NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 19 d'octubre de 2017 | Laura    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Jordi > Llegenda de sant Jordi i el drac


Llegenda de Sant Jordi, la donzella i el drac
La llegenda de Sant Jordi segons Joan Amades
Diferents poblacions, 23 d'abril


Una imatge del cavaller


Una imatge de la lluita


El drac atemorint a tothom Font: cavallfort.net


Sant Jordi sempre guanya. Font: cavallfort.net


 

Aquest és el text d'una versió moderna de la llegenda de Sant Jordi i el drac, publicat al llibre "Costumari català. El curs de l'any, volum III", recollida per Joan Amades.

"Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deuria sentir satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.

I heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué a que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.

I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut."

Text extret del Costumari Català de Joan Amades.

Il·lustracions de Dani Jiménez, publicades a la revista Cavall Fort


  22843 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Recerques d'etnologia i folklore
Romeu i Figueras, Josep / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Recull de diversos treballs destinats a indagar aspectes d'etnologia i ...

La mitologia i la seva interpretació
Prat i Carós, Joan / Els llibres de la Forntera
Aquest llibre afronta la problemàtica vinculada a la definició de què és ...

Tradicions Religioses de Catalunya
Valldaura, Anna de / Editorial Millà
Llibre que distingeix entre les llegendes genuïnes i les formes adaptades ...

llegir
Sant Jordi, patró de Catalunya
d’Alòs-Moner, Ramon / Adicions Alba S.A
Reimpressió de l'obra que l'editorial Barcino va publicar l'any 1926. Conté ...

comprar
Les tres llegendes de Sant Jordi. Qui diu la veritat?
Diversos autors, / El Cep i la Nansa Edicions
Tothom coneix la llegenda de Sant Jordi, però és veritat tot el que ens ...

La llegenda de Sant Jordi
Maspons i Labrós, Francesc de Sales / Revista Calendari Català



Setmana Medieval de Montblanc
http://www.festes.org/articles.php?id=48...

Dracs i víbries
http://www.festes.org/articles.php?id=48



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org