|
Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > El Tió o Tronc de Nadal
|
|
El tió
Una cerimònia familiar
A l'interior de cada casa, Del 8 al 25 de desembre
Gravat antic del caga-tió
La Soca de Nadal, protectora del poble
Un tió amb forma d'animal. Foto: S. Palomar
Un tió urbà, de Reus (el Baix Camp). Foto: S. Palomar
... a cops de bastó!
Fent cagar el tió a l'escola
Cagatió popular a Torà (la Segarra)
El tió, reclam comercial
Familia de tions
|
| La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d’un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d’hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l’arribada de costums forasters, aquest culte manté la plena vigència en terres catalanes.
El Tió és un tros de tronc d’arbre que s’utilitza per cremar dins la llar i que també és conegut amb altres noms: als Pirineus s’anomena Rabassa, Tronca de Nadal, Conco, Soca o Tidún de Nadau (Vall d’Aran), mentre que a la Plana de Vic, Vallès, Penedès, Pla de Barcelona, Lluçanès, Conca de Barberà, Alt Empordà, etc l’anomenen Tió de Nadal. Aquest tros de soca d’arbre groixuda és el protagonista d’un dels ritus tradicionals propis del Nadal català.
Un tronc amb vida
Aquesta festa familiar destinada als infants més petits es celebra en moltes llars catalanes en dates nadalenques. El ritus comença uns dies abans del 25 de desembre, normalment a partir del dia de la Puríssima (8 de desembre) o a més tardar per Santa Llúcia (13 de desembre), quan es va a cercar la soca d’arbre en un bosc, que es tria panxuda i proveïda d’algun forat natural per a poder-la farcir. (Ara bé, no sempre el tió de Nadal és un vertader tió o boscall; hi ha llocs on fan servir de tió una caixa vella, un tamboret, o li donen una determinada forma a un tronc.)
A partir d’aquell dia i fins la nit de Nadal, la mainada té cura d'aquest tronc que un bon dia arriba a casa: li dóna de menjar i beure cada nit i el tapa amb una manta perquè no passi fred. Quan els infants veuen que, matí rera matí, el menjar que han posat al tió desapareix, pensen que aquell tronc s’ha convertit màgicament en un ésser viu. El misteri està servit i aquesta presència màgica que s'està a la cuina o menjador de casa formarà part de la familia fins la nit de Nadal.
El caga-tió
Segons el costum tradicional, la cerimònia propiament dita de fer cagar el tió es fa després del sopar de la nit de Nadal, mentre s’espera l’arribada del nou dia i abans d’assistir a les activitats de mitjanit, com la Missa del Gall. Aquesta nit, el tió es col·loca al costat del foc, s’encén i es beneeix mitjançant diferents procediments, sovint ruixant-lo amb vi. Una vegada beneït, els infants s’agrupen al seu voltant armats amb vares de fusta i li engeguen cops de bastó per fer-li rajar les llaminadures mentre entonen diferents cançons.
El repertori de cançons per fer cagar al tió de la nostra tradició cultural és extensíssim. Al tractar-se d’un costum familiar, les variants de la cançó del tió poden canviar d’una casa a l’altre.
Una vegada s’ha acabat de cantar la cançó, els infants recullen els regals que el tió els ha deixat. El tió no acostuma a deixar regals voluminosos sino llaminadures i dolços, torrons i neules per als més petits. En alguns indrets la quitxalla és traslladada a una habitació apart durant uns moments on se’ls entreté de diverses maneres. Tanta és l’emoció per saber que els ha rajat el tió, que molts, abans d’acabar, ja pregunten ansiosos: “Ja ha cagat el tió?”.
La cerimònia es pot repetir tantes vegades com es vulgui fins que el tió ja no té res més per deixar. Una última “cagada” especial, en la que el tronc raja una arengada ben salada o un all, ceba o algun altre element desagradable (com excrements de corder, menjar per a gossos, carbó, etc) és l’encarregada de fer saber als infants que ja no piquin més, doncs el tió ja no pot donar més de si.
Les variacions de la celebració avui
Amb l’arribada de la modernitat i d’altres personatges i costums forasters que duen regals a la mainada, la tradició del tió ha experimentat alguns canvis importants. En primer lloc, en moltes cases el tronc del tió ja no s’encén. La cerimònia, doncs, ja no té res a veure amb el foc. En moltes cases la llar de foc ha estat substituïda per les modernes estufes i el centre d’atenció i reunió familiars es consagra al voltant de l’aparell de televisió. També hi ha hagut canvis respecte al moment d’executar el ritus del tió: tot i que en molts indrets es segueix estrictament el costum tradicional, en moltes llars la cerimònia la celebren el matí de Nadal, abans o després del dinar, i altres, després de sopar del mateix jorn. També hi ha hagut canvis en quant als regals que porta: tot i que encara avui el tió només caga llepolies, torrons, neules i altres llaminadures per a la mainada, en moltes cases el tió raja diferents tipus de regals de més envergadura (i inclús joguines modernes) en un intent per rivalitzar en generositat amb els Reis Mags d’Orient.
Però el canvi més significatiu i polèmic que ha experimentat el cerimonial del tió en els darrers anys ha estat, sens dubte, el seu trasllat a l’àmbit públic. El costum familiar o de petita comunitat (escola, colla d’amics, etc) ha estat convertit en una celebració a l'aire lliure. Moltes poblacions celebren “cagations populars” en els que una gran soca posada sobre un escenari presideix la plaça major del poble, on la canalla bastoneja i rep un regal a canvi.
Text: Redacció festes.org
|
|
|
Imatges de tions
Estem recollint imatges de tions d'arreu del territori per tal de reflectir la extraordinaria riquesa de formes que aquests poden tenir. Si vols contribuir a engrandir aquest arxiu, envia'ns una imatge del tió de casa teva a l'adreça info [arrova] festes.org. Sobretot, indica'ns la seva procedència geogràfica i el nom de la família que el cuida. Moltes gràcies per anticipat.
|
|
 |
| |
| |
Data de publicació digital: 29/11/2004 |
13101 lectures 
 imprimir
enviar a un amic
|
| |
|
|
|
 | |
Fes una fotografia del tió de casa teva i envia'ns-la a l'adreça
info@festes.org
|
| | |
|
ECOSISTEMA
