NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 13 de desembre de 2024 | Llúcia    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Tots Sants > Festes de morts arreu del món


La Festa dels Morts arreu del món
El record als difunts en altres indrets
Diferents poblacions, 31 d'octubre - 2 de novembre


El Dia de los Muertos a Mèxic


El festival Daimonji al Japó


Cremant incens a la Xina


L'Obon festival


Els gegants representen al familiar mort durant l'any


Les Màscares Egunun a l'Àfrica


 

Totes les cultures, religions i pobles que habiten el planeta Terra, excepte algunes sonades excepcions, tenen un dia de festa del seu calendari anual dedicat al record dels familiars avantpassats morts. En aquest article n'expliquem algunes.

Dins l’àmbit catòlic de la Cristiandat, se celebra la Festa de Tots Sants i el Dia de Difunts, dos dies i dos nits durant els quals els vius visiten els morts i a l’inrevés. La festa és especialment intensa a tota la Llatinoamèrica d’influència hispànica, on s’anomena Día de Todos los Santos o Dia de Muertos, i especialment a Mèxic, on es celebra massivament amb vigílies en cementiris i espectaculars ofrenes de flors i aliments a les tombes dels difunts.

En canvi, els cristians ortodoxos, que es caracteritzen per professar una gran devoció pels sants, celebren Tots Sants el diumenge després de Pentecosta, pels volts del 13 de maig. Finalment, els cristians protestants no celebren una festa dedicada als morts ni preguen pels difunts en les seves oracions.

Els jueus no celebren una festa en record dels familiars morts, malgrat que si han situat al calendari una festa que honora els morts en l’Holocaust (Shoah). La religió musulmana tampoc celebra cap festa de record als difunts, tot i que si que commemora la mort de segons quins profetes i màrtirs.

A l’Àsia es celebren moltes festes populars en honor als avantpassats morts. A la Xina, per exemple, té lloc el Ching Ming o Qingming, una festa dedicada als difunts que es celebra amb visites als cementiris i temples, on es fan ofrenes i es crema d’incens en memòria seva. Com que la festa coincideix amb l’inici de la primavera, es fan sortides familiars i competicions d’enlairament d’estels. Al Japó, durant l'estiu se celebra l’Obon Festival també anomenat Bon o Urabon durant el qual es celebren cerimònies en honor als morts, especialment els de l’any en curs, que es creu que aquest dia tornen a les cases particulars i temples. És costum encendre espelmes i deixar-les anar en rius i llacs, oferir diferents tipus de menjar als difunts, encendre fanalets de paper i ballar el bon ondori, un ball popular típic d’aquesta diada. Una de les festes més espectaculars és el Daimonji-okuribi, durant la qual s’encenen grans fogueres a les muntanyes dels voltants de Kyoto, que des de lluny formen espectaculars formes.

Els newars del Nepal celebren el Sa-paru o Gai-Jatra, una festa en honor dels difunts que acaba convertit en un carnestoltes desenfrenat que compta amb la massiva participació de vaques i disfresses de tota mena. A Baktapur, la celebració comença quan cada família construeix una figura amb bambú i roba que representa al familiar mort durant l'any. Aquestes figures es passegen tot el dia en una gran cercavila popular, acompanyades de colles de bastoners i músics i amb l'aparició de disfresses de tota mena.

A Cambodja se celebra el Pchom Ben i a Laos, el Ho Khao Padap Dine.

A l’Àfrica, la creença entre la interrelació dels dos mons, el dels vius i el dels morts, és molt forta. Els dos mons estan separats però s’interrelacionen constantment: les accions que fan els vius tenen efectes sobre els esperits dels morts i viceversa. Un dels canals de comunicació entre aquests dos mons són les espectaculars mascarades que escenifiquen l’arribada dels esperits a la comunitat. D’entre les més destacades hi ha les Gelede i les Egunun dels Yoruba, presents a Benin i Nigèria, i que es celebren entre juny i novembre amb vistosos vestits i màscares. També hi ha molta tradició de l’ús de màscares de fusta entre els Senufo de Costa d’Ivori, i també entre els Nafara i els Djeli.

Text: Manel Carrera i Escudé


  18451 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org