NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 3 d'octubre de 2022 | Remigi    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Onze de Setembre


La Diada
Tots els camins de l'11 de Setembre
Diferents poblacions, 11 de setembre


La senyera, per Tàpies


Ofrena floral dels castellers


Les manifestacions reivindicatives


Homenatges als derrotats i màrtirs


Aplecs en cims de muntanyes


Felip V de Borbó


 

La Diada de Catalunya és una celebració popular d’afirmació col·lectiva, de reivindicació política i de record als que han donat la vida per la llibertat del país. En aquest breu article ressenyem alguns dels principals actes de commemoració que es celebren cada any entre el 4 i el 18 de setembre.

Festa d'afirmació col·lectiva i de reivindicació nacional

Com a celebració festiva popular, la Diada es pot inscriure dins una doble categoria. En primer lloc es tracta d’una festa d’afirmació col·lectiva i de reivindicació de les llibertats nacionals. En aquest sentit s’hi inclouen els parlaments dels representants dels diferents partits polítics, les manifestacions reivindicatives i la col·locació ritual de senyeres.

En aquest sentit, l’11 de Setembre conserva encara un ritu patriòtic diferencial ben arrelat: la col·locació i renovació de la bandera catalana. Aquest ritu es realitza tant en l’àmbit domèstic -balcons i finestres- com en d’altres indrets públics –cims de muntanyes, torres, castells i tota mena d’indrets elevats- i recorda d’una manera pública i ostentosa un dels motius de la celebració: la renovació de la convicció de pertànyer a una sola comunitat. En molts casos es realitzen romeries i aplecs en indrets especials amb l’objectiu de reemplaçar la bandera que hi oneja tot l’any. Els més destacats són els del Canigó, el Forcat, Montgròs, el Cogulló de can Torres, cal Xamal, Roca del Cudós, Serrat del Migdia, etc

Festa dedicada als que han mort defensant les llibertats catalanes

En segon lloc, la Diada també s’inscriu dins la categoria de celebracions dedicades al record dels màrtirs, persones que han patit persecució i mort en defensa d’una doctrina, d’una causa o d’una idea i que, d’aquesta manera, donen testimoni de la seva fe en la mateixa.

En aquest sentit, en moltes poblacions es fan homenatges als màrtirs.Totes aquelles poblacions que tenen, entre els seus vilatans, a persones que defensaren Catalunya de les tropes de Felip V, celebren actes en honor seu, amb lectures de textos i ofrenes de flors a la seva casa, monument o tomba. A Barcelona s'homenatja a Rafael Casanova, a Alella (el Maresme) als germans Lleonart, a Sant Hilari Sacalm (la Selva) al general Moragues, a Roda de Ter i Vic (Osona) a Bac de Roda, etc.

Algunes celebracions singulars

A Terrassa (el Vallès Occidental), la Diada es comença a celebrar el cap de setmana anterior quan es recorda la destrucció de la ciutat a mans de les tropes borbòniques l’any 1713 en el marc de la mateixa campanya militar que un any després va culminar amb l'entrada de les tropes de Felip V a la ciutat de Barcelona.

A Cardona (el Bages), una setmana després, és fa un aplec per recordar als ciutadans que van haver de rendir-se un 18 de setembre de 1714.

A Vic (Osona), des de l'any 2003, un seguit d'entitats de la societat civil abanderen les celebracions d'uns nous actes, alternativa a les manifestacions i altres actes institucionals. Així, després de la tradicional concentració davant la placa de Bac de Roda, es fa una lectura d'un manifest, una marxa silenciosa de torxes i finalment una gran foguera on es crema el Decret de Nova Planta mentre sonen els tres himnes catalans: La Balanguera, de les Illes; La Muixeranga, del País Valencià, i els Segadors, del Principat.

En alguns indrets també es fa una foguera d'andròmines al capdamunt de la qual hi ha una efígie de Felip V feta amb roba vella.

Altres actes

Finalment, en aquests darrers anys, alguns ajuntaments o altres organitzacions cíviques aprofiten l’11 de Setembre per oferir als seus co-vilatans actes diversos: trobades de gegants, concursos de colles sardanistes, jocs de cucanya, cantades d’havaneres, actuacions castelleres, actuacions de cants coral a càrrec de grups claverians i altres activitats de cultura popular i tradicional.

Primera Diada documentada

La celebració de la Diada està documentada per primera vegada el 1886 quan es va fer una missa-funeral a Santa Maria del Mar dedicada als que moriren defensant Catalunya durant les guerres i una ofrena a l’estàtua de Rafael Casanova, que aleshores era al Saló de Sant Joan.

Text: Redacció festes.org


  Data de publicació digital: 11/9/2004 4925 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Tradicions patriòtiques
Amades i Gelats, Joan / Edicions El Mèdol
Totes les nacions tenen la seva història llegendària. A Catalunya, la que ...

comprar
Barcelona: sentir l’onze de setembre 1714-2014. Volum I
Peñarroja i Villanueva, Jordi / Llibres de l'Índex
Aquest llibre es presenta com un llibre commemoratiu del trentè aniversari ...

comprar
L’Onze de Setembre. Història de la diada (1886-1938)
Anguera Nolla, Pere / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Resseguint minuciosament la premsa, tant la barcelonina com la de múltiples ...

Forjadors de la Diada
Diversos autors, / ZIP FILMS, Televisió de Catalunya i UTÒPIC
El documental "Forjadors de la Diada" explica la història de la commemoració ...

llegir
Les tradicions patriòtiques dels catalans
Felipó Oriol, Ramon / Edicions El Mèdol
Les nostres tradicions patriòtiques són de defensa de la identitat com ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2022 festes.org