NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dissabte, 18 de novembre de 2017 | Romà    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > El Tió o Tronc de Nadal


El tió
Una cerimònia familiar
A l'interior de cada casa, Del 8 al 25 de desembre


Gravat antic de la cerimònia de fer cagar el tió


Un tió amb la seva menja


El tió és una soca vella d'arbre i ha de tenir forat(s)


Un tió amb forma d'animal. Foto: S. Palomar


Tió amb cara i barretina


Fent cagar el tió a l'escola


Cagatió popular a Torà (la Segarra)


El tió, reclam comercial


 

La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d’un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d’hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l’arribada de costums forasters, aquest culte manté la plena vigència en terres catalanes.

El Tió és un tros de tronc d’arbre que s’utilitza per cremar dins la llar i que també és conegut amb altres noms: als Pirineus s’anomena Rabassa, Tronca de Nadal, Conco, Soca o Tidún de Nadau (Vall d’Aran), mentre que a la Plana de Vic, Vallès, Penedès, Pla de Barcelona, Lluçanès, Conca de Barberà, Alt Empordà, etc l’anomenen Tió de Nadal. Aquest tros de soca d’arbre groixuda és el protagonista d’un dels ritus tradicionals propis del Nadal català.

Un tronc amb vida

Aquesta festa familiar destinada als infants més petits es celebra en moltes llars catalanes en dates nadalenques. El ritu comença uns dies abans del 25 de desembre, normalment a partir del dia de la Puríssima (8 de desembre) o a més tardar per Santa Llúcia (13 de desembre), quan es va a cercar la soca d’arbre en un bosc, que es tria panxuda i proveïda d’algun forat natural per a poder-la farcir. (Modernament, el tió de Nadal no sempre és un vertader tió o boscall: hi ha llocs on fan servir de tió una caixa vella, un tamboret o li donen una determinada forma a un tronc.)

El tió es pot anar a buscar al bosc però també pot arribar per sorpresa a casa un dia qualsevol, provocant l'admiració i l'alegria dels infants.

A partir d’aquell dia i fins la nit de Nadal, la mainada té cura d'aquest tronc: li dóna de menjar i beure cada nit i el tapa amb una manta perquè no passi fred. Quan els infants veuen que, matí rera matí, el menjar que han posat al tió desapareix, pensen que aquell tronc s’ha convertit en un ésser viu. El misteri està servit i aquesta presència màgica que s'està a la cuina o menjador de casa formarà part de la família fins la nit de Nadal.

Fer cagar el tió

Segons el costum tradicional, la cerimònia propiament dita de fer cagar o fer rajar el tió es fa durant la nit de Nadal, mentre s’espera l’arribada del nou dia i abans d’assistir a les activitats de mitjanit, com la Missa del Gall. Aquesta nit, el tió es col·loca al costat del foc, s'encèn per un extrem i es beneeix mitjançant diferents procediments, sovint ruixant-lo amb vi o bé resant una oració. Una vegada beneït, els infants s’agrupen al seu voltant armats amb vares de fusta i li engeguen cops de bastó per fer-li rajar les llaminadures mentre entonen diferents cançons.

El repertori de cançons per fer cagar al tió és extensíssim. Al tractar-se d’un costum familiar, les variants de la cançó del tió poden canviar d’una casa a l’altre. (En aquest enllaç en trobaràs moltes.)

Una vegada s’ha acabat de cantar la cançó, els infants recullen els regals que el tió els ha deixat. El tió no acostuma a deixar regals voluminosos sino llaminadures i dolços, torrons i neules per als més petits. En alguns indrets la quitxalla és traslladada a una habitació apart durant uns moments on se’ls entreté de diverses maneres. Tanta és l’emoció per saber que els ha rajat el tió, que molts, abans d’acabar, ja pregunten ansiosos: “Ja ha cagat el tió?”.

La cerimònia es pot repetir tantes vegades com es vulgui fins que el tió ja no té res més per deixar. Una última “cagada” especial, en la que el tronc raja una arengada ben salada o un all, ceba o algun altre element (com cendra, excrements de corder, menjar per a gossos, carbó, etc) és l’encarregada de fer saber als infants que ja no piquin més, doncs el tió ja no pot donar més de si.

En algunes comarques, la tradició marca que el tió cagui la "Rabassa", un tortell que el padrins regalen als seus fillols per Nadal.

Les variacions de la celebració avui

Amb l’arribada de la modernitat i d’altres personatges i costums forasters que duen regals a la mainada, la tradició del tió ha experimentat alguns canvis importants. En primer lloc, en moltes cases el tronc del tió ja no s’encén. La cerimònia, doncs, ja no té res a veure amb el foc. En moltes cases la llar de foc ha estat substituïda per les modernes estufes i el centre d’atenció i reunió familiars es consagra al voltant de l’aparell de televisió.

En segon lloc hi ha hagut canvis respecte al moment d’executar el ritu del tió: tot i que en molts indrets es fa la nit de Nadal, seguint estrictament el costum tradicional, en moltes llars la cerimònia la celebren el matí de Nadal, abans o després del dinar, i altres, després de sopar del mateix jorn. En tercer lloc també hi ha hagut canvis en quant als regals que porta: tot i que encara avui el tió només caga llepolies, torrons, neules i altres petites llaminadures per a la mainada, en moltes cases el tió raja diferents tipus de regals de més envergadura (i inclús joguines modernes) en un intent per rivalitzar en generositat amb els Reis d’Orient.

EN molts indrets, el tió també ha canviat el seu aspecte i ha passat de ser un tros gruixut d'arbre, sovint una soca ben gran i amb forats, per convertir-se amb un petit tronc antropomorfitzat, amb boca, nas i ulls, i una barretina al cap.

Però el canvi més significatiu que ha experimentat el cerimonial del tió en els darrers anys ha estat, sens dubte, el seu trasllat a l’àmbit públic. El costum familiar o de petita comunitat (escola, colla d’amics, etc) ha estat convertit en una celebració a l'aire lliure. Moltes poblacions celebren “cagations populars” en els que una gran soca posada sobre un escenari presideix la plaça major del poble, on la canalla bastoneja i rep un regal a canvi.

Text: Redacció festes.org




Imatges de tions

Estem recollint imatges de tions d'arreu del territori per tal de reflectir la extraordinaria riquesa de formes que aquests poden tenir. Si vols contribuir a engrandir aquest arxiu, envia'ns una imatge del tió de casa teva a l'adreça info [arrova] festes.org. Sobretot, indica'ns la seva procedència geogràfica i el nom de la família que el cuida. Moltes gràcies per anticipat.


  34247 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





El cicle nadalenc. 1: Tió de Nadal
Palomar i Abadia, Salvador / Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus
Amb dibuixos: Montse Anglès....

comprar
El tió. Aprèn a cuidar-lo
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Cada any, pels volts de Nadal, milers de llars catalanes reben la visita ...

llegir
El tió: un vell costum en el canvi de segle
Palomar i Abadia, Salvador / Carrutxa
Pot sorprendre que un antic costum, vinculat a antics rituals de culte ...



Fes una fotografia del tió de casa teva i envia'ns-la a l'adreça
info@festes.org




· Tió de Nadal

· La Soca de Nadau a Les (Vall d’Aran)

· L'Oncle Buscall, mestre tioner




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org