NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 20 de setembre de 2019 | Eustaqui    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Onze de Setembre > Els Segadors


Els segadors
De cançó popular a himne nacional
Diferents poblacions, 11 de setembre


Quadre del Corpus de Sang


La partitura


Cartell


 

L’himne nacional de Catalunya, Els segadors, és una cançó popular que relata l'enfrontament que va tenir lloc els anys 1639 i 1640 entre els catalans i les tropes castellanes. La cançó, que va esdevenir himne nacional a partir de la seva àmplia difusió a finals del segle XIX, ha anat experimentat canvis en la seva lletra i melodia a mesura que s'acceptava popularment.

Relat del Corpus de Sang

Els Segadors és una cançó popular catalana que va néixer arran dels fets històrics de 1639, quan la població catalana, majoritariament pagesos, va plantar cara als soldats de Felip IV. Les causes d'aquest enfrontament es troben en els excessos comesos pels anomenats "tercios", les tropes castellanes que s'hostatjaven en territori català, durant la guerra que els havia enfrontat amb França en la campanya del Rosselló i que culminà amb la reconquesta de Salses. Tal com diu la cançó, els soldats passaven per “viles i llocs, assolant-ho tot, fent malbé el menjar i la beguda, violant donzelles, cremant alguna església i fins i tot, cometent algun assassinat."

L’actitud bel·ligerant de les tropes castellanes contra la població catalana provocà els avalots dels segadors que, el dia de Corpus, es trobaven a Barcelona per ser contractats per a la sega. Aquests violents esdeveniments són coneguts popularment amb en nom de "Corpus de Sang". El poble es revoltà enfront la deixadesa del rei, que feia orelles sordes davant les queixes que li arribaven. La revolta culminà amb l’homicidi del Virrei de Catalunya, comte de Santa Coloma, i la declaració de guerra per part del rei Felip IV.

La Guerra dels Segadors (1640-1659) suposà l’aliança de Catalunya amb França, tot i que aquest país acabaria retirant el seu suport a la causa catalana a canvi de la incorporació dels territoris nord-catalans. Amb el Tractat dels Pirineus (1659) es va constatar, finalment, que la veritable perdedora d'aquella guerra era Catalunya.

De cançó popular a himne nacional

Els Segadors és un romanç popular que es va difondre amb finalitats propagandístiques, per donar a conèixer els fets esmentats i fer una crida a la resisitència contra les tropes reials. El text actual, però, és diferent de l'original i es basa en el que apareixia al Romancerillo catalán de Manuel Milà i Fontanals, publicat l'any 1882. 10 anys més tard de la seva publicació, Francesc Alió li va posar música, però enlloc de basar-se en la melodia original, va adaptar una cançó popular de la Plana de Vic que també parlava d’uns segadors. Alió també canvià el primer hemistiqui del primers vers (“Ai, ditxosa Catalunya” fou substituïda per “Catalunya, comtat gran”) i hi afegí un refrany nou, obra d’Ernest Moliné i Brasés (“Bon cop de falç!”).

Cap al 1897, Els Segadors ja s'havia convertit en himne nacional català, sobretot gràcies a la difusió que en van fer Catalunya Nova i l’Orfeó Català, que la van tornar a popularitzar entre el poble. L’any 1899, Emili Guanyavents va reescriure definitivament lletra per tal d’adaptar-la de nou a la melodia original.

Anys després, durant la II República (1931-1939), encara es cantaven les dues versions: l’Ofeó Gracienc (progressista) cantava la lletra de Guanyavents, i l’Orfeó Català (més conservador) seguia el text de la cançó tradicional.

Durant la dictadura franquista, l’himne, igual que la llengua i altres elements pertanyents a la cultura catalana, van ser prohibits i només cap al final de la dictadura es va poder sentir Els Segadors en alguna acció aïllada del Front Nacional de Catalunya. Després de la mort de Franco, la cançó començà a visualitzar-se altra vegada i també a difondre’s novament.

El 25 de febrer de 1993, la Generalitat de Catalunya promulgà una llei que reconeixia com a himne nacional de Catalunya la cançó popular Els Segadors en la versió de Francesc Alió i el text d’Emili Guanyanvents. L'any 2005, per encàrrec del Govern de la Generalitat, el compositor Ros Marbà va harmonitzar de nou la cançó.

Text: Redacció festes.org


  4142 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Els Segadors. Himne Nacional de Catalunya
Massot i Muntaner, Josep / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Minuciós estudi històric, literari i musical de l'himne nacional català, ...

comprar
Els segadors, com es crea un himne
Anguera Nolla, Pere / Rafael Dalmau Editor
Els segadors amb l’harmonització musical feta per Francesc Alió s’escoltaren ...

Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional
Ayats Abeyà, Jaume / L'Avenç
Els Segadors, l’himne nacional, prové d’una cançó eròtica que es va transformar, ...

comprar
Bon cop de falç. La història de l’himne
Diversos autors, / Clack, Grup Enderrock i L'Avenç
"Els Segadors" prové d'una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, ...



Els Segadors
http://www.geocities.com/versioantiga/
versioantiga@yahoo.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org