NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 10 de desembre de 2018 | Loreto | Dia dels Drets Humans    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de La Puríssima > La Immaculada Concepció


La Immaculada Concepció
El misteri de la concepció de Maria
Diferents poblacions, 8 de desembre


Gravat de la Immaculada Concepció


Pintura de la Immaculada Concepció


Retaule de La Immaculada Concepció de Joan de Joanes


La serp


 

El 8 de desembre és un dia no laborable en què l'Església celebra el dogma de la Immaculada Concepció de Maria, el misteri segons el qual l mare de Déu va ser concebuda sense la intervenció de la sexualitat dels seus pares i, per tant, es proclama la seva condició de divinitat.

Tot i ser un dia festiu, molts catalans no saben què se celebra exactament el dia de la Puríssima i fins i tot és molt freqüent que molts confonguin la Immaculada Concepció de Maria amb la Immaculada Concepció de Jesucrist, dos conceptes relacionats però diferents.

En aquest article repassem el significat d’aquesta festa i la seva història a Catalunya.

El dogma de fe

La celebració de la Immaculada Concepció és una festa que s'emmarca dins l'àmbit de creences del Cristianisme, i més concretament dins els dogmes de fe, és a dir, dins aquells temes que o es creuen o no, perquè no són empíricament demostrables. El 8 de desembre és el dia escollit per celebrar que Anna es queda embarassada de Maria, mare de Jesús de Natzaret. Bé, no només això, si no que es commemora que queda embarassada de manera misteriosa, sense la intervenció de Joaquim, el seu marit. És a dir, es celebra que Maria és concebuda sense taca, immaculada. El principal argument a favor d'aquesta tesi és que si Maria va ser escollida per encarnar a Jesucrist, ella també havia d'haver estat lliure de pecat.

Aquest concepte, la immaculada concepció, que es basa en el fet d’existir sense haver estat engendrat, no és ni original ni exclusiu del Cristianisme i també el trobem associat a certes deesses de la mitologia grega.

En el fons, el que es proclama amb el dogma de la Immaculada Concepció és la condició divina de Maria, el fet que la Mare de Déu és un ésser diví, no humà. Aquesta creença, pròpia dels cristians catòlics però no dels cristians protestants, està fortament arrelada a Catalunya, si tenim en compte la gran quantitat de ermites i esglésies d'arreu del territori en què es venera la Mare de Déu. Una creença que, per altra banda, està fortament emparentada amb la tradició de divinitats femenines precristianes que poblaren el nostre país.

I és que la rellevància i transcendència d'aquesta festa és precisament aquesta: que amb la seva celebració l'Església assumeix com a propis els cultes ancestrals a les deessa mare i els assimila identificant Maria amb totes les divinitats femenines anteriors, i que, d'aquesta manera, es pot seguir celebrant aquest culte ancestral a la Mare Natura.

Petita història de la celebració

La festa ja es celebrava en alguns indrets en el segle XII, però no va ser fins al segle XIV que va agafar embranzida gràcies, en part, a les profundes controvèrsies i disquisicions intel·lectuals que van enfrontar durant molts anys a partidaris i detractors de la festa amb l’objectiu d’aclarir els termes i el sentit del misteri concepcionista.

La Corona Catalano-Aragonesa en va ser partidària des del segle XII gràcies als escrits favorables de Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Bernat Metge i de molts prosistes i poetes de la nostra literatura antiga. A Barcelona la primera referència escrita que se’n té és de l’any 1281, quan el 4 de novembre, el bisbe Arnau de Gurb va aprovar la fundació d'una festa en honor a la Immaculada Concepció de Maria.

El concepte va ser el centre de profundes controvèrsies i disquisicions intel·lectuals entre partidaris i detractors de la festa al segle XIV, amb l’objectiu d’aclarir els seu termes i sentit.

El Consell de Cent va fer que la festa de la Immaculada fos un dia de precepte. El bisbe Raimon Cascales ho decretà el dia 13 de desembre de 1390 i per reial decret estengué dit precepte per tota el Regne d'Aragó. A partir del segle XIV els monarques catalans ordenen a tota la jerarquia eclesiàstica, a vegades fins i tot sota amenaça de presó, l’obligatorietat de celebrar a perpetuïtat aquesta festa anual a les diòcesis. Hi ha documents que proven que fou així a Tarragona, València, Lleida, Girona, La Seu d’Urgell, Saragossa, Ciutat de Mallorca, Vic, Tortosa, etc.

Al segle XVII el patronatge de La Puríssima es va estendre entre ciutats, gremis, ordes militars i associacions piadoses. És aleshores que, al segle XVII, els protestants neguen el dogma de la Immaculada Concepció de Maria.

A mitjans segle XVIII, Carles III aconsegueix que es declari la Immaculada Concepció patrona d’Espanya i dels seus dominis i d’aquesta manera va quedar associada definitivament a la sobirania espanyola. En l’actualitat és la patrona de l’exèrcit espanyol.

El misteri concepcionista no es va convertir en dogma catòlic fins el 8 de desembre de 1854, quan l'Església, a través de Sa Santedat Pius IX, declara oficialment la Immaculada Concepció com a dogma de fe i d'aquesta manera mira d'arrelar la devoció cap a la Puríssima. A la declaració li segueixen grans festes religioses a Barcelona, que també es repeteixen l'any 1904.

Avui, la festa és celebrada pels catòlics i els cristians ortodoxos, però no entre els protestants, que rebutgen aquesta teoria i en general la veneració i el culte a Maria. El dia 8 de desembre és un dia festiu a Catalunya, que sovint s’enllaça amb la també festa de la Constitució espanyola, el 6 de desembre, en un pont que és aprofitat per molts catalans per fer un viatge fora del país.

La representació de la Puríssima

En aquesta representació, com a Puríssima, Maria ha estat pintada i esculpida tradicionalment com una dona jove vestida amb una túnica blanca i un mantell blanc, que duu una corona amb dotze estrelles al voltant d'un Sol (els dotze mesos de l'any). Un dels principals trets d'aquesta representació és que està d'empeus sobre una lluna minvant cap per avall, entre el cel i la terra, i trepitjant, amb un peu, una serp que representa el pecat original.

Tota aquesta simbologia prové de la identificació que, al segle XVII i com a conseqüència de la negació del dogma, es va fer, entre la Immaculada Concepció i la "mulier amicta sole" una misteriosa dona que apareix al llibre de l'Apocalipsi.

Una de les imatges més antigues de la Puríssima fou la que Martí l'Humà va regalar a l'església catalana i que encara es guarda a l'arxiu de la Catedral de Barcelona.

Text i fotografia de la serp: Manel Carrera i Escudé


  8374 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org