NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnog. Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer-se editor
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Serveis
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 24 d'abril de 2014 | Pere Ermengol    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > El Caganer


El caganer
Entre el misticisme i l'escatologia
Pessebres, Nadal


El clàssic caganer


Caganer de col·lecció


Dibuix de Miquel Alzina


Polítics caganers


Caganer fumant amb pipa


Repertori de caganers


El caganer del Retaule de Nadal


El caganer gegant de Freixinet i Rodalia


Pêre La Colique, caganer francès


 

L’arrelada popularitat que la figura del caganer té a casa nostra prové dels sentiments que desperta veure coexistir en un mateix escenari situacions que a primer cop d’ull semblen antagòniques: l'espiritualitat de la representació del fet religiós i la materialitat que implica el fet de defecar.

Caganer, una definició

Segons el diccionari, un caganer és aquella persona que “caga sovint”, però també “un nen amoïnador” i per extensió, “una criatura fins als tres anys aproximadament”. Un caganer és també un “covard”, un “cagacalces”. Ara bé, la figura del caganer s’ha fet famosa arreu per la seva presència controvertida dins els pessebres casolans del Nadal.

Aquesta figura popular del pessebre nadalenc català representa un individu, home o dona, ajupit, amb els pantalons abaixats i les natges al descobert, satisfent, a l’aire lliure, les seves necessitats fisiològiques. També conegut per “cagador”, “home que caga” o “home que fa ses feines”, aquesta figureta de fang (o també modernament de plàstic) és, per diverses raons, un dels elements més vius i que més vida dónen a la representació pessebrística.

Crònica sociològica

En primer lloc, la figura del caganer és, a diferència de la resta de personatges del pessebre, reinterpretada i modificada anualment per part dels figuraires. Tot i que tradicionalment és representat com un pagès català, amb barretina, sovint fumant pipa, llegint el diari o acompanyat d’un porquet que l’ensuma mentre defeca, el caganer canvia de personalitat constantment. Cada any els pessebristes creen models poc ortodoxes i insòlits per tal de donar rellevància a determinats esdeveniments importants, determinades professions o poblacions. El caganer ha esdevingut, amb els anys, una veritable crònica sociològica, un reflex de l’actualitat política, econòmica i social del nostre país. Així, en els darrers anys han sortit caganers del Barça, de l’Espanyol, el caganer Olímpic, el caganer Bin Laden, Shin Chan, el caganer de Ripoll, el de Centelles, caganers guàrdies civils i toreros, el caganer informàtic, Popeie, Joan Pau II, etc. En els darrers anys, han estat caganers Floquet de Neu, Carod-Rovira, Andreu Buenafuente, Ronaldinho, etc

Personatge esmunyedís i enigmàtic

La popularitat del caganer es deu també al fet que és un element que canvia constantment de lloc dins el pessebre, movent-se com per art de màgia. Mentre alguns el situen un dia en un lloc visible des de la Cova del Naixement, els altres s’afanyen a recol·locar-lo de nou un un lloc tan amagat com sigui possible dins els elements del paisatge pessebrístic: entre la resta dels personatges, sota el pont o bé darrera les cases, el paller i les demés construccions de suro. Així, el caganer esdevé la figura pont a través de la qual ens entretenim, mentre cerquem la seva localització exacte, a mirar i descobrir cada un dels racons del pessebre.

Interpretacions i controvèrsia al voltant de la seva figura

Les característiques d’aquesta figura, que es situa entre la transcendència de la representació del fet religiós i la contingència còsmica del fet de defecar, l’han convertit en el blanc de tot tipus de polèmiques i possibles interpretacions. Cada any apareixen nous arguments a favor i en contra del caganer.

A favor, ser el contrapunt que humanitza i posa un toc d’humor en una qüestió tant profunda i universal com és el misteri del Nadal, un personatge que representa l’emblema del saber riure’s d’un mateix, símbol de la nostra relació amb la Mare Terra, referent del caràcter català i de la llibertat d’expressió.

En contra, s’argumenta que és una figura que atempta contra el bon gust, que és irrespectuosa amb el cristianisme i amb la representació del seu misteri primordial, el Naixement d’un infant de mare verge. D’entre les interpretacions més iròniques destaca la de Jordi Bassas: “L’acció del caganer és la ressonància orgànica de l’esverament experimentat per un dels pastors davant de l’aparició de l’àngel anunciador.”

Curiositats

Tot i que s’ha fet famós per la seva presència en els pessebres, el caganer no és exclusiu d’aquest espai: el trobem també en altres formes de la imatgeria popular catalana, com rajoles dels oficis, gravats populars, i fins i tot com a peces de la imatgeria festiva. Així, a Vilanova i la Geltrú, cada any un gran caganer raja caramels per a tots aquells infants que s’hi acosten, en una representació que s’anomena “Retaule de Nadal” i que ha substituït a la polèmica “Carassa del Moro”. De la mateixa manera a Freixinet i Rodalia, un caganer gegant que escup caramels mentre camina s’ha incorporat al seguici festiu de la població.

Malgrat que el caganer del pessebre és una figura que dóna identitat al nostre imaginari nadalenc i és a Catalunya on la seva presència ha arrelat amb més força, no és una figura exclusiva de la nostra terra. També trobem el caganer a Múrcia, Portugal, Nàpols, etc., on són coneguts amb els noms de "cagones", "cagöes" i "cacone" o "pastore che caca". A França, una figura semblant és coneguda amb el nom de Pêre La Colique.

Text: Manel Carrera i Escudé


  Data de publicació digital: 7/12/2004 8957 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El caganer. La figura més popular del pessebre català
Diversos autors, / Editorial Alta Fulla
El Caganer és una de les figures més caracterítiques i entranyables de ...

comprar
El gran llibre dels caganers
Diversos autors, / Llibres de l'Índex
En aquest llibre hi trobareu més de trescentes imatges de caganers. El ...

El caganer
Diversos autors, / La Galera
Àlbum escrit per Anna Canyelles i il·lustrat per Roser Calafell per nens ...

llegir
L’exquisida banalitat del caganer
Curcó i Pueyo, Jordi / Diari “La Mañana
Pessebres artístics, tradicionals, monumentals, casolans, amb molsa o sense, ...

llegir
Llaor i glosa del caganer
Llauradó, Josep Maria / Diari de Balears
Sortit de l'armari i de la bossa on ha viscut tot l'any, amic retrobat ...

llegir
Le cagadou provençal
Arruga, Jordi / festes.org
Com és sabut, els “santons de crêche”, de Provença, mostren una evident ...

llegir
De la pintura costumista flamenca als pessebres casolans de Catalunya. Un recorregut per les manifestacions de l'escatologia en la imatgeria i la ceràmica.
Arruga, Jordi / Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa
A les més diverses cultures trobem elements i representacions iconogràfiques ...

llegir
Caganers a les illes
Arruga, Jordi / festes.org
Amb motiu d’uns viatges a les Balears i a les Canàries he trobat uns exemplars ...

llegir
Caganòfil
Diversos autors, / Associació Amics del Caganer
Butlletí de l'Associació "Amics del Caganer" una entitat que té per objectiu ...



Amics del Caganer
http://www.amicsdelcaganer.cat
info@amicsdelcaganer.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011 - estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2014 festes.org