Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.

En els darrers anys, els Diables de Vilafranca han fet evolucionar el Correfoc de Sant Fèlix fins a convertir-lo en una festa-espectacle que han batejat amb el nom de BalldeFoc. Es celebra cada any a partir de les 10 de la nit de l'1 de setembre i culmina amb una impressionant encesa a la façana de la Basílica de Santa Maria.

• Festa major de Sant Fèlix

Des de fa segles, a principis del mes de setembre, els pastors de banda i banda de la Vall de Núria, baixen amb el seu bestiar per celebrar la tradicional Festa dels Pastors en honor de Sant Gil, el protector dels homes que any rere any recorren els camins del Pirineu buscant millors zones de pastura pels seus ramats.

Cada dilluns de festa major els carrers estrets i les places de la part antiga de Manresa s'omplen de persones que ballen i salten entre un mar de foc, fum i guspires. S'hi celebra el Correfoc, un llarg, intens i singular trajecte piroteatral guiat per un ampli grup de personatges fantàstics inspirats en la simbologia del foc.

• Festa major

Sorgit per sorpresa durant la festa major de l'any 1986, el Correaigua de Granollers convoca centenars de persones a la plaça Porxada d'aquesta població vallesana disposades a mullar-se durant una bona estona sota una intensa pluja d'aigua, llum i música.

• Festa major

Les sardanes i els gegants, juntament amb les evolucions dels Ducs i tots els actes que es desenvolupen a l'espai de barraques, són alguns dels elements de la Festa Major de Sant Genís de Torroella de Montgrí, una de les d'anomenada d'entre les que es celebren a l'Empordà durant l'estiu.

La Tomatina de Bunyol és una de les festes valencianes més conegudes arreu del món. Cada darrer dimecres d'agost, la festa deixa els carrers de la localitat tenyits de vermell intens després d'una batalla popular on els participants llencen prop de 140 tones de tomàquets madurs.

Els set pecats capitals envaeixen la vila mallorquina de Sant Joan la revetlla del 29 d'agost, diada de sant Joan Baptista, altrament conegut com a Sant Joan Degollat. Els dimonis surten rabiosos a empaitar la gent que, si no vol rebre, s'ha de situar darrere la colla de xeremiers i fabiolers.

Palau de Noguera, poble agregat al municipi de Tremp, celebra la seva festa major amb el popular Ball del Contrapàs: una dansa d'origen religiós que tradicionalment ballen els homes a la plaça i que aconsegueix unir tot el poble.

Nascuda quasi per accident, l'Aquelarre de Cervera és una festa jove, lúdica i laica, pensada per tancar l'estiu amb un sentit satíric i burlesc. Els seus protagonistes, el Mascle Cabró i les seves bruixes, garanteixen tres dies de nits disbauxades on, entre correfoc i correfoc, hi ha dramatitzacions, concerts, balls i altres activitats.

Durant tot l'any, bona part de la població de la vila de Granollers es divideix en dos bàndols que s'enfronten aferrissadament durant els dies de festa major. La imaginativa rivalitat i les múltiples competicions que existeixen entre les colles dels Blancs i els Blaus, han contribuït a fer una celebració popular lluïda, emocionant i oberta a la participació de tothom.

• Traca dels mil metres
• Correaigua

Durant dos dies Sitges celebra la festivitat de Sant Bartomeu amb un conjunt d'activitats que s'entrellacen una després de l'altre durant 36 hores. Moixiganga, gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d'altres elements del patrimoni cultural sitgetà són els protagonistes d'una de les festes tradicionals més destacades del país.