NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 20 de maig de 2019 | Boi    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Santa Cecília > Biografia de la santa


Santa Cecília
Història i llegenda de la patrona dels músics
Diferents poblacions, 22 de novembre


Euterpe. Font: pantheon.org


La divinitat hinduista Krishna


Una pintura amb la santa


Una pintura de Rafael


 

Santa Cecília s'ha convertit en un d'aquells personatges que, com la deessa grega Eurpes o el déu hinduista Krishna, s'associa a la música i a l'amor. El seu patronatge en l’àmbit de les arts musicals, tot i que és força confós, s’explica parcialment en la llegenda del seu martiri, segons la qual la santa va morir condemnada per l’alcalde de Roma, que va intentar convèncer-la perquè abandonés la seva fe.

Santa Cecília forma part d'aquell estol de personatges (herois, déus, idols, divinitats) que estan associats a la música i a l'amor, com la deessa grega Euterpe, una de les nou muses filles de Zeus i que, segons la mitologia grega, inspirava als músics per composar les seves peces. Euterpe va néixer de Zeus i Mnemòsine (la deessa de la memòria) i es va convertir amb la musa de la música, la poesia, l'alegria i els plaers. També és, com el seu homònim déu hinduista de l'amor Krishna, representat tocant una flauta, o Saraswati, deessa hinduista de les arts i el coneixement, representada amb un instrument musical de corda a les mans.

Segons explica la tradició cristiana, Cecília era una jove donzella que predicava públicament a Crist pels carrers, les presons i els hospitals de la capital de l’Imperi Romà, posant en joc la seva vida, en una època de forta persecució del catolicisme. Valerià i Tiburci, els seus germans i seguidors, van ser arrestats i obligats a jurar obediència a Júpiter però ells van respondre que únicament adoraven a l’autèntic Déu. Els romans van martiritzar terriblement els fidels i, al cap d’uns dies, els van decapitar.

Cecília va enterrar cristianament els cadàvers, raó per a la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Davant les negatives de la donzella, l'alcalde de Roma, Almaci, va ordenar que morís ofegada a la banyera de casa seva. Els guàrdies romans van preparar una gran foguera amb la intenció d’asfixiar la jove, però segons explica la llegenda la santa va passar dos dies tancada al bany cantant alegrement enmig d’una fumera insuportable. Finalment, va ser decapitada.

Durant més de deu segles, Santa Cecília va ser una de les màrtirs més venerades pels cristians i l’any 1594 va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII. El dia del seu naixement va esdevenir el Dia de la Música. A l’Edat Mitjana, se la representava en innombrables imatges, tocant l’orgue o l’arpa i cantant. Pintors com Rafael i Rubens van inspirar-se en la santa i, al llarg del temps, músics com Bach, Haendel, Purcell, Rossini o Chopin van declarar-se sota la seva protecció.

En la seva època de màxim esplendor, la diada era una gran festa amb missa solemne i processons multitudinàries on intervenien una enorme quantitat de músics amb tot tipus d’instruments. A Barcelona, aquest dia era un gran esdeveniment que aplegava tots els amants de la música. Després de la processó, els músics s’escampaven pels carrers i les diferents places de la ciutat per alegrar el veïnat. Els guitarristes barcelonins, anomenats sonadors, tenien especial protagonisme en el decurs de la celebració.

Text: Redacció festes.org


  5945 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org