Festa de les trementinaires de Tuixent

Festa de les trementinaires

Tuixent, Josa i Tuixent (l'Alt Urgell)

Les dones d'Alinyà, La Vansa i Tuixent van ser conegudes durant molts anys per la saviesa amb que exercien l'ofici de guaridores, utilitzant un ampli repertori d'herbes remeieres. Cada any es recorda la presència i activitats de les trementinaires amb una festa que manté ben viva la seva memòria.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Enramades d'Arbúcies

Les Enramades

Arbúcies (la Selva)

Del 31 de maig al 8 de juny de 2026

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, aquesta autèntica exhibició d'obres d'art efímeres fetes amb plantes i flors sobre l'asfalt, que té lloc durant la vuitada de Corpus i compta amb una gran participació, és una de les festes populars més importants del cicle festiu a la vila.
Fira de la cirera de la Salzedella

Fira de la cirera

La Salzadella (el Baix Maestrat)

30 i 31 de maig de 2026

Per celebrar les tasques de la fi de la collita i per presentar les cireres de l'any, el municipi de La Salzedella celebra, des del 2008, una fira que gira al voltant de la famosa cirera de la Salzadella, un tipus de cirera pròpia d'aquest poble.

Festa de la farigola

Prades (el Baix Camp)

30 i 31 de maig de 2026

Els habitants de Prades celebren, cada darrer diumenge de maig, una festa protagonitzada per la farigola, una herba considerada sagrada i que en aquests moments és en el seu període de màxima floració. Inclou l'ofrena de farigola a la marededéu de l'abellera, un mercat d'artesans i un concurs de guarniments de façanes.
Fira de la cirera de Llers. Foto: Amics de Llers

Fira de la cirera

Llers (l'Alt Empordà)

31 de maig de 2026

Cada segon diumenge de juny la vila de Llers acull la Fira de la Cirera, una celebració que s'estructura al voltant d'una mostra amb parades de productes d'artesania i d'alimentació relacionades amb les diferents varietats de cireres que es cultiven a la comarca i que es complementa amb altres activitats culturals.

Mostra de balls de diables tradicionals

Tarragona (el Tarragonès)

30 de maig de 2026

D'entre totes les colles de diables que hi ha en l'actualitat només unes quantes es caracteritzen per tenir una història documentada de més de cent anys i per realitzar una escenificació parlada de l'enfrontament entre les forces del Bé i les del Mal. Una vegada l'any algunes d'aquestes colles es troben per mostrar el seu ball parlat, fer una cercavila conjunta i compartir idees i experiències.
Festa de la Cirera de Santa Coloma de Cervelló

Festa de la cirera

Santa Coloma de Cervelló (el Baix Llobregat)

29, 30 i 31 de maig de 2026

Cada any a finals de maig, Santa Coloma celebra la Festa de la Cirera, unes jornades lúdico-festives que honoren aquest fruit i que s'han convertit, amb els anys, en una de les tradicions més populars i amb més projecció exterior del municipi.

És temps de…

Coca amb cireres

Diverses poblacions

Maig-juny de 2026

La coca amb cireres és una peça de rebosteria que trobem en molts forns i pastisseries durant els mesos de maig i juny, coincidint amb l'època de fructificació del cirerers. En algunes poblacions ha esdevingut una de les menges pròpies de la diada de Corpus.

Temps de pericó

Diverses poblacions

Maig-juny de 2026

Una de les plantes associades a les celebracions del solstici d'estiu és, entre d'altres, el pericó o hipèric, també conegut pel nom genèric d'Herba de Sant Joan. Popularment anomenada "herba de l'alegria", la planta té reconegudes propietats guaridores i d'ella se n'elabora l'oli de cop, un remei tradicional avui també utilitzat per la medicina natural.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent

Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent

Joan Frigolé Reixach

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Les trementinaires eren part integrant d'una cultura tradicional d'herbes i remeis naturals per a...

Tuixent, història, costums i gent

Tuixent, història, costums i gent

Joan Obiols i Ríos

Abadia Editors

En el present llibre l'autor fa un recorregut per la història d'aquest bonic poble del prepirineu,...

Curs de literatura oral. Cinc conferències d'Andreu Ferrer Ginard

Curs de literatura oral. Cinc conferències d'Andreu Ferrer Ginard

Josep Nicolau Perelló

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

L’Associació per la Cultura de Mallorca, l’any 1932 de­cidiren dur a terme un curs de...

Revistes

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes