Festa Major d'Argentona

Festa major

Argentona (el Maresme)

L'aigua i els càntirs són dos dels elements al voltant dels quals gira la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona. Aquesta vila del Maresme renova cada any, des del segle XVII, el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa major de Llorenç del Penedès

Festa major

Llorenç del Penedès (el Baix Penedès)

Del 7 al 12 d'agost de 2026

Llorenç del Penedès celebra la seva festa major amb una de les exhibicions castellers més originals d'entre totes les que es fan al país: l'aixecada de castells a l'antiga, una pràctica única, executada per castellers aficionats, sense colla, que recorda l'esperit i les formes arcaiques del fet casteller català.
Festes ptronals de Sant Llorenç des Cardassar

Festes patronals

Sant Llorenç des Cardassar (Llevant)

Del 3 a l'11 d'agost de 2026

L'acte més multitudinari de les festes patronals de Sant Llorenç de Cardassar és una cursa popular nocturna que aplega més de 3.500 persones vingudes de tota l'illa de Mallorca per córrer sota el lema Més sans que un gra d'all.

Festa major i Terrazel. Foto: Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons

Festa major i Terrazel

Sant Llorenç d'Hortons (l'Alt Penedès)

Del 8 al 12 d’agost de 2026

El Terrazel s'ha convertit, des de la seva primera edició el 1990, en l'acte central de la festa major de Sant Llorenç d'Hortons. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.

Festa de la Mare de Déu del Vinyet a Sitges

Aplec del Vinyet

Sitges (el Garraf)

5 d'agost de 2026

Cada 5 d'agost milers de persones s'apleguen al voltant del santuari de la Mare de Déu del Vinyet per celebrar la festa anual dedicada a la patrona del Garraf, una petita marededéu bruna a qui s'atribueix el domini sobre les condicions atmosfèriques.
Festes de Sant Albert a Vic

Festes de Sant Albert

Vic (Osona)

Del 30 de juliol al 7 d'agost de 2026

Un ninot passejat com un ídol popular, el repartiment d'aigua sagrada, la història religiosa d'un sant guaridor d'una epidèmia i la crema ritual de bruc pels carrers i places, són els elements característics de les Festes de Sant Albert del Barri de Gurb de Vic.

Fira de Sant Llorenç

Riudoms (el Baix Camp)

Del 7 al 9 d'agost de 2026

Inicialment sorgida com una fira de bestiar de pagès, la Fira de Sant Llorenç que es celebra cada any el cap de setmana més proper al 10 d'agost, va evolucionar primer cap a una fira al voltant de l'avellana i ha anat incorporant nous continguts fins a convertir-se en una de les fires més complertes de la comarca.
Festa Major de Vimbodí i Poblet

Festa major

Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà)

Del 6 al 9 d'agost de 2026

Vimbodi celebra la seva festa major coincidint amb la diada de Sant Salvador. La celebració ha adquirit una gran revifalla en els darrers anys i es desenvolupa amb una intensitat o una altre en funció de si l'any en curs és o no any de Festes Quinquennals dedicades a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de la vila.
Festa de Sant Llorenç a Matadepera

Festa de Sant Llorenç

Matadepera (el Vallès Occidental)

10 d'agost de 2026

La Festa de Sant Llorenç de Matadepera combina els actes religiosos i devocionals, com la processó, la missa i la cantada de goigs, amb el plaer per les bones caminades estiuenques i la contemplació de les Llàgrimes de Sant Llorenç, una de les pluges de meteorits més espectaculars de tot l'estiu català.
Festes del Crist del Palmar

Festes del Crist de la Salut

El Palmar, València (València)

Fins al 6 d'agost de 2026

Cada any a principi d'agost, centenars de persones celebren una singular romeria lacustre damunt les aigües de l'Albufera de València. És el moment més emblemàtic de la sortida anual del Crist de la Salut, protector d'aquest llac i patró del Palmar, un petit poble que aquests dies celebra la seva festa major d'estiu.
Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú

Cercavila de l'Imaginari

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

6 d'agost de 2026

El Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú demostra que els seguicis festius es poden ampliar no només recuperant balls perduts si no també inventant-ne de nous a partir d'elements de la història local. El Cercavila de l'Imaginari també demostra que la festa major infantil d'una població no ha de ser forçosament una rèplica menuda de la seva versió adulta.
Festa Major de Vilanova i la Geltrú. Foto: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Festa major

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

Fins al 6 d'agost de 2026

La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d'aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.
Festa de les Neus al Pla de Santa Maria

Festa de les Neus

El Pla de Santa Maria (l'Alt Camp)

1, 2 i 5 d'agost del 2026

No totes les calamarsades de principis d'agost tenen conseqüències nefastes pels municipis on cauen. Al Pla de Santa Maria, a l'Alt Camp, s'han empescat un acte que, en el marc de la Festa Major de les Neus, converteix les pedres en sucre dolç i les temibles pedregades en una desitjada pluja de caramels.

És temps de…

Ritu del càntir nou

Diverses poblacions

4 d'agost de 2026

Coincidint amb l'època de l'any en què l'aigua és menys abundant -a tot arreu però especialment als pous i a les fonts-, el 4 d'agost se celebra la Festa de Sant Domènec o Sant Domingo, una diada que inclou la purificació i benedicció de l'aigua i el singular ritu del càntir nou.

Ballades en fonts i pous

Diverses poblacions

Pels volts del 5 d'agost de 2026

Les illes Pitiüses mantenen, dins la seva tradició popular, l'antiquíssim costum d'anar a ballar en pous i fonts en determinades dates del calendari anual. Les ballades es concentren entre el solstici d'estiu i el 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'aquestes illes.

Mediateca

Llibres

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

Jaume Clavell Nogueras

Museu del Càntir d'Argentona

Inclou un conjunt indispensable per a conèixer el passat i el present de la Festa del Càntir...

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Joan Marí Tur

Congrés de Cultura Pitïusa - La Caixa

Aquest petit volum inclou una fitxa per totes i cadascuna de les ballades populars que la memòria...

El càntir per aigua

El càntir per aigua

Ramon Violant i Simorra

Migdia Serveis Culturals

Amb motiu del centenari de l'etnògraf, nascut a Sarroca de Bellera el 1903, es reedita aquest...

La festa és un simulacre de llibertat autoritzat per la tradició. Una suspensió provisional de les regles de joc del comportament diari

Joan Fuster
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Festes.org és aquell portal que emmagatzema la memòria del patrimoni festiu dels Països Catalans. Però abans que un arxiu i un recurs on acudir quan cal tractar temes tractats de manera minoritària, és també un punt divulgatiu de primer ordre, seriós i que permaneix en el temps tot i ser en format electrònic.

Daniel Vilarrúbias Daniel Vilarrúbias

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

Una eina original, innovadora i atractiva que ha estat punt de referència per a tots aquells que, de pic o de palada, ens dediquem a temes relacionats amb la cultura popular i tradicional, tan del nostre país, com d’arreu del món. Festes.org és el veritable vademècum on tots hem anat a raure buscant allò que no trobàvem enlloc més. I no només ho hem trobat, sinó que el resultat ha estat trobar-ho amb qualitat, rigorositat i mestria. És a dir, allò que els contribuents esperem que les administracions públiques facin amb els nostres diners però que finalment ha de tirar-ho endavant un particular.

Albert Rumbo Soler Albert Rumbo Soler

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes