NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 22 de setembre de 2019 | Maurici | Dia Europeu sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Isidre > Focs i fogueres


Focs de Sant Isidre
Un ritus pagès de protecció i combat
Diferents poblacions, 14 de maig


Foguera al C/Montseny de Prats de Lluçanès Foto: Roser Reixach


Foguera de sant Isidre a Prats de Lluçanès


Sopar de veïns a Prats de Lluçanès


La foguera és l'eix de la celebració


Foguera a Riells


 

Moltes poblacions catalanes celebren, la nit del 14 de maig, una revetlla popular que inclou l’encesa de petites fogueres davant les cases i als barris. Són els Focs de sant Isidre, celebrats al Lluçanès, Osona i Ripollès, una pràctica pagesa de protecció dels camps acabats de sembrar que podria ser un precedent dels actuals focs de sant Joan.

El foc és present, amb intensitat, forma i simbologia diversa, en moltes celebracions festives de l’any. En l’actualitat compta amb un paper destacat en les festes de Sant Joan, però també el trobem històricament, i potser de forma més destacada en les celebracions hivernals com Nadal, Reis, Sant Antoni i Carnaval-Falles. També és present -amb molta menys intensitat- en d’altres festes, com en les celebracions de Setmana Santa i Pasqua, mitjançant un foc petit, acotat a torxes, espelmes i ciris.

Una mica més endavant, amb la Primavera ja instal·lada, entre l’1 i el 15 de maig, se celebren un bon nombre de celebracions festives que compten amb la presència del foc. En les festes de l’arbre maig que es celebren en diferents indrets de la geografia catalana, s’usa el foc per cuinar i en alguna d'elles es cala foc a l'arbre. La nit del 10 de maig a Badalona, en el marc de la Festa Major de sant Anastasi, el foc crema l'efígie d'un ninot, anomenat Dimoni que representa els mals esperits de la ciutat. I a Biar, la mateixa nit s'encenen cinc-centes fogueres per acompanyar la baixada de la Mare de Déu des del santuari al poble, en el que suposa l'inici de les Festes de maig d'aquesta localitat valenciana.

Ara bé, hi ha una data durant el mes de maig que concentra, de manera destacada, més presència de fogueres: la vetlla de sant Isidre, la nit del 14 de maig un dels protectors de la pagesia catalana.

Un ritus pagès de protecció i combat

Diverses poblacions catalanes celebren, entre el 14 i el 15 de maig, la Festa de Sant Isidre, una festivitat dedicada a un dels sants que històricament han estat venerats pels pagesos.

Un dels elements d’aquesta festa és l’encesa de petites fogueres, genèricament anomenades “focs” que són l’epicentre d’una revetlla que també inclou un àpat a l’aire lliure, el llançament de petards i l’ingesta de coca i begudes com el cava.

Les fogueres estan fetes amb males herbes que s'han recollit als camps des del moment de la sembra fins aquest dia i també amb estris vells i tot tipus d’andròmines que recol·lecta la mainada els dies abans de la festa. La particularitat d’aquestes fogueres és que mentre que a pagès s’encenen davant mateix de l’entrada de masies i cases de pagès, aprop dels camps, i tenen un marcat caràcter familiar, en entorns urbans s’encenen a les afores de barris i tenen un caràcter veïnal.

L'encesa de fogueres la nit del 14 al 15 de maig havia estat general a tot el país. Sembla que aquest costum familiar i pagès, estava destinat a combatre els mals esperits (els animalons, les males herbes i les malalties) que podien amenaçar les collites en un moment en què els camps -a meitat del mes de maig-, estan començant a créixer i és quan són més dèbils els brots de la sembra hivernal. No en va a sant Isidre se l'invoca perquè guardi els camps i horts de talps, mussaranyes, rates i altres animalons perjudicials.

El foc espanta als animals i és molt possible que fer foc, controladament, al camp hagués estat un mètode casolà per allunyar aquests animalons que fugien espaorits. I, si no servien o eren efectives realment, almenys ho eren per allunyar el temor –de la mala collita- de la ment dels pagesos.

Llocs on hi ha tradició de celebrar la festa

El costum de fer fogueres la nit del 14 de maig està documentat al Berguedà (Berga, Olvan, La pobla de Lillet, Sant Julià de Cerdanyola, Viver, Santa Eulàlia de Puig-Oriol), a Osona (Centelles, Prats de Lluçanès, Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Sant Boi de Lluçanès, Lluçà, Tavèrnoles, Torelló, Gurb, Granollers de la Plana), al Ripollès (Campdevànol, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Quirze de Besora), al Bages (Sant Feliu Sasserra, Sant Hilari Sacalm), a la Selva (Sant Hilari Sacalm), a la Garrotxa (Sant Feliu de Pallerols), etc

En l’actualitat, la nit de la vetlla, són només algunes les poblacions on s'encenen petites fogueres, com Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Lluçà, Riells, Tavèrnoles, Sant Joan de les Abadesses i Tona.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Lluçanès. com, el diari digital del Lluçanès




Les fogueres de Sant Isidre al Costumari català

Joan Amades documenta les fogueres de Sant Isidre, al seu Costumari Català, Vol. III, pàg. 624 i següents:

"Pel Cardener i el Gironès, a toc d’oració, s’encenien fogueres dedicades a sant Isidre. Des de molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries per a encendre la foguera. També havia estat costum infantil, amb branques i troncs esberlats per un cap que embotien amb teia, encendre falles i voltar primer per les poblacions i després pels camps, corrent en esbojarrada carrera tot fent guspirejar les falles i escampant espurnes pels conreus […]
Pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades encenen quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d’elles, la més grossa, l’encenen davant de la porta. Creuen que aquestes fogueres esquiven els mals esperits que poden desbaratar les collites, i guarden la gent, el bestiar i les casse de mal donat i d’embruixament. L’encesa es fa per ordre de categoria i antiguitat. La primera és la masia més gran o més antiga, i al seu darrera segueixen les altres. A les contrades on hi ha ermita la primera foguera l’encenia l’ermità davant la capella.
Per tot el Vallès solien encendre-les a les eres. I amb preferència davant mateix de la porta de les masies. No se saltava ni es feien al seu entorn les expansions i alegries de les fogueres de Sant Joan.
A Manlleu i en d’altres poblacions de la plana de Vic i de les Guilleries havia estat costum encendre fogueres pels carrers semblantment com per la vetlla de Sant Joan. També s’encenien fogueres en moltes altres contrades, entre elles el Penedès, la Segarra, el Cabrerès, les valls d’Olot, la Garrotxa i la Vall d’Hòstoles”.


  3024 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Folklore del Lluçanès
, Grup de Recerca Folklòrica d'Osona / DINSIC, Publicacions Musicals S.L
Josep Ma Vilarmau (1900-1947) va recollir metòdicament i amb una preparació ...

Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns
Vinyeta i Leyes, Ramon / Editorial Celblau
A rel de la celebració de l'Escola d'Estiu de la Comarca d'Osona (Vic, ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org