La Patum

La Patum

Berga (el Berguedà)

Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els Gegants, l'Àliga, la Guita, els Nans i la resta d'entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa de Corpus a Sitges

Festa del Corpus

Sitges (el Garraf)

Del 5 al 14 de juny de 2026

Estesos a terra formant part d'una catifa, en un balcó engalanant una façana o cultivats dins de testos, els clavells formen part de la idiosincràsia de la Festa del Corpus de Sitges, una diada en què les sitgetanes i sitgetans barregen el culte religiós amb la passió que senten per aquesta flor.
Festa Major de la Selva del Camp

Festa Major

La Selva del Camp (el Baix Camp)

Fins al 8 de juny de 2026

La Selva del Camp celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 4 de juny amb tot un seguit d'actes d'entre els que destaquen l'homenatge a la vellesa i la sortida de l'extens i renovat seguici popular i festiu de la població.
Festa de Corpus a Olot

Festa de Corpus

Olot (la Garrotxa)

6 i 7 de juny de 2026

La Festa de Corpus destaca, a Olot, per les evolucions dels gegants d'aquesta ciutat, unes de les figures més emblemàtiques de Catalunya, i per la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar la festa a la plaça Major.
Festa de Corpus a Pollença

Festa de Corpus

Pollença (Serra de Tramuntana)

7 de juny de 2026

La processó del Corpus de Pollença es distingeix pel Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós, un ball únic a tota l'illa que executen dues al·lotes ricament guarnides damunt dues figures que representen aquest ocell màgic i per un al·lot que representa al sant i que duu un anyell viu dins un sarró.
La Processó de Corpus de Girona

Festa de Corpus

Girona (el Gironès)

7 de juny de 2026

Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.

Festa de Corpus

Ontinyent (la Vall d'Albaida)

6 i 7 de juny de 2026

Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.
Una de les parades

Festa de la cirera

Paüls (el Baix Ebre)

6 i 7 de juny de 2026

El municipi de Paüls celebra, des de l'any 2003, la Festa de la Cirera, un esdeveniment que inclou el Mercat de Cireres, una fira i demostracions artesanals, un concurs d'endevinar cireres i una Trobada de Jotes, la dansa pròpia de les terres de l'Ebre.
Corpus a La Garriga

Festa de Corpus

La Garriga (el Vallès Oriental)

Fins al 7 de juny de 2026

La Garriga celebra el Corpus confeccionant diferents catifes de clavells esteses al llarg dels seus carrers més cèntrics, fent una processó religiosa i una gran batalla festiva que posa punt i final a les celebracions. La festa, però, comença la setmana abans amb diverses activitats organitzades per les entitats culturals, com ara la Trobada de Gegants.

Festa de les Enramades

Sallent (el Bages)

Del 4 al 8 de juny de 2026

Emmarcada dins les celebracions de la capvuitada de la festa de Corpus, la Festa de les Enramades és una de les més carismàtiques i antigues de la vila. Els carrers guarnits, els embotits i les tradicionals balladetes, juntament amb d'altres activitats lúdico festives són les protagonistes d'unes festes que han estat declarades d'interès turístic local.

Festa de la cirera

El Papiol (el Baix Llobregat)

6 i 7 de juny de 2026

Cada any el Papiol celebra una festa destinada a donar a conèixer la gran varietat de cireres que es conreen al municipi, i en especial, les propietats d'una de les perles del cultiu de la cirera local: la Papiola.
Enramades d'Arbúcies

Les Enramades

Arbúcies (la Selva)

Del 31 de maig al 8 de juny de 2026

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, aquesta autèntica exhibició d'obres d'art efímeres fetes amb plantes i flors sobre l'asfalt, que té lloc durant la vuitada de Corpus i compta amb una gran participació, és una de les festes populars més importants del cicle festiu a la vila.

Són protagonistes

Gegants d'Olot

Gegants d'Olot

Olot (la Garrotxa)

Del 5 al 7 de juny de 2026

Són una de les parelles de gegants més emblemàtiques de Catalunya i protagonistes d'una de les festes majors més importants de les comarques gironines: les Festes del Tura d'Olot. Tot i que les figures actuals són del 1889, la seva presència en festes olotines es remunta a principis del segle XVI.
La Guita Xica

La Guita Xica

Berga (el Berguedà)

Del 3 al 7 de juny de 2026

Tothom qui va a la Patum sense ànim de participar-hi obertament, com a simple espectador, amb la intenció de presenciar la festa des de la barana de la plaça de Sant Pere, veu amb un pànic terrible com les dues guites, la Gran i la Xica, tenen una especial preferència per enlairar el seu coll i socarrimar-los el cul, propiciant que tastin en primera persona què és la Patum.
Els Plens

Els Plens

Berga (el Berguedà)

Del 4 al 8 de juny de 2026

Un dels elements més antics i enigmàtics no només de la Patum de Berga sino també de tot el folklore festiu català són els anomenats Plens. Vestits amb la seva peculiar indumentària vermella i verda, són els personatges encarregats d'encendre els emblemàtics Salts de Plens de la gran festa berguedana.

És temps de…

L'ou com Balla

L'Ou com Balla

Diverses poblacions

Fins al 7 de juny de 2026

Des de fa molts anys, quan arriba la festivitat del Corpus, a molts indrets de Catalunya és costum posar ous sobre els brolladors de les fonts i fer-los ballar amb la força de l'aigua. El ritus, tan simple com misteriós, desperta passions entre els estudiosos que discuteixen encara avui sobre el seu origen i significat.

Els dibuixos de les maces

Els dibuixos de les maces

Berga

Fins al 7 de juny de 2026

Dibuixos de personatges misteriosos, de les forces més ferotges de la Natura, encarnacions del perill pintats sobre pell de cabra i ressonant dins la caixa rodona de les maces: són les representacions artístiques dels esperits tel·lúrics, els éssers demoníacs de la festa de la Patum de Berga.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Corpus: la festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017)

Corpus: la festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017)

Eduard Tomàs Sanahuja

Grup d'Estudis Sitgetans

Per fer aquest llibre l'autor ha treballat a partir de més de 10.000 fotografies i ha estudiat...

CORPUS. 700 anys de festa a Catalunya

CORPUS. 700 anys de festa a Catalunya

Diversos autors

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Catàleg de l'exposició que es va realitzar a la Capella de Santa Àgata de Barcelona de juny a...

Històries de la Patum

Històries de la Patum

Albert Rumbo Soler

Editorial Gavarres

La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és tant simple i planera com complexa i...

Articles

Dues referències inèdites sobre el Corpus berguedà al segle XV
Corpus encara

Corpus encara

Xavier Orriols i Sendra

Xarxanet.org

Les danses rituals del migjorn valencià. La restauració de les danses del Corpus i de carrer d'Alacant
Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595

Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595

Josep Maria Vila i Medinyà

Revista de Girona, 182

Revistes

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

Una societat no està constituïda només per la massa d’individus que la componen, pel territori que ocupen, per les coses que utilitzen, pels moviments i actes que realitzen, sinó, abans que res, per la idea que es fa de si mateixa

Émile Durkheim
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Etiquetes

Més etiquetes