Festes de Primavera a Girona

Festes de Primavera

Girona (el Gironès)

La Festa de l'Argenteria, també coneguda amb el nom de Festes de Primavera, es celebra la setmana de Sant Jordi, a finals del mes d'abril als carrers de l'Argenteria i La Rambla, al bell mig del centre històric de la ciutat de Girona.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa Major de Montgat

Festa Major de Sant Jordi

Montgat (el Maresme)

Del 17 al 28 d'abril de 2026

Coincidint amb la Festa de Sant Jordi, Montgat celebra durant quatre dies una de les seves dues festes majors. Un tastet de faves, el plat més típic del municipi, la trobada de gegants i un correfoc en són els actes més esperats.
Setmana medieval de Sant Jordi a Montblanc

Setmana medieval de Sant Jordi

Montblanc (la Conca de Barberà)

Del 17 al 26 d'abril de 2026

Pels volts de la diada de Sant Jordi, el conjunt emmurallat de la vila de Montblanc retorna al seu esplendorós passat medieval i es converteix en l'escenari d'un conjunt de representacions que recreen capítols de la popular llegenda de sant Jordi, el drac i la donzella que la tradició catalana situa en aquesta vila.
Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d'Igualada

Mostra de teatre infantil i juvenil

Igualada (l'Anoia)

Del 16 al 19 d'abril de 2026

Igualada es transforma cada Primavera en una immensa platea per veure-hi el bo i millor del teatre per a tots els públics que es fa a Catalunya, de la mà de la Fundació Xarxa. Més de 70 companyies repartides en una vintena d'espais escenifiquen a Igualada més d'un centenar d'obres de teatre, dansa, circ, pallassos, titelles, contacontes, cercaviles i màgia.
Carro carregat de palla. Foto: Jordi Ferrer

Els Tres Tombs

Anglesola (l'Urgell)

17, 18 i 19 d'abril de 2026

Carros amb bèsties vingudes de tot arreu i homes que rememoren temps passats es donen cita cada any a Anglesola per celebrar, conjuntament i durant tres dies, els Tres Tombs, un esdeveniment que omple de visitants la vila.

Firabril. Fira de la mel i l'oli

El Perelló (el Baix Ebre)

17, 18 i 19 d'abril de 2026

Cada any milers de persones s'apropen a aquesta localitat per assaborir i comprar dos exquisits productes artesanals elaborats al poble: la mel i l'oli. La festa, que destaca per una nombrosa llista d'actes gastronòmics, musicals i esportius, inclou dos insòlits sorteigs que premien als compradors amb grans quantitats d'aquests dos productes.
Drac Farfolla. Foto: Associació Drac Farfolla

Festa major

Sagrada Familia, Barcelona (el Barcelonès)

Del 17 al 26 d’abril de 2026

La festa major del barri de la Sagrada Família que cada any se celebra pels volts de la diada de Sant Jordi, inclou centenars d'activitats esportives, gastronòmiques i culturals que tenen lloc al voltant del temple insígnia d'un dels catalans més universals: Antoni Gaudí.
Dia del Graller a Vilafranca del Penedès. Foto: Manel Carrera i Escudé

Dia del graller

Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)

Del 10 al 19 d'abril de 2026

Cada any a principis de primavera Vilafranca del Penedès es converteix en la capital mundial de la gralla. Un esdeveniment que, any rere any, es consolida com a un espai de trobada i festa, però també de debat i reflexió, de tothom a qui entusiasma aquest instrument.

Són protagonistes

Els falcons

Els falcons

Diverses poblacions

18 d'abril de 2026

A mig camí entre les agrupacions esportives i les arts circenses per una banda, i el Ball de Valencians, la Moixiganga i els Castells per l'altra, els falcons han esdevingut en els darrers anys un element més dels balls i entremesos que formen part dels seguicis festius de les festes populars de molts pobles i ciutats de Catalunya.
El Tarlà de Girona

El tarlà

Girona (el Gironès)

Fins al 26 d'abril de 2026

Un dels trets més característics de les Festes de Primavera del carrer de l'Argenteria de Girona és la presència i evolucions del 'Tarlà'. Es tracta d'un personatge que giravolta penjat d'una barra al carrer Argenteria i que hom creu que té el seu origen en una antiquíssima celebració que combinava la devoció religiosa amb l'escarni carnavalesc.

És temps de…

El drac

El drac

Diverses poblacions

Abril de 2026

En la nostra tradició cultural, el drac és un dels personatges més populars del bestiari fantàstic. Al llarg dels segles, el drac ha estat protagonista de les llegendes més variades i la seva figura, inspirada en els rèptils, ha estat dipositària de tot tipus de simbologies.

La rosa

La rosa

Diverses poblacions

Abril-maig 2026

Com a tots els països de l'arc Mediterrani la rosa té una notable presència en la toponímia, la farmacopea, les celebracions festives i en la cultura popular catalana en general. El contingut llegendari i simbòlic de l'anomenada flor dels amants adquireix la màxima intensitat durant la diada de Sant Jordi.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

La rosa segons la tradició popular

La rosa segons la tradició popular

Ramon Violant i Simorra

Garsineu Edicions

Reimpressió del llibre amb el mateix nom publicat per l'editorial Barcino l'any 1956. El llibre...

Drakcelona. Ciutat de dracs

Drakcelona. Ciutat de dracs

Josep Martínez

Arola Editors

Aquest llibre és la culminació d'un projecte fotogràfic iniciat l'any 2007 a Barcelona. La idea...

El Tarlà de Girona i les festes del Carrer de l'Argenteria

El Tarlà de Girona i les festes del Carrer de l'Argenteria

Josep Maria Vila i Medinyà

Ajuntament de Girona

Aquesta publicació aborda la història de la tradició del personatge del Tarlà que es fa...

El folklore no és per veure’l o sentir-lo, és per viure’l

Rafel Ginard
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Etiquetes

Més etiquetes