Lluna plena 
Redacció festes.org (
Publicació: 09.12.2025 | Actualització: 04.12.2025)
Manel Carrera i Escudé
Biografia de Santa Llúcia
Es disposa de molt poques dades històriques sobre la vida de Santa Llúcia. Tot el que se sap és que Lucia va ser una jove que va néixer l'any 283 a Siracusa, una ciutat situada a l'illa de Sicília, i que era membre d'una família rica i propera a les èlits de l'època. No hi ha cap més registre que permeti conèixer amb detall altres fets importants de la seva vida. La manca de dades concretes fa que gran part de la seva biografia estigui envoltada de llegenda i de misteri, i que gran part del que se sap provingui de llegendes.
Llegenda de santa Llúcia
Hi ha diverses versions de la llegenda de Santa Llúcia. La versió catalana explica que Llúcia havia decidit consagrar la vida a Déu i fer un vot de virginitat però que la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un home. Quan Llúcia es va assabentar que el jove s'havia enamorat d'ella, va decidir arrencar-se els ulls i enviar-los-hi com a present. Amb aquest terrorífic i macabre regal, Llúcia tallava de soca-rel les esperances del jove i esvaïa també totes les temptatives de caure en pecat i deixar la vida espiritual que havia emprès.
El jove promès, sentint-se rebutjat, va denunciar per cristiana a Llúcia davant les autoritats romanes, que la van capturar i torturar amb foc i oli bullent fins a donar-li mort el 13 de desembre de l'any 304. Hi ha altres opinions sobre la manera com va morir. Alguns diuen que Llúcia va morir decapitada mentre que altres expliquen que va morir amb una espasa clavada a la gola.
La celebració de Santa Llúcia s'escau el dia 13 de desembre, en record del seu martiri i la seva mort.
Culte a santa Llúcia
El culte a santa Llúcia es va estendre a partir del segle IV per tota la Cristiandat i arribà a Catalunya gràcies a les relacions dels nostres avantpassats amb l'illa de Sicília. A partir del segle X i gràcies a que l'emperador Oto va portar a Metz les seves relíquies, la devoció també va arribar als països germànics i nòrdics, on encara avui és molt popular. Santa Llúcia és venerada tan pels cristians catòlics com pels ortodoxos.
A Catalunya, on el culte encara està força arrelat, Santa Llúcia ha estat invocada per guarir tot tipus de mals relacionats amb la vista. 'Santa Llúcia et conservi la vista!' exclamen els que la tenen per patrona. La tenen per patrona tots els oficis que requereixen una bona visió, especialment el sector tèxtil (modistes, cosidores, puntaires, etc), els oculistes i oftalmòlegs. Modernament, també l'han adoptat alguns oficis que treballen intensament amb pantalles d'ordinadors: dissenyadors gràfics, fotògrafs, informàtics, etc. També és la patrona dels cecs i dels que pateixen alguna malaltia de la vista.
Representació iconogràfica de santa Llúcia
A Catalunya, santa Llúcia és representada com una jove que duu una palma -que simbolitza el seu martiri- en una mà i en l'altra, una plata on hi ha els dos ulls que, segons la llegenda, es va arrencar per demostrar la seva fe en Jesucrist o que, segons altres tradicions li van arrencar durant el martiri. Com a deïtat relacionada amb la llum els seus atributs també poden incloure un llum d'oli, espelma o llibre.
Una continuació d'una deïtat anterior?
Hi ha qui creu que santa Llúcia podria ser la continuació d'una deïtat anterior al Cristianisme relacionada amb la llum, els ulls i la visió. En primer lloc, perquè l'Església va situar la seva onomàstica precisament el 13 de desembre, que coincideix amb la data del solstici d’hivern en el calendari julià antic. En segon lloc, perquè el seu nom, Llúcia o Lucia, prové de Lucis Via, vol dir 'camí de llum'. I finalment, perquè en moltes imatges o pintures, la santa és representada amb quatre ulls: els dos ulls de la cara, que són oberts, més els dos ulls que duu en una plata. Les deïtats amb més de dos ulls, símbol de la llum i la visió que aporten als seus seguidors, són freqüents en d'altres cultures i religions.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
També et podria interessar
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
