Festes majors d'hivern a La Fatarella

Festes majors d'hivern

La Fatarella (la Terra Alta)

Quatre dies de celebracions organitzades consecutivament per majorals, fadrins i àguedes i que tenen el ball de jotes, les tortades, la subhasta de llenya, les curses de rucs, les cercaviles musicals i els actes religiosos en honor a la Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda com a protagonistes.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa de l'Arròs a Bagà

Festa de l'arròs

Bagà (el Berguedà)

8 de febrer de 2026

Més de tres-cents quilos d'arròs, verdures, carn, peix i marisc es combinen cada any per cuinar l'arrossada popular de Bagà, un àpat gastronòmic que va fent xup-xup mentre diverses parelles ballen el tradicional Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de les poblacions pirinenques i prepirinenques.
Festa dels Traginers de Balsareny

Festa dels Traginers

Balsareny (el Bages)

Del 5 al 8 de febrer del 2026

Cada diumenge abans de Carnaval, Balsareny celebra una gran festa que homenatja l'antic gremi dels traginers. Hereva de les celebracions dedicades a Sant Antoni la festa ha anat incorporant elements fins a esdevenir Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Festes de Moros i Cristians de Bocairent

Festes de Moros i Cristians

Bocairent (la Vall d'Albaida)

Del 6 a l'11 de febrer de 2026

Les festes de Moros i Cristians en honor a sant Blai de Bocairent diuen que són de les més cridaneres i boniques de tot el País Valencià. Comencen el divendres posterior al 3 de febrer i s'allarguen uns dies amb tot un seguit d'actes que rememoren la conquesta de la vila per part de les tropes de Jaume I.

Festa Major del Santíssim Misteri de Cervera

Festa Major del Santíssim Misteri

Cervera (la Segarra)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

La festa major d'hivern de Cervera commemora el misteri de la Vera Creu ocorregut el segle XVI. L'acte central té lloc al capvespre del 5 de febrer, vigília de la festivitat, quan el poble interpreta Les Completes del Santíssim Misteri, una cantata de caire religiós i popular.

Festa de Santa Calamanda a Calaf

Festa de Santa Calamanda

Calaf (l'Anoia)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

Pels volts del 5 de febrer, diada de Santa Calamanda, els calafins viuen la seva festa major d'hivern amb intensitat. Un dels actes més singulars de la festa és la ballada de la Metradansa, un ball d'arrels profundes que es remunta, com a mínim, al segle XIX i que, per la festa hivernal, es desenvolupa a l'interior de l'església.

Festa de Santa Agda a Riba-roja d'Ebre

Festa de Santa Agda

Riba-roja d'Ebre (la Ribera d'Ebre)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

La festa de les dones de Riba-roja d'Ebre es celebra amb l'ofrena d'uns grans pans de pessic amb forma de pit i amb l'elecció d'un govern de dones, format per una alcaldessa i dues regidores que, aquests dies, exerciran el poder al poble.
Festa de la Llordera a Torà

Festa de la Llordera

Torà (el Solsonès)

6 i 7 de febrer de 2026

Una setmana abans de l'inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s'omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.
Fira del fajol a Batet de la Serra

Fira del fajol

Batet de la Serra, Olot (la Garrotxa)

8 de febrer de 2026

Una jornada de caire festiu que durant tot un dia omple aquesta localitat de diverses activitats, tant didàctiques com gastronòmiques, relacionades amb el fajol, una planta que només es conrea a la Garrotxa i els grans de la qual contenen les proteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal.
Festa de la Candelera a Esponellà

Festa de la Candelera

Esponellà (el Pla de l'Estany)

7 de febrer de 2026

Esponellà celebra la Festa de la Candelera al voltant del Ball del Tortell, una dansa que té les seves arrels al segle XVI i que té per protagonistes a sis dones pabordesses que ballen amb un tortell i un ram de flors encintat a les mans.

És temps de…

Festes de Santa Àgueda

Festes de Santa Àgueda

Diverses poblacions

5 de febrer de 2026

Cada 5 de febrer moltes poblacions de la geografia catalana celebren una festivitat dedicada a la patrona de les dones: Santa Àgueda. La festa, que sembla ser una romanalla de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones.

Temps de calçotades

Temps de calçotades

Diverses poblacions

De finals de gener a mitjans d'abril de 2026

Cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi (entre el 17 de gener i el 23 d'abril) els catalans participem d'alguna o altra calçotada. Ja sigui a la ciutat o al camp, al carrer o al tros, dediquem almenys un cap de setmana a gaudir d'una menjada de calçots amb els amics o amb la família.

Mediateca

Llibres

Les ambaixades de Moros i Cristians de Bocairent. Del manuscrit de 1865 a l'actualitat

Les ambaixades de Moros i Cristians de Bocairent. Del manuscrit de 1865 a l'actualitat

Josep Vicent Ferre Domínguez

Ajuntament de Bocairent

En aquest quadern l'autor analitza l'origen, les versions, les relacions amb altres parlaments...

No t’espantis, Llucifer! Sàtira i història local a través dels versos del Ball de Diables i del Drac de Sitges (1979-2025)

No t’espantis, Llucifer! Sàtira i història local a través dels versos del Ball de Diables i del Drac de Sitges (1979-2025)

Alba Gràcia i Pañella

Casino Prado Suburense

Aquest llibre és un viatge per més de quatre dècades de vida sitgetana narrades amb el...

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

David Abulafia

Veles i Vents Edicions

Entre el 1200 i el 1500 la Mediterrània va viure una època convulsa, una batalla per la...

Articles

30 anys del primer correfoc de Sant Pau a Ribes

30 anys del primer correfoc de Sant Pau a Ribes

Heribert Masana i Soler

Festes.org

La festa patrimonial a Catalunya. Fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

La festa patrimonial a Catalunya. Fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents

Revistes

Memòria obrera i cultura popular

Memòria obrera i cultura popular

Diversos autors

Associació Caramella

El tema central d'aquest número de la revista són algunes de les expressions populars del...

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

Diversos autors

Publicacions de la Universitat de València (PUV)

Els professors Antonio Ariño i Pedro García han estat els responsables de coordinar el...

La tradició no és el testimoni d'un passat irremeiablement desaparegut: és una força viva que anima i informa el present

Igor Stravinski
Cançons de Reis
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

Festes.org és un espai de visualització i coneixement de la cultura popular del país. Per mi, Festes.org representa un dels primers espais d'aprenentatge i contacte amb la diversitat festiva dels Països Catalans.

Jordi Alsina Iglesias Jordi Alsina Iglesias

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Els reculls de festes i llegendes, de rondalles i mites ara són l'única porta oberta per comprendre les vivències espirituals dels nostres avantpassats. Per això és tan important la feina d'En Manel Carrera i de Festes.org en la comprensió d'aquesta realitat. Sense ells, el nostre univers seria molt més pobre i ens costaria encara molt més saber qui som i d'on venim. Gràcies, Manel, per la teva gran tasca i per ajudar-nos a mirar-nos encara avui dia en els múltiples miralls de l'ésser.

Jordi Bilbeny Jordi Bilbeny

Etiquetes

Més etiquetes