|
Calendari: Festes d'Hivern > Altres festes de febrer
|
|
Festes majors
En honor la Mare de Déu de Campanar
Campanar, Aj. València (l'Horta), 19 de febrer
La Mare de Déu de Campanar
Correfoc
Inici de la processó amb la imatge
Mascletada
|
| Traques, flors i àpats populars, així com una solemne processó, són els principals ingredients de les festes d'hivern del barri de Campanar de València, que cada any se celebren pels volts del 19 de febrer en honor a la Mare de Déu.
El Campanar és, en l'actualitat, un barri de la ciutat de València però havia estat un poble independent fins a 1897. El barri celebra les seves festes d'hivern pels volts del 19 de febrer, dia de la Mare de Déu de Campanar, deessa protectora de la localitat.
La Mare de Déu de Campanar
La imatge de la Mare de Déu de Campanar va ser una de les primeres maresdedéu coronades de l'antic Regne de València, l'any 1915. Va ser també una de les escasses imatges no destruïdes durant la guerra espanyola de 1936-1939. La seva troballa data del 19 de febrer de 1956 en un fris o retaule quan s'estava construint la cripta de l'església de la Nostra Senyora de la Misericòrdia, on actualment es venera la figura de la Mare de Déu de Campanar.
La talla que representa la Mare de Déu amb el seu fill Jesús, està feta en alabastre i coberta amb un mantell de setí, or i plata. La tradició explica que si se li raspa l'esquena, se n'obté una pols miraculosa que, dissolta en aigua, serveix per a guarir, especialment a les dones que han de tenir un fill.
Els principals actes de la festa
Les festes comencen amb un volteig de campanes que es anuncia i que rep el nom de Alba de la Mare de Déu. També es fa una novena, misses i cant de goigs. L'acte central és la processó general, el 19 de febrer al vespre, durant la qual la imatge de la Mare de Déu és solemnement passejada per 16 homes que carreguen amb la imatge. La comitiva va encapçalada per una parella de llauradors i acaba amb un castell de focs artificials.
D'entre els actes profans que es celebren en ocasió de les festes destaquen els Moros i Cristians i els nombrosos menjars populars al carrer, on es poden degustar paelles comunitàries o calderes d'arròs amb fesols i naps.
També destaquen els actes traquers, que comencen el dia 17 amb la Processó de Foc de Coets disparats en tenalles. La vigília, 18 de febrer, es fa el correfoc de la vigília, pels carrers més cèntrics del barri. El dia central de la festa, com és costum, s'encén una traca que va de la porta de l'església on hi ha la imatge fins al lloc on es dispara una potent mascletada.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Confraria de Sant Cristòfol de València i Amics de la Pirotècnia
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
El patrimoni festiu de Manresa. La Festa
Diversos autors, / Ajuntament de Manresa/Centre d'Estudis del Bages
El llibre, que complementa les aportacions dels dos volums anteriors de ...
|
|
|
comprar
| |
La Sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, ...
|
|
|
| |
Santa Brígida. Una ermita. Un refugi. Un símbol.
Diversos autors, / Grup Esquelles
Fulletó editat pel grup Esquelles (l'entitat que organitza l'Aplec de Santa ...
|
|
|
comprar
| |
Manresa: on l’aigua és el camí. 10 rutes i històries pageses i ignasianes
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Aquesta guia conté 10 itineraris que circulen per tots els camins paral·lels ...
|
|
|
| |
Transéquia. On l’aigua és camí i salut. 40 anys d’història
Comas Closas, Francesc / Zenobita edicions
Aquesta obra recull la història de la creació i organització de la Transéquia, ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Músiques de Manresa... religiosa!
, Capella de Música de la Seu / Ajuntament de Manresa
No s'entén la festa sense música. Des de segles, el poble cristià ha solemnitzat ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
Dovella
Diversos autors, / Centre d'Estudis del Bages
Des de la seva primera edició, ha estat i és l'ànima del Centre d'Estudis ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
