NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 24 d'agost de 2016 | Bartomeu    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes del Nou d'Octubre


Festes del Nou d'Octubre
Diada del País Valencià i Dia dels Enamorats
Diferents poblacions del País Valencià, 9 d'octubre


Estatua del rei En Jaume


Baixant la Senyera pel balcó


Representació teatral a El Campello


Cartell de la manifestació de 2003


La mocadorà


La piula i el tronador, envoltats de les fuites


Aparador d'una pastisseria


 

El 9 d’octubre té, en terres valencianes, una càrrega festiva doble. Per una banda és la Diada del País Valencià, que es celebra en record de la fundació d'aquest territori per part de Jaume I i per l’altra, és la festa de Sant Dionís o Dia dels Enamorats, durant el qual és costum regalar a la persona estimada un mocador de roba ple de dolços de massapà elaborats artesanalment.

Diada del País Valencià

El 9 d’octubre de 1238 el seguici del rei Jaume I “El Conqueridor” va entrar victoriós a la ciutat de València després de llargues batalles.

En record d'aquesta data històrica, que va significar la fundació del vell Regne de València -l'actual País Valencià-, cada 9 d'octubre diferents poblacions valencianes celebren activitats festives especials. Els actes commemoratius tenen dues vessants, la institucional al matí i la reivindicativa, durant la vesprada.

A València, els actes oficials consisteixen en els parlaments de les autoritats i en la Processó Cívica de la Senyera, durant la qual aquesta bandera és passejada pels principals carrers de la ciutat, acompanyada per milers de ciutadans. Primer es porta a la catedral, on s’oficia un “Te Deum” en honor seu. Acabada la missa, la processó continua fins al Parterre on es fa una ofrena floral a l’estàtua que hi ha dedicada a Jaume I. La Senyera es puja i baixa solemnement pel balcó de l'Ajuntament per anar a l'arxiu, doncs aquest penó no pot passar per sota de cap porta. Per la tarda diversos actes festius completen la jornada: s’encén una mascletà, es fa una desfilada de Moros i Cristians, una Dansà Popular i un Festival de Balls, Música i Cançons Valencianes. La festa acaba amb una exhibició de focs artificials i una mascletà nocturna.

La diada es celebra també, d’una manera o altra, en diferents pobles i ciutats. Al Campello, per exemple, tots els anys es representa la presa de la ciutat de València pel rei Jaume I. Dalt del seu cavall, el rei encapçala una Processó Cívica nutrida de veïns i representants d'entitats que recorre els principals carrers del poble acompanyada pel so de les dolçaines i els tabals.

Per altra banda, aquest dia milers de persones surten al carrer per reivindicar més llibertat pel poble valencià. Les manifestacions convocades per diferents entitats del teixit associatiu recorren els carrers de les principals poblacions.

El dia dels enamorats a València

La llegenda explica que quan Jaume I va entrar a València, els seus habitants van oferir a la reina Violant d’Hongria, com a ofrena, senyal d'amor i també de vassallatge, les fruites i verdures de l’horta valenciana en un plat de ceràmica i embolicades dins de mocadors de seda.

Des dels segles XV al XVIII, les celebracions de l’entrada del rei a la ciutat foren molt populars i consistien en el llançament de quilos de pólvora i coets -els piulets i tronadors- des del terrat de molts edificis i especialment des de l’actual Palau de la Generalitat Valenciana. Amb l’arribada de Felip V, s’aboliren tots els furs valencians i amb ells la festivitat de Sant Dionís, així com altres costums valencians. La història explica aleshores que el Gremi dels Mestres Sucrers de la Ciutat i Regne de Valencia, que agrupava els pastissers i confiters valencians, s’empescaren una manera de poder seguir celebrant la festa en honor al seu patró. S’inventaren uns postres, fet de pastissets de massapà que imitaven la forma dels piulets i tronadors i de les fruites i hortalisses.

Avui en dia, aquest pastisset és conegut com a Mocadorada o “Mocadorà” de Sant Dionís. El tronador i les piuletes estan fetes a base de massapà cuit en parts iguals d’amela i sucre i rebaixat en ous. Són unes barres farcides de rovell a les que es dóna la forma d'aquests antics elements de la pirotècnia i que posteriorment es couen i ensucren. Les fruitetes s’elaboren manualment, en massapà cru de diferents colors en funció de la fruita que es vol imitar. La “Mocadorà” s’embolica primer dins un plàstic i després en un mocador de roba. Cada 9 d’octubre, tots aquells que es consideren enamorats el regalen a la persona estimada, imitant així el que féren els habitants de la València quan el rei en Jaume I arribà a la ciutat.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Gremi de Pastissers i Forners de València i Jaume Varó, Colla Muntanyenca El Campello


  12155 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





El Nou d'Octubre. Ressenya històrica d'una festa valenciana, segles XIV-XX.
Narbona Vizcaino, Rafael / Consell Valencià de Cultura. Generalitat Valenciana
L’estudi de les manifestacions festives amb què fou celebrat el Nou d’Octubre ...

El rei conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda
Furió, Antoni / Edicions Bromera
Per a celebrar el 800 aniversari del naixement de Jaume I –el monarca va ...

El Palau de la Generalitat Valenciana
Aldana Fernández, Salvador / Consell Valencià de Cultura. Generalitat Valenciana
El Palau de la Generalitat Valenciana és una edició nova, adaptada al ...

Barres i corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX)
Viciano, Pau / Editorial Afers
La història de la senyera de la ciutat de València és un veritable trencaclosques ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2016 festes.org