Imatge de Sant Salvador d'Horta
|
| Sant Salvador d'Horta (1520-1567), originari de Santa Coloma de Farners (la Selva), va exercir el seu ministeri, principalment, a Horta de Sant Joan (la Terra Alta). Va obrar multitud de miracles, entre els quals en sobressurt un en què va guarir una sordmuda castellana que va passar a parlar només en català. Els seus miracles van incomodar la Inquisició per la seva excessiva popularitat.
Un dels miracles més renombrats de Salvador es va produir un dia en què un matrimoni vingut de Castella fins a Horta de Sant Joan li va demanar que guarís la seva filla, sordmuda de naixement. Salvador així ho va fer i la noia, de seguida, va començar a xerrar. Els pares, però, van arrufar el nas perquè la seva estimada filla només parlava en català i ells no la podien entendre. Salvador els va explicar que la nena parlava en català perquè es trobava a Catalunya, però que, tan bon punt tornessin a les seves terres, parlaria en espanyol.
En honor a Sant Salvador, se celebren festes majors d'hivern a Picamoixons (l'Alt Camp), Bescaran (l'Alt Urgell) i Sant Pere Desvim (d'Anoia). A més a més, el convent de Sant Salvador d'Horta que hi ha a Horta de Sant Joan acull també un multitudinari aplec cada 17 de març i el gegant de la vila porta, com no podia ser de cap altra manera, el nom de Salvador.
Biografia
Els pares de Salvador van enviar-lo a Barcelona a aprendre l'ofici de sabater quan era adolescent. Però Salvador, sentint una crida interior, va decidir incorporar-se a l'Església catòlica. Primerament, va dubtar de si d'entrar a la congregació benedictina de Montserrat o bé a la dels franciscans. Finalment, va optar per aquest darrer orde, que el va rebre amb els braços oberts. Després d'un any com a novici, el van enviar a predicar la bonanova a Tortosa.
Allí, Salvador va començar a obrar centenars de miracles, guarint tot tipus de malalties i malformacions. Com que la seva fama va anar creixent, cada cop eren més els malalts que es concentraven al davant del convent franciscà. La resta de monjos, veient amenaçada la pau i tranquil·litat amb què es vivia al convent, van decidir enviar-lo a una vila solitària situada 41 quilòmetres al nord de Tortosa, a Horta.
Amb el trasllat de Salvador al convent de Nostra Senyora dels Àngels d'Horta, va retornar la pau al convent franciscà, alhora que va traslladar la munió de cecs, sords i coixos a les portes de l'església d'Horta. L'inquisidor d'Aragó, alertat pels miracles de Salvador, es va disfressar d'humil capellà per seguir de prop les seves actuacions, però Salvador el va clissar d'immediat i el va fer pujar a l'altar major.
Les masses que cada dia visitaven Horta de Sant Joan en busca de guariment, i que no dubtaven en tractar de sant a Salvador, va despertar els recels i enveges de jerarquia eclesiàstica, que el va obligar a traslladar-se a Reus. A la capital del Baix Camp va continuar obrant els seus miracles, motiu pel qual el van tornar a traslladar, aquest cop a Barcelona. Com que el seu do per obrar el bé no minvava i, tot i la seva humilitat, feia ombra als poders eclesiàstics establerts, el van obligar a exiliar-se a Sardenya, llavors territori català, on encara és venerat a l'església de Santa Rosalia de Càller (Cagliari, en italià).
Text: Bernat Ferrer i Frigola
|