Festa de les Alfàbegues a Bétera

Festa de les Alfàbegues

Bétera (el Camp de Túria)

Una de les festes més populars a Bétera és la celebració de la festivitat de la Mare de Déu d'Agost, una diada que es caracteritza per les ofrenes a la Mare de Déu d'unes espectaculars plantes d'alfàbregues i per la cordà i la coetà, dues impressionants manifestacions pirotècniques que tenen lloc pels carrers del poble.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa Major de Moià

Festa major

Moià (el Moianès)

Fins al 17 d'agost de 2026

Celebrada pels volts del 15 d'agost, la festa major de Moià té, en l'actualitat, dos protagonistes destacats: la Festa de l'Arbre Fruiter, que s’organitza ininterrompudament des de l'any 1905, i la Cabra d'Or, una celebració innovadora basada en una llegenda local que va néixer l'any 2010.

Festa major de Llorenç del Penedès

Festa major

Llorenç del Penedès (el Baix Penedès)

Del 7 al 12 d'agost de 2026

Llorenç del Penedès celebra la seva festa major amb una de les exhibicions castellers més originals d'entre totes les que es fan al país: l'aixecada de castells a l'antiga, una pràctica única, executada per castellers aficionats, sense colla, que recorda l'esperit i les formes arcaiques del fet casteller català.
Festes ptronals de Sant Llorenç des Cardassar

Festes patronals

Sant Llorenç des Cardassar (Llevant)

Del 3 a l'11 d'agost de 2026

L'acte més multitudinari de les festes patronals de Sant Llorenç de Cardassar és una cursa popular nocturna que aplega més de 3.500 persones vingudes de tota l'illa de Mallorca per córrer sota el lema Més sans que un gra d'all.

Festa major i Terrazel. Foto: Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons

Festa major i Terrazel

Sant Llorenç d'Hortons (l'Alt Penedès)

Del 8 al 12 d’agost de 2026

El Terrazel s'ha convertit, des de la seva primera edició el 1990, en l'acte central de la festa major de Sant Llorenç d'Hortons. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.

Festa de la Mare de Déu del Vinyet a Sitges

Aplec del Vinyet

Sitges (el Garraf)

5 d'agost de 2026

Cada 5 d'agost milers de persones s'apleguen al voltant del santuari de la Mare de Déu del Vinyet per celebrar la festa anual dedicada a la patrona del Garraf, una petita marededéu bruna a qui s'atribueix el domini sobre les condicions atmosfèriques.
Festes de Sant Albert a Vic

Festes de Sant Albert

Vic (Osona)

Del 30 de juliol al 7 d'agost de 2026

Un ninot passejat com un ídol popular, el repartiment d'aigua sagrada, la història religiosa d'un sant guaridor d'una epidèmia i la crema ritual de bruc pels carrers i places, són els elements característics de les Festes de Sant Albert del Barri de Gurb de Vic.

Fira de Sant Llorenç

Riudoms (el Baix Camp)

Del 7 al 9 d'agost de 2026

Inicialment sorgida com una fira de bestiar de pagès, la Fira de Sant Llorenç que es celebra cada any el cap de setmana més proper al 10 d'agost, va evolucionar primer cap a una fira al voltant de l'avellana i ha anat incorporant nous continguts fins a convertir-se en una de les fires més complertes de la comarca.
Festa Major de Vimbodí i Poblet

Festa major

Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà)

Del 6 al 9 d'agost de 2026

Vimbodi celebra la seva festa major coincidint amb la diada de Sant Salvador. La celebració ha adquirit una gran revifalla en els darrers anys i es desenvolupa amb una intensitat o una altre en funció de si l'any en curs és o no any de Festes Quinquennals dedicades a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de la vila.
Festa de Sant Llorenç a Matadepera

Festa de Sant Llorenç

Matadepera (el Vallès Occidental)

10 d'agost de 2026

La Festa de Sant Llorenç de Matadepera combina els actes religiosos i devocionals, com la processó, la missa i la cantada de goigs, amb el plaer per les bones caminades estiuenques i la contemplació de les Llàgrimes de Sant Llorenç, una de les pluges de meteorits més espectaculars de tot l'estiu català.
Festes del Crist del Palmar

Festes del Crist de la Salut

El Palmar, València (València)

Fins al 6 d'agost de 2026

Cada any a principi d'agost, centenars de persones celebren una singular romeria lacustre damunt les aigües de l'Albufera de València. És el moment més emblemàtic de la sortida anual del Crist de la Salut, protector d'aquest llac i patró del Palmar, un petit poble que aquests dies celebra la seva festa major d'estiu.
Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú

Cercavila de l'Imaginari

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

6 d'agost de 2026

El Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú demostra que els seguicis festius es poden ampliar no només recuperant balls perduts si no també inventant-ne de nous a partir d'elements de la història local. El Cercavila de l'Imaginari també demostra que la festa major infantil d'una població no ha de ser forçosament una rèplica menuda de la seva versió adulta.
Festa Major d'Argentona

Festa major

Argentona (el Maresme)

Fins al 6 d'agost de 2026

L'aigua i els càntirs són dos dels elements al voltant dels quals gira la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona. Aquesta vila del Maresme renova cada any, des del segle XVII, el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

És temps de…

Ballades en fonts i pous

Diverses poblacions

Pels volts del 5 d'agost de 2026

Les illes Pitiüses mantenen, dins la seva tradició popular, l'antiquíssim costum d'anar a ballar en pous i fonts en determinades dates del calendari anual. Les ballades es concentren entre el solstici d'estiu i el 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'aquestes illes.

Mediateca

Llibres

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

Jaume Clavell Nogueras

Museu del Càntir d'Argentona

Inclou un conjunt indispensable per a conèixer el passat i el present de la Festa del Càntir...

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Joan Marí Tur

Congrés de Cultura Pitïusa - La Caixa

Aquest petit volum inclou una fitxa per totes i cadascuna de les ballades populars que la memòria...

El càntir per aigua

El càntir per aigua

Ramon Violant i Simorra

Migdia Serveis Culturals

Amb motiu del centenari de l'etnògraf, nascut a Sarroca de Bellera el 1903, es reedita aquest...

La festa és un simulacre de llibertat autoritzat per la tradició. Una suspensió provisional de les regles de joc del comportament diari

Joan Fuster
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Molt agraïda pels continguts de la web, des de les fotos amb una qualitat màxima fins als textos i índexs de les festes populars! En el meu cas, molt útils per a poder mostrar la cultura catalana a l’ alumnat de català com a llengua estrangera a la Universitat Estatal de Moscou (MGU) i a la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

Anna Brasas i Coll Anna Brasas i Coll

Festes.org és una magnífica i imprescindible eina per a tenir a l’abast gran quantitat d’informació de fons rigorosa i de les notícies i novetats de tots els àmbits de la cultura d’arrel. Una eina que s’ha mantingut actual i actualitzada constantment. Personalment, per la meva tasca de responsable dels actes tradicionals de les festes de la ciutat de Barcelona, Festes.org és un instrument molt útil que ha facilitat i ha enriquit la meva feina i, per altra banda, que m’ha servit per a donar a conèixer tots els projectes, personals i col·lectius, en els que he estat implicat.

Xavier Cordomí Xavier Cordomí

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes