Festes de Sant Pere al Barri del Serrallo de Tarragona

Festes de Sant Pere

Barri del Serrallo, Tarragona (el Tarragonès)

El barri de mar de Tarragona celebra una de les seves festes més estimades en honor a Sant Pere, protector dels pescadors, amb una animada cercavila de vigília, una sentida processó amb la imatge del sant, una diada castellera i un correfoc a càrrec d'uns diables que provenen de les profunditats marines.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa Major de Sant Pere a Cambrils

Festa major de Sant Pere

Cambrils (el Baix Camp)

Fins al 30 de juny de 2026

El barri marítim de Cambrils celebra la seva festa major amb una setmana plena d'activitats, d'entre les que destaca les regates amb llaguts, el seguici festiu de Sant Pere, que inclou la Galera de Foc -una bèstia festiva que representa a aquest crustaci-, la trobada de vela llatina i l'Ormeig, un conjunt d'activitats a la platja per posar en valor la pesca tradicional.
Festa Major a Calella de Palafrugell

Festa Major de Sant Pere

Calella de Palafrugell, Palafrugell (el Baix Empordà)

26, 27 i 28 de juny de 2026

Calella de Palafrugell celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 29 de juny, diada de Sant Pere, amb una trobada d'embarcacions tradicionals que reuneix barques amb vela llatina vingudes d'arreu del país i amb la reputada Cantada d'Havaneres, un gran concert d'havaneres que cada any atreu milers de visitants i que funciona com a epíleg de la festa major.

Festa Major de Sant Pere de Ribes

Festa Major

Sant Pere de Ribes (el Garraf)

28 i 29 de juny de 2026

No fa gaire, el 29 de juny, solemnitat dels sants Pere i Pau, era festa arreu. Durant la vigília, s´encenien fogueres com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. D´un temps ençà, l´església es va veure forçada a renunciar a la festivitat, però els pobles que tenien el pescador per patró van mantenir-ne el caràcter festiu. Entre aquests pobles, hi havia Ribes

Festa major

Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental)

Del 25 al 29 de juny de 2026

La festa major, que es celebra en honor a Sant Pere i és la porta d'entrada de l'estiu a la vila, té com a element destacat el ball del Paga-li Joan! una centenària tradició local. La festa també inclou un intens programa d'activitats per a petits i grans, una programació jove i alternativa, i un còctel de concerts i espectacles que omplen d'energia la ciutat.
Festes de Sant Pere Vilanova i la Geltrú

Festes de Sant Pere

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

Fins al 5 de juliol de 2026

El barri marítim de Vilanova i la Geltrú celebra més de deu dies de festa en honor al patró dels pescadors. L'acte central de les festes és la processó de Sant Pere, que compta amb la participació dels balls populars i d'una gran quantitat de barques empavesades, i que culmina amb la benedicció de les embarcacions i els ormeigs de pesca, una cerimònia ja documentada al segle XVII.
Crema de la Bóta a Arenys de Mar

La Crema de la Bóta

Arenys de Mar (el Maresme)

29 de juny de 2026

L'encesa d'una foguera encapçalada per una bóta enquitranada, el llançament d'un castell de focs des del campanar i l'aviada d'una sorollosa traca són els tres elements d'aquesta arrelada cerimònia que cada any té lloc el 29 de juny, diada de Sant Pere.
Festa Major de Reus-Tronades

Festa major de Sant Pere

Reus (el Baix Camp)

Del 24 al 29 de juny de 2026

La festa major de Reus és, per temps, tradició i participació popular, una de les més viscudes de l'inici de l'estiu a tota la geografia catalana. Entre els centenars d'actes que se celebren, destaquen les tronades, una impactant successió d'explosions a la Plaça del Mercadal que marca els moments àlgids de la festivitat.

És temps de…

Temps de ratafia

Temps de ratafia

Diverses poblacions

Pels volts de Sant Joan i Sant Pere

Elaborada a partir de nous verdes i de diverses herbes aromàtiques que s'han recollit pels volts de Sant Joan, la ratafia és un dels pocs licors que, en l'actualitat, es produeix de forma artesana a l'interior de les llars catalanes.

Cucanyes marítimes

Cucanyes marítimes

Diverses poblacions

Estiu del 2026

Un dels jocs populars més presents en les festes del mar són les cucanyes que es fan al voltant d'un pal de fusta ensabonat, tradicionalment procedent dels màstils o 'arbres' de les embarcacions de vela. La temporada de cucanyes marítimes comença per Sant Elm, el 2 de juny, i dura tot l'estiu.

Mediateca

Llibres

Els gegants de Tàrrega. Un viatge per les festes de la ciutat i els seus protagonistes

Els gegants de Tàrrega. Un viatge per les festes de la ciutat i els seus protagonistes

Albert Fitó i Pi

Ajuntament de Tàrrega

Aquest treball, publicat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega, ofereix un...

Històries de pescadors de la Costa Brava

Històries de pescadors de la Costa Brava

Lurdes Boix i Llonch, Jaume Badias Mata

Editorial Gavarres

Els historiadors Lurdes Boix i Jaume Badias fa molts anys que parlen amb pescadors de la costa que...

Calendari de festes del mar

Calendari de festes del mar

Manel Carrera i Escudé

Botarga Produccions

Aquest llibre és un recull de més de dues-centes festes populars del calendari tradicional que...

Revistes

Dossier: La pesca

Dossier: La pesca

Diversos autors

Editorial Gavarres

Entre nosaltres i el peix hi sol haver un pescador. Diuen que fer de pescador no és només un...

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Diversos autors

Museu Marítim de Barcelona

Revista editada pel Museu Marítim de Barcelona que pretén exposar i difondre la cultura i el...

Audio / CD

Festa Major de Reus

Festa Major de Reus

Diversos autors

Audiovisuals de Sarrià

Aquest disc va ser editat l'any 1998. Les persones que hi van col.laborar, ho van fer...

Quan la casa es torna transparent, les estrelles formen part de la festa

Hugo von Hofmannsthal
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Etiquetes

Més etiquetes