Lluna gairebé nova 
La Festa Major de Solsona està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i s'estructura al voltant d'un esquema ritual que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.
Agenda d’aquesta setmana
La Diada de Catalunya és una celebració popular d'afirmació col·lectiva, de reivindicació política i de record als que han donat la vida per la llibertat del país. En aquest breu article ressenyem alguns dels principals actes de commemoració que se celebren cada any entre el 4 i el 18 de setembre.
Festes de la Mare de Déu de la Ràpita
Barri de l'Espanyol, La Ràpita (el Montsià)
Del 4 al 12 de setembre de 2026
El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.
Parlar de Muixeranga és parlar d'Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d'una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.
Són protagonistes
Inspirada en l’ocell de foc ple de simbolisme i en una llegenda local del segle XIV vinculada al Castell de Palafolls, la Fetillera és una majestuosa au Fènix nascuda l’any 2025 que participa activament d’algunes de les festes populars del municipi al llarg de l’any.
El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i destacats de tot Catalunya, ja que de la seva figura sembla que en deriven, per imitació, tots els altres.
És temps de…
Les maresdedéu trobades
Diverses poblacions
8 de setembre de 2026
El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu.
La tronada
Les Borges del Camp
7 de setembre de 2026
Aviada per les dues persones més grans del poble, la tronada borgenca és un esclat impactant de trons disposats al llarg d'un rec de pólvora que dóna la volta a la plaça de l'església. La tronada anuncia que comencen els dies més alegres de l'any: els de la festa major.
Mediateca
Llibres
Bastint la festa. Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Diversos autors
Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura
Aquest llibre, elaborat amb textos de Josep-Antoni Domingo i fotografies Francesc Jarque, és una...
Faràndula de la Garrotxa
Diversos autors
Ajuntament d'Olot. Edicions Municipals
Llibre dedicat als entremesos propis de les celebracions festives de la Garrotxa. Tracta amb...
Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya
Joan Amades i Gelats
Editorial Selecta
Aquest llibre no és un nomenclàtor exhaustiu de les imatges de la Mare de Déu trobades en el...
Articles
Els gegants d'Olot
Josep Murlà i Giralt
Revista de Girona
Santuaris marians del Bages amb tradició remeiera
Francesc Villegas i Martinez
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i la Universitat de Barcelona
Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica
Carme Rusiñol i Pautas
Festes.org
El gran llibre, sempre obert i que cal esforçar-se a llegir, és el de la Naturalesa; els altres llibres són trets d'aquest i hi ha les equivocacions i les interpretacions dels homes
Estadístiques
- 1164 Articles
- 6053 Enllaços
- 2520 Llibres
- 515 Articles d'autors
- 89 Revistes
- 62 Videos
- 91 Audios
- 1035 Autors
- 1104 Publicadors
- 74 Distribuïdors
Gil-Manuel Hernandez
Ruslan Kashapov
Salvador Vega Ferrer
Ramon Saumell Poch
Víctor Pàmies i Riudor
Albert Domènech
Giovanni Strinna
Quim Masdeu Guitert
Amparo Pons
Bienve Moya-Domènech