NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 15 d'octubre de 2018 | Teresa    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Altres personatges de les festes > Esparriots


Esparriots
Obrint pas i creant l'esperit de la festa
Diferents poblacions, Diferents moments de l'any


El Pollo de Moià


Dos dels Llúpies de Vic


El Merma, un dels Llúpies de Vic


El Berruga de Figueres


Els tres Llúpies en una cercavila dels anys 1940


L'Esquivamosques de Torroella


L'esparriot nepalès


L'esparriot en acció


 

Vestits d'una forma molt estrafolària i armats amb un artefacte amenaçador que els permet obrir pas entre la gent i contagiar l'esperit de la festa, els esparriots són una magnífica alternativa a la innecessària presència de la policia, els membres del servei d'ordre i les tanques que sovint trobem en processons, cercaviles i altres seguicis populars.

Avui, moltes viles, especialment aquelles on les processons i cercaviles són multitudinàries, assignen la funció d’obrir pas, apartar a la gent i delimitar els espais de la festa a la policia, als membres del servei d'ordre o directament a unes tanques amb el logotip de l'Ajuntament.

Aquest fet provoca sovint el rebuig dels que s’ho miren i amb raó: la festa no vol ni necessita de la policia, perquè és un moment de llibertat i d'espontanietat. La presència de la policia és inadequada en un moment d’excepcionalitat com és la festa popular. Ara bé, la seva funció si que és necessària: cal algú que delimiti els espais de la festa i que obri pas, però no a cop de sirena, “walkytalki” o de pitu. Per això, és exemplar la figura de l'esparriot: fa la funció de la policia però sense ser-ho, aparta tothom però festivament, sense control ni coerció, si no d’una forma divertida.

Què és un esparriot?

Un cop d'ull al diccionari ens permet conèixer quin és el significat del mot esparriot. "ESPARRIOT m.|| 1. Home que en els poblets rurals surt desfressat durant el carnestoltes empaitant la mainada i fent altres facècies (Pla de Llobregat, Penedès). || 2. Entremaliat, polissó (Plana de Vic)."

Els esparriots van sovint vestits de forma estrafolària, sovint duen un capgròs i van proveïts de vergalls, xurriaques, porres, bufetes de porc inflades, o algun altre objecte que els serveix per fer soroll i espantar a tothom sense miraments. Són personatges entremaliats, gens amables ni políticament correctes, amb un esperit irreverent i divertit, juganers amb els que s'hi avenen.

Funcions dels esparriots

Amb el poder que li atorga l'anar amb la cara tapada i dur un fuet, bastó, o tros d'animal mort a les mans, l'esparriot és un personatge festiu que fa diverses funcions.

En primer lloc, l'esparriot obre l’espai perquè la festa es desenvolupi amb llibertat: obre camí a les cercaviles i balls apartant la gent perquè els entremesos (gegants, nans, bestiari…), dansaires i músics puguin actuar amb normalitat i perquè les persones que formen part del seguici puguin caminar i avançar sense problemes.

En segon lloc, és un personatge d'aires carnestoltencs que contagia l’ambient de festa, d’excitació i transgressió als assistents amb les seves persecucions i jocs amb la mainada, burles amb el públic i petites transgressions festives.

Per les seves funcions i indumentària, els esparriots estan emparentats amb certs tipus de personatges diablers, com els dimonis de Mallorca que ballen amb els Cossiers durant les destes d'estiu o les botargues que apareixen durant les festes de Sant Antoni als pobles dels Ports de Morella i Matarranya.

Esparriots catalans

Un dels esparriots més emblemàtics de Catalunya és El Pollo, també conegut per la mainada com a Pollo Matapuces Robaescaroles, un personatge que surt en determinades cercaviles de la cultura popular de Moià. Va vestit amb una brusa coberta per una dalmàtica característica, decorada amb brodats, uns calçons i uns camals plens de picarols. Duu el cap i la cara coberts amb un drap de tela de sac amb una carota pintada d’aspecte ferotge i que està subjecte a un gran barret. Però un dels aspectes més característics del personatge és que a la mà hi duu un pal recobert amb una pell de conill dissecat i ple de palla.

Uns altres dels esparriots catalans cèlebres són els Tres Llúpies de la Festa Major de Vic, una estrafolària família de capgrossos que està formada pel Merma, la Vella i el Nen. Els dos homes van armats d'unes xurriaques amb les quals peguen a la canalla que els surt al pas i els escridassa.

A Figueres, en canvi, tenen el Berruga, un esparriot parent dels de Vic que duu un vestit tipus arlequí i un capgròs. A la mà també hi duu un fuet que fa servir per obrir pas i crear ambient de festa. també a Solsona havien tingut la figura d'un esparriot. En primer lloc els óssos, avui reconvertits en un ball de capgrossos i que, en altre temps, degueren fer les funcions dels esparriots. Proveïts amb un capgròs d'ós, l'animal més temible del Pirineu, obrien pas als gegants i demés entremesos del seguici, juntament amb l'Esquivamosques, un altre esparriot solsoní avui perdut.

Amb el mateix nom d'Esquivamosques, Torroella de Montgrí ha estrenat l'any 2007 un esparriot que, proveït amb un capgròs rèplica del cap de lleó que és al pom de l'espasa del gegant Guerau, emula un personatge que antigament apartava les criatures perquè no es posessin davant dels geganters.

Personatges semblants en altres cultures

Que la figura dels esparriots fa una funció universal ho demostra el fet que trobem personatges semblants a ell en d’altres cultures. Al Nepal, per exemple, en ocasió del Gai Jatra, Sa Paru o Carnaval de les Vaques apareix un home amb la cara i el cos pintat de negre, amb robes fetes de pedaços, descalç i amb una carota pintoresca que, juntament amb d’altres companys vestits d’ossos, van obrint pas i empaitant a la gent amb un cos de pollastre a les mans. El pollastre és acabat de morir (comprat a una pollastreria, per entendre'ns): el seu aspecte exterior i la seva pudor fan que tothom s’aparti quan se’ls posa al davant. D’aquesta manera és com la cercavila de vaques i altres disfresses que ve al darrera es pot obrir pas amb facilitat i evolucionar. L'aparició d'aquest personatge, la versió viva del Pollo de Moià, també fa reviscolar, sino crear, l'esperit de la festa.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Arxiu Joan Amades, Col·lecció Aimeric Martí, Arxiu videogràfic festes.org, torroellaestartit.com, Arxiu Comarcal d'Osona


  5183 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  




Notes històriques sobre “el Pollo” de Moià
Tarter Fonts, Ramon / Ajuntament de Moià
El “Pollo” és potser el personatge més emblemàtic del folklore moianès, ...
llegir

llegir
Nans i Esparriots
Moya i Domenech, Bienve / festes.org
L’esparriot és un personatge que obria els seguicis festius o acompanyava ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org