NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 12 de desembre de 2018 | Xantal    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > Neules decoratives


Les neules
L'ornamentació nadalenca més tradicional
Diferents poblacions, Pels volts de Nadal


Detall d'una neula


Neules amb motius geomètrics


Algunes són petites obres d'art


Un enfilall a la Catedral de Palma


Neules penjant dels llums


Les garlandes del sostre


Neules a l'aparador d'una botiga


Neules a l'esglèsia de Maria de la Salut


Neules al Pi de Centelles


 

Per Nadal, moltes botigues i esglésies de Mallorca enramen i guarneixen el seu interior amb uns llargs enfilalls de neules de paper blanques bellament treballades amb motius nadalencs, un costum que antigament també havia estat molt extès a les esglésies del Principat de Catalunya.

Guarnits nadalencs de paper

Les neules són uns fulls prims de forma circular. En un primer moment, les neules havien estat fetes amb pasta de farina sense llevat (la mateixa farina amb què s’elaboren les hòsties de missa i les coques de torró d’ametla crua de Nadal), però més modernament van ser substituïdes per les de paper.

Les neules més senzilles són rodones i han estat treballades amb l’objectiu de reproduir sanefes i altres motius decoratius de tipus geomètric. Les neules més elaborades reprodueixen motius i escenes del Nadal cristià. S’hi poden veure l’adoració dels Tres Reis d’Orient, el naixement de Jesús, la vida de pastors i altres oficis, etc . Avui, les neules també són decorades amb tot tipus d'altres motius.

Algunes d’aquestes neules són autèntiques obres d’art popular, bellíssimes creacions artístiques amb un nivell d’execució i de detall impressionants. Les neules són elaborades artesanalment per religiosos (frares, escolans i monges de clausura), tot i que també hi ha mestres neulers fora de l’ortodòxia eclesiàstica. D’entre els més coneguts artesans neulers hi ha Ramon Ripoll (Sóller), Juan Barceló i Catalina Cifre (Palma).

Les neules s’uneixen entre elles mitjançant fils i aquests llargs enfilalls de neules es pengen dels salamons, llànties i làmpades de les esglésies i en algunes cases i botigues de tota l'Illa de Mallorca.

A Ciutat de Palma els guarniments més espectaculars es poden veure a la capella de la Clínica Rotger, el Monestir de Santa Magdalena, a l’Església de Sant Miquel i a la parròquia de Santa Eulàlia.

Usos i funcions de les neules

Les neules que penjaven del llantoner major acomplien, en origen, la funció de calendari religiós. S’instal·laven el quart diumenge d’Advent i marcaven el temps que quedava per arribar a Nadal. Les neules més grans eren les setmanes i les més petites els dies. Cada dia s’enretirava una neula i d’aquesta manera els fidels que anaven a l’església podien saber quan temps quedava pel Nadal. A molts indrets, s’ha perdut la simbologia dels dies i les setmanes i se n’hi posa un nombre indeterminat amb un criteri purament ornamental.

Les neules s'utilitzen per engalanar les esglésies i preparar-les per les celebracions del naixement de Crist. La imaginació popular relaciona les neules, per la seva forma rodona i per estar posades en llargues tires penjades, amb els cristalls i volves de neu o el glaç (estalactites) que se suposa que hi devia haver a la cova del naixement en aquest moment de l’any, argumentant que en hebreu Betlem significa “casa de pa”, com les neules que s’hi pengen. Altres diuen que aquestes neules són un símbol de la llum de Nadal, de la creació de les lluernes, les cuques de llum que poblaven la cova del naixement.

Modernament, el costum de guarnir amb neules de paper retallades s’ha estès també a les botigues, que les utilitzen per guarnir els seus aparadors.

Més enllà d’aquesta funció decorativa, en algunes esglésies, les neules assumeixen encara, la nit de Nadal, una altra tasca escenogràfica. Quan la Sibil·la acaba el seu cant, talla amb un cop d'espasa els fils de les garlandes de neules i coques que pengen de l’església, que cauen amb gran estrèpit al terra simulant així els estels i les estrelles que la cançó profetitza que cauran del cel durant el cataclisme final. Amb les neules a terra, tota la quitxalla s’hi aboca per agafar-ne quantes més millor i menjar-les allà mateix.

Història del costum

Antigament, aquest costum de guarnir les esglésies amb neules, de paper o de farina, era força estès a tota la geografia catalana. Sembla que, a més a més, no es tractava només d’un costum de Nadal, si no que les esglésies també utilitzaven aquests recursos en d’altres celebracions.

Las primera referència escrita que hi ha sobre neules decoratives data del 1470. És un document en el que els campaners d’Igualada es comprometen a enramar amb hòsties, banderetes i escuts l’església de la vila. Al segle XV també hi ha referències escrites de les partides per la compra de neules i fil per endiumenjar la Seu de la Catedral de Barcelona. El costum va durar a Barcelona fins l’any 1822, quan fou prohibit.

Al segle XVI molts temples catalans eren enramats per Nadal amb fulles verdes alternades amb hòsties de tots els colors, que no sempre eren de farina i mengívoles, si no que ja se’n feien de paper pintat.

Les neules a Catalunya

A Catalunya el costum de les neules decoratives el trobem a la Festa del Pi de Centelles. Una vegada el Pi és entrat a l'església i abans de pujar-lo amunt, es lliguen llargs enfilalls de neules i estrelles i cinc ramells de pomes a la capçada de l'arbre.

El costum de guarnir amb neules els escenaris nadalencs s'està recuperant molt lentament al Principat, un procés que va començar amb les neules decoratives de l'església de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme.

Text: Manel Carrera i Escudé

Imatges: Arxiu videogràfic festes.org


  16269 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








· Neules tradicionals de Mallorca




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org