NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 17 d'octubre de 2019 | Rodolf | Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Proveïdors > Estris tradicionals per a la festa > Cistelleria


Cistelleria i festes populars
Teixint la festa
Diferents poblacions, Diferents moments de l'any


Teixint la festa


Cistelló


Carro dels Tres Tombs


Espècie d'arganells


Pans de la Festa de Santa Agda


Palmes gegants Setmana Santa


Cargolera per cargols


Ball de la Lluna en un Cove


Ball de cotonines i esparriot de Vilanova i la Geltrú


Nanses per pescar


Cargolera de correbou


Cove i cistell de verema


Enterradores


Cistell de bolets


Paneres d'ofrena


Cistell per posar els ciris de La Candelera


 

Cabassos per posar els regals -o el carbó- dels Reis, palmes i palmons de Setmana Santa, cistells d'ofrena i cistells de bolets, nanses de pescadors, arganells i forros d’espart als Tres Tombs, cargoleres, coves per fer captes… l’art de la cistelleria és ben present en moltes celebracions festives populars.

La cistelleria havia estat, fins fa ben poc, una part indispensable de la vida quotidiana. Amb els materials naturals que tenien a l’abast, els nostres avantpassats eren capaços d’elaborar recipients per a emmagatzemar, capturar o transportar tot tipus de productes: bolets, peixos, fruites i llegums, fruits secs, productes de l’hort... Avui la cistelleria -entesa en un sentit ampli com l’art de construir amb teixits naturals- ha desaparegut com a pràctica quotidiana, domèstica i familiar, però es manté viva en el terreny de la festa popular i tradicional.

La cistelleria i les festes de l’any

A l’Hivern, per exemple, trobem peces de vímet a les festes de Nadal, Cap d’any i Reis. Així, són de vímet els petits garrafons que serveixen per posar les boles del quinto, quina o plena, o la Cistella de Nadal que és la base de moltes paneres i lots de Nadal. També s’utilitzen grans cabassos per posar els carmels, regals i carbó que els Reis d'Orient reparteixen als nens durant la seva Cavalcada. També trobem moltes classes de cistells (cistells de fadrina, verduleres, coves, cistellons, etc) en les representacions dels Pastorets i en els Pessebres Vivents, on sovint també hi ha recreacions d’antics oficis i de maneres de fer de pagès.

També trobem moltes peces de cistelleria en les desfilades dels Tres Tombs. Peces que serveixen per emmagatzemar els productes que transporten els carros dels traginers, com els cabassos de pauma i els d’espart, o directament els cavalls, com els arganells o argadells, una parella de coves bessons enganxats amb un teixit amb forma de pont que els uneix per sobre el llom del cavall i que servien per transportar gerres de líquids. A més a més, en moltes desfilades dels traginers trobem carros que recreen el transport dels materials emprats en cistelleria, com les canyes, l’espart o el vimet.

També s'utilitzen grans coves de vímet en les captes presents en moltes festes hivernals. A la festa major de Sant Sebastià al Masroig (Priorat), per exemple, els nens surten a captar els "guilandos" per les cases provistos amb unes grans paneres.

En les festes de matances o matança del porc encara s’utilitza la budellera o cove de matança, una panera rodona de poca fondària que serveix per posar els trossos del porc una vegada especejat. Tot i que contribuïa a que la carn estigués airejada, en molts llocs ha estat substituït per cubells de plàstic perquè són més fàcils de netejar. També s’utilitza la garbella, un cove força ample amb quatre nanses, de vímet gruixut, que serveix –amb un drap de lli al fons, per guardar-hi l’esventrada del porc acabat de sacrificar.

També utilitzen una panera rodona i plana com a base pels pans o panets beneïts que les dones transporten al cap en alguna de les Festes de Santa Àgueda que es celebren, pels volts del 5 de febrer, en diverses poblacions de les Terres de l’Ebre.

A la Primavera, per Setmana Santa es fan les palmes i palmons, tramats amb fulles primes de palmera blanca. En alguns casos, com a Elx, adquireixen unes formes artístiques espectaculars i unes dimensions extraordinàries.

Per Pasqua, hi ha el cistell de perxa de les caramelles, un cistell rodó i alt, decorat amb cintes i ramells. S'empra, muntat a dalt d’una canya molt alta, per les colles de caramelles de Pasqua per arribar a balcons i finestres per tal que els visitats puguin deixar-hi els seus regals pels cantaires.

També durant la Primavera es fan moltes fires dedicades als productes de temporada, tots ells amb els seus estris de cistelleria tradicional associats. Per exemple, les festes que tenen per protagonista la ingesta de cargols, inclouen les cargoleres una cistella molt alta i tapada per dalt que serveix per guardar-los una vegada caçats. O les fires de la mel i el seu procés d’elaboració, on es poden trobar els estris fets amb elements naturals que antigament es feien servir per recollir i emmagatzemar la mel. Trobarem cistells d’aviram -per transportar gallines- i polleres -pels pollets i aneguets- a les fires dedicades als ous i a l’aviram en general, que són molt semblants a les conilleres, que serveixen per posar–hi conills, i a les matoneres, que són per a transportar matons.

A l’Estiu també trobem moltes celebracions festives amb productes de cistelleria. Alguns estan integrats en els balls populars. Com els coves de vímet blanc del Ball de la Lluna en un Cove, que té lloc durant la Cercavila de l’Imaginari, el 5 d’agost a Vilanova i la Geltrú en el marc de la Festa Major. Es tracta d’un ball que és executat per nens i nenes d’aquesta població al voltant d’uns també petits cistells –els coves. També a Vilanova i la Geltrú, l'any 2012 es va estrenar el Ball de Cotonines, un ball de cavallets format per nou cavallets fets amb mèdula de bambú i un esparriot d'aspecte demoníac que els obre pas i que vigila que ningú no els destorbi.

No cal dir que la cistelleria i tot el seu món també és present en les celebracions festives que serveixen per recordar i transmetre als més joves totes les tècniques arcaiques i manuals de recol·lecció de diferents productes del camp. Així les Festes del Segar i el Batre que comencen al juny, amb cistells per transportar la palla, graners per guardar-hi el blat, i estris per fer saltar el blat per separar-lo de la palla.

També són molt abundants les peces de cistelleria en les festes que tenen per protagonistes al mar i a les seves divinitats, com sant Pere. Així, a finals de juny abunden les fires i festes de pescadors, amb presència de tot tipus d’estris de cistelleria de mar. Així, totes les nanses utilitzades per a capturar peix: gambines, moranells, jumbines, cofes de palangres, nanses llagosteres, poperes … però també altres estris per a mostrar les captures, com la panera del peix.

Un tipus de peça singular, pel seu ús i dimensions, és la cargolera de grans dimensions utilitzada en el marc de la festa del Correbou de Cardona, a principis de setembre. Aquesta peça, que va recoberta per dins, serveix perquè els més atrevits puguin camuflar-se i d’aquesta manera evitar que el bou els embesteixi durant els jocs que es fan amb l’animal a plaça.

Trobem també peces de cistelleria popular a les festes de Tardor. En el marc de les festes de la verema, que es celebren a molts municipis d’agost a octubre, n’hi ha de dos tipus: els cistells de veremar i els coves portadores, peces bàsiques del veremar quan aquest era un procés totalment manual. Els cistells veremadors eren petits i serveixen per dipositar-hi el raïm mentre es va traient dels ceps. Una vegada ple, el contingut del cistell es bolca dins el cove portadora o cove de veremar, bastant alt i fort, cilíndric i arrodonit, amb dues nanses, que serveix per dur el raïm fins les premsadores. També són de vímet alguns coves gegants per a trepitjar raïm, en aquells lloc on d’aquest procés fet amb els peus –anomenat piada- se n’ha fet concurs.

Per Tots Sants havien estat utilitzades les paneres d'ofrena de dol, amb tapa i porta ciris.

També utilitzen recipients de vímet els nens i nenes que per Santa Caterina (25 de novembre) o per Sant Nicolau (6 de desembre) surten a cantar cançons pels pobles i a captar els que els donin a canvi.

Les festes que recreen el procés de construcció d’una carbonera també són una oportunitat per trobar-hi peces tradicionals de cistelleria. L’enterradora, per exemple, una panera ovalada que serveix per abocar i aplanar la terra damunt les carboneres durant el procés d’embalumar. O el carboner o cove d’embarcar que serveix per transportar el carbó i que també té la seva versió d’espart en el sarrió, també utilitzat per transportar llenya.

I evidentment, trobem cistells en les festes de bolets que es fan durant la tardor en molts pobles catalans. Els cistells de bolets, dels que n’hi ha diverses tipologies segons la zona geogràfica, són omnipresents no només durant la recol·lecció (són un dels pocs cistells que mantenen plena vigència) sino també durant les fires, quan serveixen per mostrar i exposar a les parades els diferents tipus de bolets.

La cistelleria i els elements de la festa

També són fetes amb tècniques de cistelleria determinades peces del bestiari popular, especialment aquells que no llancen pirotècnia, com el Drac del Carme d’Olot així com els cossos de moltes mulasses. Alguns gegants, especialment els que simbolitzen pescadors (gambines, moranells i altres nanses per capturar peix) com els gegants del Port de la Selva o Salou, i els que reprodueixen pagesos (cistells per portar productes de l’hort i el corral).

Moltes celebracions festives inclouen el ritus d’ofrenar alguna cosa –productes de l’hort, del camp o altres objectes- a un divinitat (sant o marededéu). Moltes d’aquestes ofrenes es posen dins de paneres o cistellets de vímet que es poden comprar a les parades de cistellers que hi ha en les nombrosíssimes fires d’artesania que es fan a Catalunya durant l’any o bé també ara en botigues especialitzades.

Un tipus especial de cistell tradicional, associat als ritus d’enterrament i misses de difunts són els cistells d’oferir o ofertoris, un tipus de cistell de forma cònica i amb tapadora utilitzat per posar-hi pa, vi, dos quartos i espelmes.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé



  4255 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org