NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 18 d'abril de 2021 | Perfecte    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de tot l'any > Ritus de pas > Bateig


El bateig
Benvingut al món, nadó!
Diferents poblacions, Després de cada naixement


Invitació de bateig


Ecografia


Il·lustració d'una dona embarassada


Mare amb nadó acabat de néixer Foto: Victoria Peñafiel


Bateig a Grècia


Immersió al riu Jordà


A punt pel bateig, any 1973


El baptisme


Tirar bateig


Recollint els confits


Regals portats a un nen durant el bateig, 1984


 

En la nostra tradició cultural, els infants nounats són presentats públicament a la família i a la comunitat mitjançant un ritus de pas, anomenat bateig, que té tres parts: la immersió de l’infant dins aigua, el «tirar bateig» i un àpat gastronòmic.

Una tradició en perill

El bateig és una tradició en perill. Des de fa uns anys, moltes persones opten per no batejar els seus infants acabats de nèixer. Les raons d'aquesta decisió són complexes però en la majoria de casos provenen d'una confusió semàntica: d'identificar la paraula "bateig" amb el sacrament cristià del "baptisme". Aquesta confusió del tot amb només una de les seves parts fa que molts pares que no volen seguir els ritus de l'església cristiana decideixi no celebrar cap festa de benvinguda al seu nadó. El bateig és, però, una cerimònia que es pot celebrar de moltes maneres, fins i tot sense haver de passar per l'Església.

El bateig, ritu de pas

En totes les cultures del món, els infants acabats de néixer en el sí d’una comunitat són objecte de cerimònies de caràcter ritual encaminades a celebrar la seva arribada. En la nostra tradició cultural aquesta cerimònia de benvinguda s’anomena bateig, una paraula que, en sentit espiritual, significa "netejar" o "purificar".

El bateig és un conjunt d'actes destinats a marcar el trànsit entre dues etapes de la vida, en aquest cas, el pas de ser un fetus que viu dins l'úter matern a ser una persona humana totalment desenvolupada que respira de forma independent a l'exterior. El bateig és un ritus de pas que serveix per donar la benvinguda al nounat al món dels vius.

Amb el bateig però, també es presenta l'infant en societat i s'agrega a la família, a la col·lectivitat i a la comunitat religiosa, mitjançant la seva inscripció als registres pertinents: el llibre de família, el registre civil i/o el registre eclesiàstic respectivament.

La tradició marca que el bateig s’ha d’efectuar tan immediatament al naixement com sigui possible, perquè hom creu que porta mala sort que els infants estiguin sense batejar gaire dies. Antigament, quan totes les dones parien a casa, el bateig se celebrava just l’endemà del part i sovint sense la presència de la mare, que es quedava a casa recuperant-se. Avui, la majoria de dones tenen els infants a l’hospital i el bateig se celebra quan es considera que ja està recuperada del part i pot participar de la festa, que sovint se celebra un dissabte o un diumenge.

Les tres parts del ritu

El bateig té tres parts ben diferenciades: la immersió de l’infant dins l’aigua, el «tirar bateig» i un àpat col·lectiu.

La primera part és una lustració, una cerimònia purificadora que consisteix en posar en contacte el nounat amb aigua. Segons els etnògrafs, el bateig s'havia fet inicialment amb foc i no fou fins més tard que es començà a fer amb aigua. A més a més, antigament es feia submergint l'infant completament dins un medi aquàtic i no fou fins fa poc que es realitza mullant-lo només amb una mica d'aigua. La cerimònia lustral es pot fer a l’interior d’una església cristiana o bé en algun indret natural que disposi d’aigua neta.

Quan es fa segons la tradició cristiana, es realitza a l’interior d'alguna església i s'anomena "baptisme". Aquest és el primer sagrament del Cristianisme d'arrel catòlica, doncs els protestants consideren que només es pot efectuar voluntàriament quan la persona ja té ús de raó. El baptisme consisteix en dipositar aigua sagrada —procedent de la pica baptismal— tres vegades i mentre es pronuncien unes paraules, sobre el cap del nadó amb l'objectiu d'esborrar el "pecat original". L'acte d'administrar el baptisme el dirigeix un sacerdot, el presideixen els padrins de la criatura i acaba amb la inscripció del petit al registre de l'Església. En alguns indrets s'acompanya amb un toc especial de campanes.

Aquesta part aquàtica del bateig també es pot desenvolupar al marge de la religió catòlica. En aquests casos, té en algun lloc natural que disposi d’aigua i que estigui proper al municipi on viu la família, com un riu, un brollador natural d'aigua, el mar o alguna ermita on hi hagi una font. En aquest cas, la cerimònia es fa mullant el cos del petit tres vegades o submergint-lo dins l’aigua, la dirigeix alguna persona autoritzada, compta amb la presència dels padrins i acaba amb la inscripció del petit al registre civil de l'ajuntament.

La segona part del bateig s'anomena «tirar bateig» i consisteix en llançar una gran quantitat de fruits secs (avellanes, nous, ametlles...), confits, llaminadures (carmels...), monedes i algunes joguines senzilles a tots aquells que volen acompanyar als pares en la celebració. Hom creu que aquest acte està vinculat a antigues cerimònies per atraure i demanar l'abundància i la prosperitat i, en aquest cas, per compartir generosament l’alegria per l’arribada del nounat. El costum, documentat almenys des de finals del segle XIX en moltes comarques de Catalunya, Catalunya Nord i País Valencià, s’anomena de formes diverses: «tirar bateig», «collir bateig», «plegar confits», «tirar batiada», etc. Els padrins de la criatura són els encarregats de llançar el conjunt dels obsequis (anomenat precisament «bateig») als petits i grans que en alguns indrets, amb gran enrenou, es concentren davant seu per reclamar-los mitjançant una singular cançoneta característica.

La darrera part del bateig és l’àpat col·lectiu que els pares ofereixen a familiars, amics i coneguts amb l'objectiu de presentar-los físicament el nadó. Es convida als familiars i amics més propers (tot i que ja coneixen la criatura perquè molts ja han anat a l'hospital) i també, i especialment, a tots aquells familiars i amics més llunyans que, per la raó que sigui, encara no han vist al petit. L’àpat té caràcter ritual, doncs serveix per donar la benvinguda a la família al nadó, al mateix temps que serveix perquè els visitants puguin donar l'enhorabona als pares, fer algun regal i conèixer quina cara té el nounat. La menjada (dinar o berenar) es fa en un restaurant o bé a l'interior de la casa dels progenitors.

Tradicionalment, els pares guardaven en secret el nom del nadó i només el feien públic en el transcurs d'aquest convit. Avui, el nom (i el sexe) del nadó es coneixen fins i tot abans que el petit hagi hagi nascut, gràcies a les modernes tècniques ecogràfiques.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Manel Carrera, Wikipedia, Victòria Peñafiel, Capsa de sabates 2.0 i altres extretes de la xarxa


  Data de publicació digital: 15/9/2007 1412 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya
Canela i Balsebre, Rosa M / Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Aquest llibre s’endinsa en les cerimònies de benvinguda o d’acolliment ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2021 festes.org