Parada de venda de torxes
La torxa i la flama, protagonistes
La marxa comença a la plaça de la vila
S'hi concentren milers de persones
La marxa avança pels carrers
Un mar de foc
|
| La marxa de torxes de Vilafranca és una impressionant desfilada nocturna en la qual els milers de participants duen una torxa de parafina encesa a la mà amb el doble objectiu de recordar els que van perdre la vida defensant les llibertats de Catalunya i de reivindicar, de forma transversal i unitària, la independència.
Fins a l’any 2000 a Vilafranca només es feia una celebració institucional de la Diada, amb ofrenes florals i parlaments a l’Ajuntament. Fou aleshores quan un grup de vilafranquins vinculats a moviments de defensa de la llengua i la cultura catalanes impulsaren la realització d’una marxa amb torxes com la que es feia a Barcelona, a l’indret de Montjuïc on van afusellar el president Companys o la que es feia al barri de Gràcia. Així, l’any 2003, mentre a Vic començava la marxa dels vigatans, amb una espectacular posada en escena i amb la participació de gent vinguda de tot Osona, a Vilafranca del Penedès es va organitzar la primera marxa de torxes. Avui, la marxa de torxes és l’acte politicofestiu més important de Vilafranca del Penedès i el més important d’entre els que es fan en aquesta ciutat per commemorar l’Onze de Setembre.
Des dels seus inicis, la marxa de torxes de Vilafranca vol ser l’expressió, sense fissures, d’un anhel compartit: la plena llibertat política del país, la independència. Per això, la principal característica de la marxa és que és una manifestació unitària, transversal i sense pancartes de partits polítics. L’èxit de la proposta ha fet que ja siguin més de cent els pobles de Catalunya que organitzen marxes de torxes a imatge i semblança de la de Vilafranca.
La seqüència ritual
La marxa de torxes de Vilafranca se celebra el 10 de setembre a la nit, vigília de la Diada. Comença a la plaça de la vila, on l’entitat organitzadora, la Comissió Onze de Setembre, ven les torxes de parafina i les banderes estelades que els participants lluiran durant tot el recorregut de la marxa. Els diners recaptats serveixen per pagar les despeses que genera l’organització de tots els actes.
Les torxes amb què es fa la marxa de torxes de Vilafranca (i moltes de les altres que es fan arreu) estan fetes a partir d’un llarg cilindre recobert amb cera de parafina, que té l’avantatge que no goteja i, per tant, no embruta els carrers. A més a més, cada torxa incorpora un sistema protector just per sobre del puny per on s’agafa la torxa per tal que la parafina no caigui damunt la mà del portador.
Al vespre, milers de vilafranquins, però també persones vingudes dels pobles i ciutats de les comarques veïnes, s’apleguen a la plaça que, de mica en mica, s’omple de gom a gom. A l’hora convinguda, cadascú encén la seva torxa i ajuda a encendre les dels altres. La plaça s’omple aleshores de milers de flames enceses que comencen a avançar com un riu de foc. La marxa, que transcorre pacíficament i solemnement pels carrers de la vila, l’encapçalen dues estelades vermelles, dues de blaves i quatre grans torxes. Alguns anys també s’incorporen a la comitiva grups de cultura popular de la ciutat, com els grallers, que fan sonar la seva música, o els diables, que fan esclatar carretilles.
La marxa de torxes també és una jornada de record i homenatge a tots els ciutadans, anònims o il·lustres, que van perdre la vida defensant la llibertat de Catalunya. Per això, des de la seva primera edició acaba a prop del lloc on hi ha el monument a Lluís Companys, situat al capdamunt de la Rambla de la Girada, al barri del mateix nom. L’endemà, 11 de Setembre, els partits polítics, les entitats i les associacions de tot tipus de Vilafranca tornaran al monument per fer la seva ofrena floral.
Acabada la desfilada, a la mateixa Rambla es demana a una personalitat destacada que llegeixi un parlament que sempre té dues parts. Una al voltant del tema central de la marxa, la independència de Catalunya, i l’altra al voltant d’un tema complementari. L’acte es clou amb una cantada popular dels Segadors i l’aixecament de pilars a càrrec de les tres colles castelleres de la ciutat.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
