NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 2 de juny de 2020 | Marcelí    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Elm


Les festes de sant Elm
Tret de sortida de la temporada per a la gent de mar
Diverses poblacions, pels volts del 2 de juny


Baixada de barques a l'estil tradicional


Imatge de Sant Elm a Lloret de Mar


Quadre de sant Elm a Sant Feliu de Guíxols


Ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols


Trobada de vela llatina


Trobada de vaixells clàssics


Varada de barques a l'antiga


Cerimònia de benedicció d'una barca


Concurs de rossejat a La Cala


Àpat a l'envelat


Festa de l'anxova Cotlliure


Fira d'indians


La Coca


Cucanya de pal estès


 

Sant Elm és, sens dubte, una de les diades amb més tradició de la costa catalana. Situada en un moment d’especial rellevància per a la vida marítima, entre finals de maig i principi de juny, la festa marca el tret de sortida de la temporada per a bona part de la gent de mar actual.

El dia 2 de juny se celebra la diada de sant Elm, una de les divinitats marineres més importants del nostre país, juntament amb la Mare de Déu, Sant Pere i la Mare de Déu del Carme. Vinculat a un fenomen natural que es produeix a alta mar quan hi ha una gran tempesta, el foc de sant Elm, el cristianisme l’identifica amb el bisbe Erasme d’Antiòquia, un personatge de dubtosa existència històrica que apareix al nostre país fruit dels contactes que, durant el segle XII-XIII, Catalunya fa amb Itàlia.

Situada entre finals de maig i principis de juny, la seva diada s’escau en un moment d’especial rellevància per a la vida marítima: a partir d'ara es deixa definitivament enrere el període en què les condicions a la mar són potencialment perilloses per navegar i comença la bonança que s’allargarà fins al setembre. La festa marca, doncs, el tret de sortida de la temporada per a la gent de mar actual (excepte per als pescadors i els vaixells mercants, que treballen tot l'any) i, molt especialment, l'inici de la temporada turística.

La diada és una important marca temporal i simbòlica per a bona part del món mariner català i se celebra amb un bon numero d’activitats festives.

Festes organitzades per Confraries de sant Elm

La majoria dels antics gremis i confraries de mariners i pescadors de sant Elm han desaparegut o han estat substituïts per altres, així com moltes de les seves capelles, ermites i esglésies. En aquelles poblacions on hi ha documentada una confraria dedicada al patró dels navegants se celebra una festa.

A Lloret de Mar (la Selva), per exemple, és organitzada per la Confraria de Sant Elm, que compta amb més de 450 anys d'història i va ser restaurada l'any 1996. Se celebra amb una missa a la capella dels Sants Metges, on hi ha la imatge de sant Elm, i un sopar de germanor amb tots els titulars nàutics, tant professionals com d’esbarjo, que formen part de l’entitat. A Calella (el Maresme), on hi ha documentada una de les confraries de sant Elm més antigues de Catalunya (1449), aquest dia els actes giren al voltant de la visita ritual a les dues escultures dedicades a la Coca que hi ha al municipi, un exvot en forma de maqueta d'embarcació del segle XV.

Trobades d’embarcacions de vela

La diada de Sant Elm és el tret de sortida de les trobades, travessades, aplecs, competicions i regates protagonitzades per tota mena d'embarcacions a vela.

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, entitat que té per objectiu la protecció, conservació i difusió de la cultura i el patrimoni marítim tradicional, organitza cada dos anys en una població diferent, una festa que reuneix a bona part de l’estol d’embarcacions de vela llatina del país i que constitueix, de facto, el tret de sortida de la temporada de trobades d’aquest tipus d’embarcacions de lleure.

Per altra banda, el primer cap de setmana de juny té lloc a Barcelona (el Barcelonès) la Regata de Vaixells d’Època, Clàssics i Vela Llatina, una competició organitzada pel Museu Marítim i el Reial Club Marítim de Barcelona que té com a objectiu fer de pont entre els esports nàutics i el patrimoni marítim. Hi prenen part vaixells d'època (d’abans del 1949), clàssics (de fibra, entre el 1950 i el 1975), iots amb esperit de tradició (construïts amb materials i formes tradicionals) i naus de vela llatina.

Varada de les barques a l'antiga

L'1 de juny és el dia en què les barques de lleure es tornen a posar a l’aigua després d’haver estat a recer durant els mesos freds. Generalment, aquest fet es produeix sense ritualització festiva, però en algunes localitats es fa una varada de barques a l’antiga, utilitzant els mètodes tradicionals i amb l'objectiu de deixar-les preparades a la platja per a l'inici de la temporada. Les embarcacions que es posen a l'aigua per primera vegada són objecte d’una cerimònia d'estrena i benedicció especial, inspirada en les que es feien antigament.

Cap a finals de maig, a Sant Pol de Mar (el Maresme) se celebra la Baixada de barques a la platja a l'estil tradicional, que consisteix a fer el trasllat anual de les embarcacions de vela llatina fins a la platja seguint els criteris tradicionals i amb mètodes exclusivament manuals, no motoritzats. Gràcies al treball en equip, les barques es desplacen per damunt de la sorra de la platja i es situen al lloc on estaran durant tota la temporada.

Fires i festes gastronòmiques. Els envelats

Algunes de les festes que se celebren pels volts de la diada de Sant Elm inclouen concursos, demostracions i degustacions dels plats que els navegants solen fer a bord dels seus vaixells, l'anomenada cuina de barca, com el suquet de peix o els fideus rossejats. Aquests àpats se solen celebrar en envelats, unes singulars i efímeres construccions festives que, com el seu nom indica, s'havien fet originàriament amb veles de vaixells.

A l’Ametlla de Mar (el Baix Ebre) se celebra, des del 1995, la Diada dels Fideus Rossejats, que gira al voltant d'un dels grans referents gastronòmics mariners de la Cala. Una quarantena de cuiners aficionats participen en un concurs al port, per mostrar les diverses maneres de cuinar els fideus rossejats, i un jurat decideix qui en són els guanyadors. A Calafell (el Baix Penedès) la confraria de pescadors organitza un Arrossejat popular, en el marc de la Fira de la Mar.

També se celebren festes i fires amb productes marítims de temporada, com la Festa de l’anxova de Cotlliure (Rosselló), població nordcatalana on hi ha l'impressionant Fort de Sant Elm. Al matí es recrea l'arribada d'un sardinal carregat amb els vells i experimentats saladors d’anxoves a bord, que és rebut per les autoritats i per membres de les dues famílies saladores d'anxoves que queden al municipi: els Roque i els Desclaux. Durant tot el dia hi ha mercat de productes locals, tallers, sardanes, etc.

Fires i festes d’indians

La diada de Sant Elm és el tret de sortida de les festes d'indians que se celebren des del juny fins al setembre en diverses poblacions costaneres de Catalunya. Es tracta de celebracions que rememoren l'esplendor dels segles XVIII i XIX, quan molts catalans marxaven del país per mar amb l’objectiu de començar una nova vida a Cuba, Puerto Rico, Brasil, Guatemala, Mèxic, Argentina, entre altres. D'aquests emigrants es diu: "els que tornen amb diners són anomenats 'americanos'. Els que tornen sense res, no tenen nom. Els que no tornen, tampoc".

A Cadaqués (l’Alt Empordà), cada any des del 2005 a principis de juny se celebra la Fira dels "Indianos”, que inclou l’escenificació de l’arribada d'un "americano", que és rebut per les autoritats polítiques del poble i fa un breu passeig pels carrers, concerts de música cubana, havaneres amb rom cremat, visites guiades a les cases dels "americanos", xerrades i exposicions sobre temes indians, etc. A Lloret de Mar (la Selva), en canvi, celebren la Fira dels "Americanos" a mitjan juny i hi participa la colla gegantera de Lloret amb els seus tres gegants: el Capità Parés, capità de fragata, la seva filla Blanca Aurora, i Constantí Ribalaigua, 'americano' famós per ser l'inventor del daiquiri. Compta amb un mercat indià, demostracions d'oficis, conferències, cercavila musical, recreacions teatrals, exposicions de productes d’ultramar, concerts, etc.

Exvots i presentalles. La coca de Sant Elm

Abans de començar el seu periple, alguns emigrants acostumaven a visitar la capella de Sant Elm o de la Mare de Déu local més propera i feien una ofrena per demanar que el viatge fos venturós i les tempestes no els afectessin. Altres hi passaven en tornar del viatge i entregaven un exvot en forma de quadre o retauló pintat o bé una maqueta de vaixell, per agrair l'ajuda rebuda i servir de testimoni de les situacions perilloses que havien superat.

Els exvots més antics oferts a sant Elm havien estat maquetes d'una mena de nau curta, alta i molt ampla, usada del segle XIII al XV com a embarcació de comerç i de guerra, anomenada coca i considerada el model de vaixell més antic d'Europa. Se’n conserva una de fusta al museu marítim de Rotterdam datada de l’any 1450 i pertanyent a l'ermita de Calella del Maresme, on hi havia hagut una capella dedicada a sant Elm. A l’ermita de Sant Simó n'hi ha una rèplica, coneguda per “Coca de Mataró".

Cucanyes de pal

Com que sant Elm és protector contra els llampecs que poden caure damunt d’un vaixell en el transcurs d’una tempesta en alta mar, dos dels jocs aquàtics associats a la seva festa són les cucanyes que es fan amb els pals, "mastils" o arbres de les embarcacions.

La cucanya de pal dret consisteix a plantar al fons del mar el pal de barca més alt que es trobi, que s'unta de sabó o sèu. Els que hi participen s'hi acosten amb una barca i han d'anar provant de pujar-hi des de l'aigua per tal d'aconseguir el premi que hi ha al capdamunt. La cucanya de pal estès consisteix a posar un pal horitzontalment entre dues barques al bell mig del mar, que el participant ha de travessar caminant, amb la dificultat que es belluga constantment.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé




Des del 2 de juny de 1574
La diada de Sant Elm, el 2 de juny, és, sens dubte, una de les diades festives marítimes amb més tradició de la costa catalana. Tot i que se sospita que ja es podria haver celebrat molt abans –ja que la primera referència a una capella de sant Elm és de 1233-36 i les primeres Confraries de Sant Elm són de mitjan segle XV–, hi ha constància que el 2 de juny de 1574 el Consolat de Mar de Barcelona, que tenia sant Elm per patró, ja feia una festa al monestir de Santa Clara amb un ofici que comptava amb l'assistència dels cònsols i dels consellers de la ciutat.


  355 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Sant Erasme. Vulgarment apel.lat Sant Elm, primitiu patró dels navegants. Notes històriques.
Imbert, Erasme d' / Obradors de l'impremta Altés
En aquest llibre, només trobable en llibreries de vell, es pot resseguir ...

Història de la marina catalana
Garcia i Sanz, Arcadi / Editorial Aedos
Llibre que glossa la marina catalana, en el comerç i la guerra, les seves ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org