fonts en determinades dates del calendari anual. Les ballades es concentren entre el solstici d'estiu i el 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'aquestes illes.

Mediateca

Llibres

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

Jaume Clavell Nogueras

Museu del Càntir d'Argentona

Inclou un conjunt indispensable per a conèixer el passat i el present de la Festa del Càntir...

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Joan Marí Tur

Congrés de Cultura Pitïusa - La Caixa

Aquest petit volum inclou una fitxa per totes i cadascuna de les ballades populars que la memòria...

El càntir per aigua

El càntir per aigua

Ramon Violant i Simorra

Migdia Serveis Culturals

Amb motiu del centenari de l'etnògraf, nascut a Sarroca de Bellera el 1903, es reedita aquest...

Cap mena de revolució no és res més sinó una paraula que fa un xic més de soroll que evolució. En aquesta estem situats, d'ella no podem sortir-ne els homes. La tradició ens governa, ens guia i ens condueix

Antoni Gaudí
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Etiquetes

Més etiquetes