Fent equilibris a Cadaqués
Untant el pal amb sèu a Cadaqués
Intentant arribar al pollastre
Cucanya al port de Cotlliure
Intentant arribar a la bandera
Cucanya de les cintes a Flix
|
| Un dels jocs populars més presents en les festes aquàtiques són les cucanyes que es fan al voltant d'un llarg pal de fusta ensabonat, tradicionalment els màstils o "arbres" de les embarcacions de vela. La temporada de cucanyes marítimes comença per sant Elm, el 2 de juny, i dura tot l'estiu.
Cucanyes damunt l'aigua
El mot cucanya designa una "antena llisa i ensabonada per la qual s'ha d'enfilar o caminar el qui vulgui obtenir el premi col·locat al capdamunt d'aquella" o bé "espectacle de festa popular que es celebra amb les temptatives per a obtenir el premi pujant o caminant per la dita antena."
Tradicionalment, les cucanyes se celebren amb els pals principals, arbres o mastils de fusta procedents d'alguna embarcació de vela, que és untat amb llard, sèu, saïm o sabó, motiu pel qual aquests jocs són coneguts per pal enseuat (Cadaqués) o pal ensabonat (Terres de l'Ebre). A Menorca l'anomenen "joc del capellet" perquè a l'extrem del pal hi ha un barret (capell).
Els participants han d'evolucionar a través del pal i arribar a tocar un objecte que hi ha a l'extrem. Fins no fa gaire a la punta del pal s'hi col·locava un animal viu, un pollastre o ànec que s'enduia com a premi cap a casa qui aconseguia tocar-lo, però modernament s'ha substituït per un pollastre de plàstic, una bandera, un barret o diverses cintes. A Flix, per exemple, el pal ensabonat que es fa al riu Ebre en el marc de la festa major, també s'anomena cucanya amb cintes i consisteix en caminar per damunt del pal fins a aconseguir agafar una de les tres cintes que hi ha a l’extrem. Cada cinta té un premi diferent, que antigament era en espècie (un conill, un pollastre, embotits, etc.) i que actualment és en metàl·lic.
De cucanyes se'n celebren arreu del país, sempre en el marc de festes populars, especialment les que tenen lloc durant els mesos més calorosos de l'any. El tret de sortida de l'època de les cucanyes és per sant Elm, el 2 de juny. Com que és protector contra els llampecs que poden caure damunt d’un vaixell en el transcurs d’una tempesta en alta mar, dos dels jocs aquàtics associats a la seva festa són les cucanyes que es fan amb els pals, "mastils" o arbres de les embarcacions.
Hi ha dos tipus de cucanyes marítimes, la cucanya de pal estès i la cucanya de pal dret.
Cucanya de pal estès
Consisteix a posar un pal ensabonat horitzontalment sortint una mica d'algun punt fixe de la costa, ja sigui el moll del port o de qualsevol roca.
Una variant de la cucanya de pal estès consisteix a posar un pal horitzontalment entre dues barques al bell mig del mar, que el participant ha de travessar caminant, amb la dificultat afegida que el pal es belluga constantment.
Cucanya de pal dret
Consisteix a plantar al fons del mar el pal de barca més alt que es trobi. Una vegada clavat al fons del mar, el pal s'unta de sabó o sèu.
Els que participen d'aquesta modalitat de cucanya s'hi acosten amb una barca o bé nedant i han d'anar provant de pujar-hi des de l'aigua per tal d'aconseguir el premi que hi ha al capdamunt.
Text i fotografies: Redacció festes.org
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
