NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 21 d'agost de 2017 | Privat    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Jordi > Roses


La rosa
L'oracle dels enamorats
Diferents poblacions, mes d'abril


La flor de l'Amor


La rosa gavarrera


Dibuix de la rosa de cent fulles


Rosa de Sant Jordi


 

Com a tots els països de l’arc Mediterrani la rosa té una notable presència en la toponímia, la farmacopea, les celebracions festives i en la cultura popular catalana en general. El contingut llegendari i simbòlic de l'anomenada flor dels amants adquireix la màxima intensitat durant la diada de Sant Jordi.

Tipus de roses i rosers

A casa nostra els amants de les roses i els roseristes classifiquen els rosers en dues grans categories: el boscà i el cultivat. El roser boscà és el que neix espontàniament en boscos i horts en forma d’arbusts i la seva flor és blanca o rosada. Hom coneix popularment aquest roser, i les seves roses, amb el nom de gavarrera o garravera, doncs el seu fruit és de color vermell i està contingut en una mena de càlzer que, en contacte amb la pell, produeix coïssor. És el roser autòcton o indígena de la nostra terra, el que ha estat més present al llarg del territori i el que ha desenvolupat major arrelament en la tradició cultural a Catalunya. I així es veu reflectit en la toponímia, la onomàstica i els noms de llinatge catalans.

El roser hortícola, que també compta amb una extensa presència al nostre país, tant a la ruralia com a la ciutat, és el roser cultivat. Les seves flors tenen un major nombre de pètals i els seus diferents colors li han donat les denominacions populars: rosa de vellut, rosa vermella, rosa groga rosa de cent fulles, etc. Es creu que va ser importat successivament pels grecs, els llatins, els sarraïns i altres pobles. En l’actualitat, el cultiu d’aquesta espècie està estès pels cinc continents.

Llegendes i simbologia de la rosa

Segons la mitologia grega, el primer roser va néixer florit per embellir i perfumar el moment precís en què la deessa de l’amor Afrodita va sorgir enmig del mar gronxada per una petxina. Els llatins, igual que els indis, vinculen l’origen de la rosa amb el somriure i l’Amor, mentre que els cristians la creuen original del Paradís terrenal. La llegenda explica que en un principi totes les roses eren blanques, però que més tard, per motius diversos, esdevingueren vermelles. Així, la tradició catalana conta que quan sant Jordi va matar el drac, la sang de la bèstia va convertir en vermelles les roses d’un roser boscà que creixia proper al lloc dels fets.

La rosa ha estat associada a la bellesa, i especialment a la femenina,i ha esdevingut la flor de l’amor. El poeta grec clàssic Anacreont digué que la rosa és “l’oracle dels enamorats”, la flor on els enamorats poden veure reflectit l’estat present de la seva relació. Si el roser creix sa i és ben florit, es seu amor és viu i si, en canvi, està atacat per algun paràsit o si algun esbarzer hi creix a sobre, és que les dificultats són presents. D’aquesta manera, la relació amb el roser és la mateixa que es té amb la persona estimada, i així, el roser es converteix en un oracle on els amants cerquen respostes.

La rosa a les festes populars

Catalunya, com tots els països de l’arc Mediterrani i d’arreu del món, té una llarga tradició popular en l’ús de flors -i especialment de roses- en les celebracions festives.

Els rosers tenen el seu període de màxima floració entre l’abril i el maig i per això, no és estrany que les seves flors s’hagin utilitzat en totes les festes, celebracions i ritus que tenen lloc en aquestes dates des de temps immemorials. Així trobem roses per primera vegada a la festa de Sant Jordi (23 d’abril), la Mare de Déu de Montserrat (la “rosa d’abril”, el 27 d’abril) però també a les festes de la Santa Creu (3 de maig), festes del Roser (primer o segon cap de setmana de maig), Sant Ponç (11 de maig), la festa de Santa Rita (22 de maig) i totes les celebracions de Corpus (data variable).

La rosa de Sant Jordi

Al segle XIV, la rosa ja tenia un gran protagonisme en la festa que la Generalitat organitzava en honor al sant patró dels cavallers, el dia 23 d’abril. Al matí es feia un ofici solemne a la capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat que comptava amb la participació de les tres branques de les Corts. Acabada la missa els nobles amb les seves millors armes anaven al Born i allí es batien en justes i torneigs de cavallers. Els vencedors eren obsequiats per les dames amb rams de roses, que ofrenaven a la imatge de Sant Jordi i també a les donzelles i autoritats que hi havia al palau de la Generalitat.

Al segle XV es comença a celebrar al pati de la Generalitat un mercat de roses, que encara era ben viu al segle XIX. Aquest mercat era conegut amb el nom de Fira dels Enamorats, doncs hi solien anar promesos i casats de nou, i els homes oferien flors a les seves companyes.

Al segle XX aquest costum de regalar roses a la persona estimada (propi dels cavallers primer i dels enamorats que acudien a la fira després) es generalitzà a tota la població. La història explica que les parades de la Fira dels Enamorats es van escampar del Palau de la Generalitat a tota la ciutat de Barcelona i després a la resta de pobles i ciutats de Catalunya.

Text: Manel Carrera i Escudé


  5405 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
La rosa segons la tradició popular
Violant i Simorra, Ramon / Garsineu Edicions
Reimpressió del llibre amb el mateix nom publicat per l'editorial Barcino ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org