NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 14 de desembre de 2018 | Nicasi | Dia Contra l'Exclusió Social    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes gastronòmiques > Festes de caragols


Temps de cargols
El cargol a les festes populars
Diferents poblacions, Abril-maig-juny


El caragol és lent


I, tot i tenir 4 antenes, és quasibé cec


Els caragols cuinats són molt bons


Cuinant caragols


Caragols de llum a Verges


Preparant caragols a la llauna


Colla de Lleida amb el seu caragol representatiu


Carrossa amb el caragol que precedeix la cercavila


Pa de caragol a Lleida


Festa del Cargol a Sant Jordi de Cercs


Cursa de caragols


Cavall fent un "caragol" a Ciutadella


 

Entre abril i juny, però principalment durant el mes de maig, el cargol és el protagonista d'un bon nombre de celebracions festives populars catalanes que coincideixen amb l'època quan aquest lent i petit mol·lusc relliscós apareix -cada vegada que plou- als camps, horts, marges i jardins.

Els cargols són uns petits mol·luscs que tenen un cos allargat –popularment conegut com a “banya”- relliscós i llenegadís, en un extrem del qual sobresurten quatre antenes primes que, malgrat el que és comú pensar, no tenen una funció visual sino simplement detectora. A diferència dels llimacs, els caragols tenen la particularitat de dur una closca amb forma espiral -també anomenada clova-, a sobre el cos. El caragol és gairebé cec i sord, i es mou arrossegant-se per terra, deixant un rastre característic, a una velocitat extremadament lenta.

Els cargols tenen una vida curta, de cinc a sis anys, i se’n passen la meitat amagats. Durant cinc o sis mesos l’any el cargol s’amaga dins la seva closca per dormir (o hivernar) i només quan comencen les pluges primaverals surt per menjar i reproduir-se, per fer la posta dels ous que donaran els petits cargolets.

Als Països Catalans hi ha una gran varietat d'espècies de cargols, en funció del seu hàbitat (de mar o de terra) i de forma de la seva closca.

La cuina del cargol

Els cargols són una menja exquisida, tot i que antigament no es valoraven com ara, quan pràcticament tots els restaurants els ofereixen en els seus menus.

Per menjar cargols, cal, una vegada caçats, posar-los a dejunar entre 10 i 12 dies, (un mínim de 8). Durant aquest temps no se’ls ha de donar res de menjar perquè d’aquesta manera purguen totes les toxines del seu cos.

La consumició aconsellada de caragols és de 25 i 30 per persona i àpat, doncs es tracta d’una menja forta, que excita la set, una relació que recull el refranyer: “Los cargols són agulles d’enfilar vi”.

Es poden menjar a la llauna, a la gormanta, a la brutesca o acompanyats de salses, com vinagreta o allioli, però també cuinats amb llagosta, peus de porc, pollastre, conill…Modernament també se'n fan plats més atrevits com canapés, caramelitzats, en gelat…

El cargol i les festes de l’any

Si donem un cop d’ull al calendari veurem que el cargol és present en diverses manifestacions festives que tenen lloc durant els mesos primaverals, que precisament són els més plujosos de l’any. I és que el cargol és un animal associat a l'aigua: surt quan plou. La clau d’aquesta vinculació entre els cargols i l’aigua també la recull el refranyer: «Quan el cargol se posa a llaurar, senyal que plourà» (Manresa), o bé «El cargol surt quan plou, i s’homo quan fa sol» (Mallorca).

Durant la Setmana Santa, les closques de cargols buides són utilitzades, a Verges (el Baix Empordà), com a làmpades d’oli que, convenientment enganxades a les parets de les cases, serveixen per il·luminar el pas de la Processó de Dijous Sant. La nit de la processó, encenen les metxes i improvisen, així, una il·luminació popular i efímera que sorprèn a tots els visitants que es congreguen al carrer que ha fet cèlebre aquest sistema: el carrer dels cargols.

El mes de maig és el mes més cargoler de l’any i el refranyer ho recull: “Pel maig, cargols a raig”. Durant aquest mes, el costum de menjar cargols està associat a moltes festes populars, com Es Firó de Sóller, a Mallorca (pels volts de l’11 de maig).

Ara bé, els cargols són els protagonistes absoluts d’algunes celebracions gastronòmiques populars, com les cargolades, la majoria de les quals es fan en els mesos d’abril, maig i juny. Es tracta de celebracions gastronòmiques en què un grup d’amics, una associació cultural o política i fins i tot una comunitat sencera, es reuneixen per recol·lectar, cuinar i menjar cargols a l’espai públic. En alguns indrets els cargols es compren en granges especialitzades en la cria d'aquests animals.

Totes aquestes festes inclouen la ingesta de cargols cuinats, complementades amb mostres gastronòmiques relacionades amb la cuina del cargol, concursos de cuinar cargols, etc Algunes també proposen altres activitats relacionades amb aquests mol·luscs, com curses de cargols, explicació de contes de cargols, etc

L’Aplec del Cargol de Lleida és, sens dubte, l’esdeveniment de referència en aquest tipus de festes. Una festa multitudinària, sorgida per casualitat a partir d’una cargolada popular d’un grup d’amics al costat del riu per la Festa Major de Sant Anastasi, que, amb els anys, s’ha convertit en una multitudinària festa amb dinàmica pròpia. Durant tres dies, milers de lleidatans organitzats en colles es retroben al voltant de la taula per passar-ho bé tot assaborint caragols. Coneguda arreu del país, l’Aplec ha estat declarada Festa Nacional d’Interès Tradicional. Amb l’Aplec, el cargol ha assolit categoria de símbol de la gastronomia lleidatana i d’icona, no només gastronòmica, sino fins i tot identitària: durant l’Aplec es venen tot tipus de productes amb la forma de cargol (cargols de peluix) així com productes amb la figura del popular mol·lusc (samarretes, bijuteria, corbates, llums de paret, etc). Fins i tot es fan gominoles i productes per menjar (licors, gelats, etc) en base a aquest animal…

Una altra de les celebracions amb cargols destacades és la Festa dels Cargols de Sant Jordi de Cercs (el Berguedà) que té lloc al maig, en el marc de les Festes del Roseret. De fet, la de Cercs és la primera Festa del Cargol catalana (abans que l'Aplec), doncs la seva primera edició es va fer pels volts del 1967-69 al poble de Sant Salvador de la Vedella, avui desaparegut sota l’embassament de la Baells.

Altres festes destacades que inclouen cargols són la Cargolada popular de Fontcoberta (el Pla de l'Estany) el darrer cap de setmana d’abril, des de l’any 2000, la Fira des Cargol de Sant Jordi, a Mallorca, pel maig; el Mercat del Cargol, celebrat a Cervera (la Segarra) en el marc de la Fira de Sant Isidre i des del 2005. En moltes d'aquestes fires es poden comprar les cargoleres, uns recipients de vímet especialment emprades per a caçar i fer dejunar cargols.

En el darrers anys també han proliferat moltes cargolades populars, com les que es fan a La Pera (Baix Empordà), Les Corts (Barcelonès), Sant Sadurní d’Anoia (l’Alt Penedès), Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), Selva (Mallorca), etc

Altres festes amb caragols

A Menorca de les desfilades de cavalls al voltant d’una plaça que tenen lloc en diverses festes populars estiuenques (d’entre les que destaca la Festa de Sant Joan a Ciutadella) en diuen "cargols".

El cargols marins, així com els corns, també s’utilitzen en diversos indrets com una trompa per a convocar gent, un costum documentat abastament.

El refranyer inclou altres dites referides als cargols:

A qui menja cargols
la diada de Sant Joan
No li faltaran diners en tot l'any. (Codonyera, Terol)

Pe'l juliol
ni dona ni cargol.

Una dita que vol dir que no són convenients els menjars forts en els mesos de calor i que evidencia que al juliol, el temps de menjar cargols ha acabat.

Text: Manel Carrera i Escudé

Imatges: Manel Carrera (Verges i Ciutadella), Aplec del Caragol de Lleida/Julià Escudé


  7375 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Vint anys de l'Aplec del Caragol
Morea, Vicent / Pagès Editors S.L
L'Aplec del Caragol s'ha convertit, al llarg de vint anys (1980-1999), ...

comprar
Cuinar caragols
Morell i Bitrià, Josep M. / Pagès Editors S.L
Cuinar caragols recull un centenar de receptes protagonitzades pel caragol, ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org