NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 19 de setembre de 2019 | Maria de Cervelló    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Cant improvitzat > Patacades


Patacades
Ara va de bo senyor rector, ara va de bo...
Cadaqués (l'Alt Empordà), Sant Sebastià i Carnaval


Les patacades es canten


Cercle inicial


Recitant una composició


Garrotades, garrotades...


Una altra patacada


Els cops amables


Dionís Baró


Una figa per ser bona...


 

Les patacades són un costum popular propi del poble de Cadaqués. Vinculades a dues de les celebracions hivernals del municipi, Sant Sebastià i Carnaval, les patacades són un ball cantat, una corranda que combina la cançó satírica improvisada amb el ball en cercle.

Les patacades s'han d'emmarcar dins un tipus de manifestació cultural popular pròpia del cicle festiu hivernal: el cant satíric improvisat. De Nadal a Sant Antoni i fins la setmana del Carnestoltes, abunden, a tot el país, festes que en algun moment de la seva seqüència ritual compten amb expressions d'improvisació versada: gloses, nyacres, corrandes, falles, garrofes, etc

A Cadaqués, històricament, de patacades se n'han fet en dos moments del cicle festiu hivernal: per Sant Sebastià, a dalt a l'ermita, i el Dimecres de Cendra, dia de l'Enterrament del Carnestoltes, el ninot grotesc que a Cadaqués s'anomena Gori-Gori.

Les patacades, a diferència d'altres manifestacions del cant improvisat, s'efectuen dins una espècie de ball. De fet, les patacades són una corranda ballada en cercle durant la qual els participants reciten, en canterella, unes composicions de quatre versos rimats el primer amb el tercer i el segon amb el quart.

Les composicions que tenen un marcat caràcter satíric i tracten sobre alguns fets ocorreguts al poble durant l'any.

Estructura de les patacades

Les patacades es desenvolupen sempre amb la mateixa estructura. Reunits en un mateix espai, un cantador recita la seva patacada, improvisada o tradicional, acompanyat per tots els que el rodegen i, tot seguit, es canta:

Ella em punteja, em punteja...
ella em punteja a peu pla.
Porta sibilles de plata...
porta sibilles de plom.
Qui la ballarà més bé?
Jo i el pare
jo i el pare...
Qui la ballarà més bé?
Jo i el pare
i en Peret.

Si en Peret no vol ballar
garrotades garrotades...
Si en Peret no vol ballar
garrotades hi haurà!

El nom de patacades ve del fet que, acabada la recitació d'aquesta cançó amb la característica tonada, els participants es donen amables cops, escenificant el que diu el darrer vers. Una vegada acabades les amables i festives garrotades, es fa el silenci i el recitador versa un altre patacada. I així successivament fins que es completa el cercle.

Lletra d'algunes patacades populars

Les patacades sempre tenen un autor, una persona que un dia se les inventa de bell nou. Preparades amb antel·lació o bé formulades improvisadament el dia de la festa, el cantador les recita davant els altres. Una patacada pot esdevenir popular quan a força de repetir-les un any i un altre passen a ser conegudes per tothom. Les patacades, que inclouen paraules de la variant lingüística del català de Cadaqués, sempre acaben amb un parell de versos característics:

Ara va de bo, senyor rector
Ara va de bo...

Algunes de les patacades que es reciten són picants i eròtiques:

Una figa per ser bona
ha de tenir tres senyals:
sequellona, colltorcida
i pessigada p'es pardal.

(Manela Godu)

Ai mare si aneu a dalt
baixeu-me sa ganiveta:
que me vull tallar es pardal
que me surt de sa bragueta.

(popular)

La xicota que jo volia
no era bona per casar
el que jo li demanava
no m'ho va voler donar.

(popular)

A sa muntanya de Pení
una dona collia olives
i de tant vent que feia
li aixecava les faldilles.

Un home que la va veure
badava com un badoc.
Com que no portava calces
se li veia tot l'abricoc.

(popular)

Aqusta nit fa clar de lluna
per nar a collir bolets,
el rector i la majordoma
se reventen de fer pets.

D'altres inclouen referències a persones concretes o a situacions polítiques de la vida local del poble:

Una barca veig venir
carregada d'estisores
per tallar les males llengües
de les dones xerradores.

(popular)

El pinzell d'en Cruanyes
nés un pinzell molt fi
que la dondeta
nés un pinzell molt fi
que la dondí.

Fa córrer ses salenques
per l'ala de Pení
que la dondeta
per l'ala de Pení
que la dondí.

(anònim)

Alcalde i regidora
una foto els hi faria
els posaria un bon marc
i després els penjaria.

(anònim)

A diferència de les gloses de Sant Antoni de Mallorca, a Cadaqués no es fa referència al sant i a l'ermita només en comptades ocasions:

L'ermita de Sant Sebastià
és més alta que sa boira
amb un lletrero que diu
visca ses nenes de l'Orgue.

Tot el ball de les patacades està basat en la pràctica de la sàtira cantada, es desenvolupa amb un to eminentment festiu i desenfadat, i mai han estat -ni han de ser- un espai per a l'enfrontament polític seriós. Perquè, en origen i també en l'actualitat, les patacades són, precisament, una bona eina per, a inofensives i verbals garrotades, posar pau a la vida social.

Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Dionís Baró Nofre i Firmo Ferrer

Fotografies: Manel Carrera i Escudé


  2803 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org