NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 29 de març de 2024 | Segon    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Dimonis de Sant Antoni


Dimonis de sant Antoni
Els protagonistes de la rompuda de la creu
Capdepera (Llevant), 16 i 17 de gener


Careta d'un dels dimonis


Vestit


Abraçada després de la trobada


Rompuda de la creu de murta


 

Els dimonis són els protagonistes destacats de les Festes de Sant Antoni de Capdepera. Elevats a la categoria de símbol, divertits i entremaliats, són els encarregats de dur a terme la Rompuda de la Creu, un dels actes que singularitza la festa santantoniana en aquesta població.

El municipi de Capdepera té quatre dimonis. Dos protagonitzen les festes de Sant Antoni al nucli de Capdepera, el 16 i 17 de gener, i dos més apareixen a la festa que té lloc el cap de setmana següent a Cala Rajada, que és la sortida a mar de Capdepera.

El seu acompanyant inseparable és la banda de música del poble, incansable fent sonar les tonades que posen a ballar els dimonis i que provoquen que els assistents cantin les gloses dedicades al sant.

Indumentària

Cada dimoni porta una gran màscara de guix que duu uns ullals de porc prominents (antigament eren manllevats d’un porc de veritat) i que està coronada per unes grans banyes negres (que treuen d’una espècie de boc salvatge que hi ha a l’illa).

Van armats amb un tall de llarga canya fel·la, un tipus de canya autòcton d’aquesta zona de Mallorca i que no pesa gens. La canya fel·la ajuda als dimonis a fer les seves facècies, a saltar els foguerons i a executar els seus balls.

Els vestits dels dimonis són d’una sola peça, de color marró i verd i amb dibuixos de tot tipus de rèptils, plantes, formes geomètriques vermelles, verdes i negres, i algun dibuix de flames o calaveres.

Una tradició que passa de generació en generació

En moltes localitats mallorquines (com Artà, Manacor i Capdepera) només poden fer de dimoni determinades persones de determinades famílies. Així ho marca la tradició i així s'ha mantingut: com un paper que només poden fer els membres d'una mateixa família, un paper que passa de generació en generació.

Els historiadors expliquen que a Capdepera, com en d'altres poblacions, fer de dimoni havia estat, quan la festa era marginal i no una festa popular com és ara, una càrrega i un motiu de desprestigi per als membres de la família i no pas un privilegi o una sort com es percep en l'actualitat.

La rompuda de la creu de murta

Durant el dia 16, dia de la revetla de Sant Antoni, els dimonis surten i ballen pel poble sense l'acompanyament del sant. Després de dinar protagonitzen un dels actes més interessants de les festes de Capdepera: la Trobada dels Dimonis, durant el qual els dimonis escenifiquen el seu feliç encontre amb una gran aferrada, molt intensa perquè “fa un any que no es veuen”. Tot seguit, desfan una gran creu de murta que fa aproximadament quatre metres de llarg per tres d’ample i executen el primer ball acompanyats per la banda de música i una gran quantitat de persones que omplen la plaça de càntics i somriures.

Antigament, la Rompuda de la Creu de mata es feia a la sagristia, més tard al pati de ca les monges i ara es fa just davant l’església .

Tot seguit tenen lloc les Corregudes, una animada cercavila dels dimonis pels carrers del poble, acompanyats per la seva inseparable banda de música, durant la qual treuen a ballar a tothom qui ho desitja.

Els dimonis es treuen la careta ritualment i tornen a voltar pel poble, aquesta vegada anant de fogueró en fogueró per compartir la bulla amb els que canten glosses.

L'endemà al matí, dia 17 de gener, els dimonis participen de les beneïdes intentant descavalcar el sant que va damunt d'una mula i ballant Es Darrer Ball, que clou dos dies intensos de celebracions.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  3261 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà
Gili Ferrer, Antoni / Documenta Balear
L'antiquíssima festa de Sant Antoni de Viana, posteriorment anomenada de ...

Els Dimonis en Mallorca
Galmés Riera, Antoni / Lluís Ripoll, editor
El 1985, després de la Dimoniada que tengué lloc a Manacor l’any anterior, ...

Mallorca, els dimonis de l'illa
Janer Manila, Gabriel / Edicions Millenari
Llibret que tracta sobre diferents aspectes del conjunt d'éssers demoníacs ...

Dimoniari de Mallorca
Riera Truyols, Tomeu / Tomeu Riera Truyols
Dimonis, dimonions, dimonietxos, dimoniarros, dimoniots, dimoniets, amb ...

Dimonis del Cançoner popular de Mallorca
Sbert i Garau, Miquel / Lleonard Muntaner, Editor
El fenomen dels dimonis com a element associat a moltes festes de Mallorca ...

comprar
La festa, el dimoni i el foc. Vè Simposi de Focs de la Mediterrània
Diversos autors, / Editorial Afers
Aquest llibre recull els textos de les ponències i comunicacions presentades ...

llegir
Botarga: de disfressa a personatge
Massip Bonet, J. Francesc / festes.org
Com a personatges del folklore festiu, les botargues apareixen en múltiples ...

llegir
Sant Antoni i els dimonis (I i II)
Terrassa, Josep / Revista Cap Vermell
Dos articles sobre la presència del dimoni a la Festa de Sant Antoni de ...

llegir
Tradició i modernitat a la festa de Sant Antoni Abat
Terrassa, Josep / Revista Cap Vermell
La festa de sant Antoni està farcida d'elements tradicionals:cançons, els ...

llegir
El ball dels dimonis. D'entremès a gresca.
Carvajal; Joan Lliteras; Antoni Gomila, Albert
Resulta impossible afirmar des de quan els manacorins començaren a celebrar ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org