NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 15 de desembre de 2019 | Urbici    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Balls i danses > Sardanes


La sardana
El renaixement actual d'una dansa popular
Diferents poblacions, Diferents moments de l'any


L'ombra de la sardana


Sardanes en un Aplec de Pasqua, al Tarragonès


Sardana índia, a Verges


Rotllana de festa major


Foto antiga d'una cobla empordanesa


Ball col·lectiu


Sardanes amb xancletes


Mainada ballant sardanes


 

Des de fa uns anys, el món de la sardana viu un moment de canvis extraordinaris. No només s’aprofundeix en el coneixement sobre la història i evolució d’aquest ball circular, en les diverses maneres de ballar-lo en el present i en el passat, sino que, a més a més, els joves estan fent evolucionar la sardana cap a nous horitzons.

Quan algú pensa en la sardana generalment en té una imatge estereotipada. És cert que hi ha uns requisits mínims que cal seguir per tal que una sardana pugui dir-se sardana i no una altra cosa. Es tracta d’un ball circular on els balladors formen rotllanes agafats de les mans, executant uns passos simples anomenats llargs i curts, seguint el mètode de comptar i repartir. Però a partir d’aquí, i dit aixó, cal remarcar que hi ha, en el passat però també en l’actualitat, moltes maneres de ballar sardanes.

Hi ha sardanes perfectes, equilibrades, harmonioses, que es ballen majoritàriament com un acte de germanor, però antigament també hi havia sardanes tumultuoses, desordenades, ràpides, que ballaven com a espai per al lluïment masculí i que podien acabar en conflictes, enfrontaments amb la policia i, fins i tot, a garrotades. La història documenta també sardanes bèliques amb inclusió de sons que recreaven canonades o bé que incloïen el llançament de petards i trets enlaire amb trabucs i altres armes de foc.

Normalment, els llargs de les sardanes es ballen amb els braços aixecats i els curts amb els braços avall, però a l’Escala ballen les sardanes “a l’antiga”: llargs i curts amb els braços amunt. A Amer i a Pruit ballen una modalitat del ball encara més arcaica, la Sardana de l’Alcalde, i a Verges, en canvi, després de la Sopa de Carnaval fan la Sardana Índia, inventada recentment.

Les sardanes es ballen de dia, en el marc de celebracions festives populars, aplecs i festes majors, però també es poden ballar de nit, com les sardanes patumaires que es ballen el dijous i diumenge de Corpus a Berga, o les sardanes del Sol Ixent, que tenen lloc al Cap de Creus, la Cala de Montgó o el Far de Sant Sebastià, durant la festa de cap d’any.

Les sardanes han estat sovint el vehicle de transmissió de les modes musicals de cada època, com en el segle XIX, que es ballaven amb melodies d’òpera italiana o sarsueles, una manera de fer que avui practiquen algunes cobles com la Contemporània que fan versions asardanades de cançons molt conegudes, com la banda sonora de la Guerra de les Galàxies, El Senyor dels Anyells i fins i tot el waka-waka de la Shakira.

Associacionisme i festa

La sardana ha originat un ampli moviment associatiu. El món sardanista està format per un conjunt de persones que, cada cap de setmana durant l'any, s’ajunten amb el propòsit de ballar sardanes. Quim Rutllan, sardanista i locutor de ràdio, explica que aquest sector, “mou anualment unes tres mil activitats amb música en directe, entre aplecs sardanistes, concursos, ballades, concerts i audicions”. Organitzats per alguna de les més de 400 entitats membres de la Federació Sardanista de Catalunya, els aplecs i audicions sardanistes, són actes convocats exclusivament amb la finalitat de ballar sardanes i no tenen caràcter competitiu. En canvi, les colles sardanistes “professionals” aglutinades per la Unió de Colles Sardanistes, es caracteritzen per tenir una indumentària pròpia i existeixen amb la finalitat de competir en concursos, lligues comarcals i el campionat nacional.

Fora del món sardanista hi ha totes aquelles persones que només ballen sardanes en determinats moments l’any. Són persones que han après a ballar sardanes a plaça i que les ballen exclusivament en contextos festius, en aplecs a santuaris i ermites, en determinats moments de la festa major i en altres tipus de celebracions festives del seu poble o ciutat. Entesa així, la sardana és, com el ball de bot mallorquí o les jotes de les les comarques del sud, una dansa popular que es balla sense més vestits que els que es porten en sortir de casa aquell dia. Són moltíssimes les persones que ballen sardanes d’aquesta manera, sense estar associades a cap colla o entitat, especialment a les comarques gironines, on les sardanes de plaça disposen de molta popularitat.

En amdòs sectors, en els darrers anys ha agafat embranzida el fenòmen de les sardanes de punts lliures. Són sardanes que incorporen modificacions entre els curts i llargs sense deixar el compàs ni la rotllana. Sorgeixen en contextos desenfadats i festius, de la mà dels més joves i inquiets, que miren d’improvisar passos nous, sorprenents, fruit de la imaginació i l’ànim del moment. Tot i que l’espontanietat és el motor dels punts lliures, la seva repetició en el marc de determinades festes de l’any han acabat convertint en tradicionals certs punts avui coneguts per tothom, com la cigonya, el pardal, l’indi, el bona festa… Fins i tot hi ha un llibre publicat sobre el tema “Un tres i fora!” i una web amb el mateix nom.

Josep Pla deia que les sardanes s’havien de ballar amb naturalitat. Si un s’hi fixa molt bé, s’adonarà que la sardana tothom la balla de forma diferent perquè, com a ball popular que és, la sardana expressa l’ànim dels balladors i es pot reinventar a cada ballada.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé

(Article originalment publicat a la revista Descobrir Catalunya nº, 2011)


  1719 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Com es balla la sardana
Capmany i Farrés, Aureli / Editorial Poliglota
La història, la tècnica, l'estètica. Il·lustrada amb dibuixos i plans per ...

La sardana a Catalunya
Capmany i Farrés, Aureli / Montaner i Simón
Monografia sobre la sardana, amb detallades notícies sobre la seva història. ...

comprar
El Vendrell i la sardana
Estéban i Nin; Pilar López i Serra, Remei / Edicions Cossetània
Aquest llibre narra l’evolució i la presència que ha tingut la sardana ...

Avià i les sardanes
Rafart i Canals, Josep / Associació Cultural El Vilatà

comprar
Córrer la sardana: balls, joves i conflictes
Ayats Abeyà, Jaume / Rafael Dalmau Editor
El llibre, que pot marcar un abans i un després en el coneixement que es ...

La sardana
Amades i Gelats, Joan / Omega
Aquest llibre aprofundeix en els antecedents i evolució de la sardana al ...

comprar
La nacionalització de la sardana
Anguera Nolla, Pere / Rafael Dalmau Editor
La modernització de la sardana s’inicià amb l’estrena de la llarga, sembla ...

comprar
L’expansió de la sardana a finals del segle XIX i inicis del XX
López i Lluís, Àngel / Arola Editors
A mitjan segle xix, es va iniciar l’expansió geogràfica de la sardana, ...

La sardana a Badalona
Boada, Eduard / Museu de Badalona
El llibre fa un recorregut pels diversos aspectes del món de la sardana ...

Un tres i fora! Itineraris per aprendre a escoltar, comptar i repartir sardanes
Diversos autors, / CCG Edicions
El llibre exposa un estudi sobre la sardana amb activitats d’aprenentatge ...

comprar
Sardanes
Diversos autors, / Diputació de Girona i Fundació Caixa Girona
Aquest llibre, escrit per Jaume Ayats, Anna Costal i Joaquim Rabaseda, ...

comprar
La sardana a Barcelona. Un recorregut històric
Ventura i Barnet, Jesús / Ajuntament de Barcelona
El llibre s’endinsa en la història d'aquesta dansa i la seva música a Barcelona ...

La sardana i la religió de les bruixes
Bilbeny, Jordi / Librooks
El 5 d’agost del 1552, a Olot, els cònsols i jurats de la Casa de l’Almoina, ...

La nostra estimada sardana
Diversos autors, / Ònix Editor
Sota aquest títol —d’aparença ben convencional— s’amaga la complicitat ...

llegir
La sardana, dansa universal de la solidaritat
Diversos autors, / Fundació videoteca dels Països Catalans
D'ençà que el món és món, els homes i les dones han sentit la necessitat ...

llegir
La sardana i la religió de les bruixes
Bilbeny, Jordi / festes.org
Quan l'any 1976 Nolasc Rebull publicà el seu llibre Als orígens de la sardana, ...

llegir
Sardanes amunt. El renaixement de la sardana
Carrera i Escudé, Manel / Revista Descobrir, 154
Des de fa uns anys, el món de la sardana viu un moment de canvis. No solament ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org