Portalada dedicada a sant Cristòfor de les Drassanes
Sant Cristòfor en un mapa de Joan de Cossa l'any 1500
Sant Cristòfor de l'església de Premià de Mar
Església d'Es Migjorn Gran, Menorca
Detall de l'entrada a l'esglèsia de Sant Cristòfor a Premià de Mar
Sant Cristòfor portant el descobridor davant la Mare de Déu
Detall d'un quadre a la Església Arxiprestal de Morella
Restes d'una imatge al carrer sant Cristòfol de Ciutadella (Menorca)
|
| Tot i que desconeixem com es va originar i com es va desenvolupar el culte a sant Cristòfor als Països Catalans fins al segle XVIII, gràcies a Joan Amades podem conèixer alguns apunts de la religiositat popular lligada a aquest sant durant els segles XIX i XX.
Les primeres advocacions de sant Cristòfor a Barcelona
Sant Cristòfor va ser, en un principi, honorat a tots els Països Catalans com a advocat contra la pesta, la fam, la guerra, les pestilències, la calamarsa i el foc, entre moltes altres adversitats. Segons en Joan Amades, “Sant Cristòfor havia estat un dels sants més venerats […] havia estat invocat contra la pesta i, com que antigament les epidèmies eren tan freqüents, això feia que se li retés molt de culte i gaudís d’una gran veneració.”
Sant Cristòfor, patró de viatgers
Sabem, pels gravats i mapes del segle XV i XVI, que sant Cristòfor havia estat el primitiu patró dels viatgers catalans i especialment de tots aquells que iniciaven un viatge per mar. En aquest sentit, són innumerables els mapes i les cartes navals de l'època del descobriment d'Amèrica que compten amb una imatge de sant Cristòfor. Hi ha qui pensa que el patronatge era tant popular que fins i tot s'anomenava Cristòfor a aquells que anaven a les Amèriques.
De fet, hi ha indicis que fan pensar que el descobridor d'Àmèrica, un personatge barceloní del barri de la Ribera de Barcelona del segle XV, es devia sentir identificat amb la llegenda i el personatge de sant Cristòfor. Per això, va acabar essent conegut amb el nom de Cristòfor Colom pel fet que es proposava d’anar a les Índies, travessant un gran riu, en aquest cas l’oceà Atlàntic, i amb l'objectiu de portar el cristianisme al Nou Món.
Amb els anys, sant Cristòfor va consolidar-se com a intercessor dels qui viatjaven. En Joan Amades explica que “En emprendre un viatge llarg, difícil i perillós, i també per a d’altres empreses i afers, fou costum demanar la protecció del sant cananeu i oferir-li un gall que hom lliurava als sacerdots de les esglésies que li eren dedicades o que hi era venerat”. Els que viatjaven anaven a les capelles que tenia dedicades a Barcelona per rebre la benedicció del sant abans d’emprendre el seu viatge. L’Amades apunta que no només se l’invocava contra una mort violenta, sino també “en tot altre perill que comporta el viatjar: la pèrdua del camí, les males companyies, la sortida de lladres, el maltractament o robatori en els hostals, l’atac d’animals ferotges, la tempesta…“
També explica que, el dia 10 de juliol, els barcelonins li dedicaven grans festes, amb jocs infantils, enramades i banys al mar. Un exemple de la gran devoció que el poble tenia pel sant ho demostra el fet que a totes les cases, darrera portes i armaris, hi havia una estampa del sant.
Molts havien estat els gremis i oficis que veneraven sant Cristòfor, i d’entre d’altres, ho havien fet els barquers, els vells fusters de ribera, els mestres d’aixes i altres oficis relacionats amb el mar, com els serrabigaires que tallaven els grans trossos de fusta amb què es feien els vaixells. També li professaven devoció els corders de cànem, que amb les seves cordes gruixudes atracaven i fermaven les naus als ports. No en va, encara avui, a les Drassanes de Barcelona hi ha una portalada dedicada a sant Cristòfor.
Sant Cristòfor fou doncs, i encara és, protector dels viatgers. Per això, podem trobar imatges seves en capelles i esglésies situades a les intercessions de les principals vies de trànsit.
Sant Cristòfor, mite?
Joan Amades explica també que “Segons una tradició vuit-centista barcelonina, cada 10 de juliol a les dotze en punt del migdia, sant Cristòfor arribava a la nostra ciutat amb una barca. Desembarcava, i amb l’infant Jesús a l’espatlla pujava solemnialment per la Rambles i es fonia en arribar al capdamunt. Els qui tenien la sort de veure’l gaudien durant tot l’any de gran ventura”. L’autor explica que per la Rambla de Barcelona els fadrins que havien estat atesos pel sant en les seves peticions, organitzaven curses en les que, en acte d’agraïment, portaven un amic o altre persona a coll-i-be, tal i com feia el passa-rius Cristòfor amb el nen Jesús. Eren coneguts amb el nom de tòfols o tofolets, anaven Rambla amunt i pels carrers més cèntrics de la ciutat i causaven molta impressió als que s’ho miraven.
Aquestes dues observacions de l’Amades ens deixen entreveure que, com l’Home dels Nassos o en Fumera, sant Cristòfor havia adquirit el rang de personatge immaterial que calia cercar si es volia tenir sort.
El culte a sant Cristòfor avui
A començament del segle XX, coincidint amb la popularitació de l’ús del cotxe com a mitjà de transport, sant Cristòfor esdevé patró dels automobilistes, i des d’aleshores és honorat un dia l'any, el 10 de juliol, per tot tipus d’associacions professionals de conductors, mútues de xofers i per penyes i clubs esportius automobilístics. Encara avui, aquest dia són nombrosíssimes les localitats on es celebra la benedicció ritual, purificadora i profilàctica, de tot tipus de vehicles, cotxes, motocicletes, bicicletes, cadires de rodes, etc.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
