NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 22 d'agost de 2017 | Timoteu    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu d'agost > La Mare de Déu Adormida


La Mare de Déu Adormida
Quan la terra reposa
Diferents poblacions, 15 d'agost


La Mare de Déu d'Agost de Bétera (el Camp de Túria)


Mare de Déu Adormida Església del Pi de Barcelona


Mare de Déu Adormida en una capella de l'Església d'Es Migjorn Gran (Menorca)


Processó de Ses Crestes a Valldemossa, Mallorca. Foto: J. Mateu


La mitja lluna als peus de la dorment


Mare de Déu Morta de Porreres Foto: Piscolabislibrorum


 

El 15 d'agost es celebra la Festa de l'Assumpció de Maria o Festa de la Mare de Déu d'Agost, una festa que té lloc en un moment ben especial dins el cicle natural i que compta amb una imatge de la marededéu en posició horitzontal, anomenada "del llit", morta o adormida.

La creença en l’Assumpció de Maria arrelà profundament al territori català i ha fomentat l'aparició moltes manifestacions litúrgiques populars, des del costum d'exposar la seva imatge a les esglésies o el seu passeig en processó pels carrers, fins a les complexes representacions teatrals a l'interior de les esglésies que són els Misteris Assumpcionistes.

Totes aquestes pràctiques festives tenen com a protagonista una imatge de la Mare de Déu en posició horitzontal. I és que tradicionalment el misteri de l’Assumpció de Nostra Senyora Santa Maria es representa amb una imatge de la Mare de Déu estirada sobre un llit. Per això també es coneix aquesta talla amb el nom de Mare de Déu del Llit, Mare de Déu Morta, Mare de Déu Adormida o Mare de Déu Gitada.

La Mare de Déu Morta

Si analitzem les característiques de la imatge de la Mare de Déu Morta ens aproparem al seu simbolisme.

En primer lloc s'observa que és la figura d'una dona i que, per tant, estem davant d'una divinitat femenina. La tradició cristiana identifica aquesta imatge amb la Mare de Déu, Maria de Natzaret, mare de Jesucrist, que com és sabut comença a ser objecte de culte com a divinitat per part dels cristians a partir del 431 dC, quan al Concili d'Efes es declara a Maria Mare de Déu. Molts etnògrafs veuen el culte a Maria com una continuació de cultes anteriors a l'arribada del cristianisme, cultes a divinitats femenines que els íbers identifiquen amb la Mare Terra. Totes les tradicions religioses tenen divinitats femenines que representen i simbolitzen els principis femenins i per extensió a la Mare Terra. La Mare de Déu o Maria és l'equivalent a la deessa Mare, la Mari de la mitologia basca o altres divinitats femenines d'altres tradicions culturals, des de la Pachamama de les tradicions kítxua i aymara de Sudamèrica, a la Kali hindú de l'Índia, passant per la Gaia del pensament científic actual que no és res més que una actualització de la deessa Gea grega i la Terra del panteó romà.

En segon lloc, i a diferència per exemple de les maresdedéu que duen un infant als braços, aquesta és una imatge en què la marededéu està col·locada damunt un llit ben guarnit, sovint amb cobrecels i cobrellits de seda i domàs. La Mare de Déu té els ulls tancats i les mans juntes, com si estigués descansant. La tradició cristiana explica que la Mare de Déu està adormida o morta. Aquesta representació de la Mare de Déu està relacionada amb el fet que el 15 d'agost és un moment de pausa en la vida agrícola, durant el qual, segons la creença popular, la terra (la Mare de Déu) resta adormida i reposa després que s'hagi fet la collita dels seus fruits.

La tercera característica d'aquesta imatge, també present en d'altres imatges en què es remarca la divinitat de la marededéu, és que als peus d'aquesta dona dorment hi ha una mitja lluna, motiu pel qual en alguns indrets també se l'anomena Mare de Déu de la Mitja Lluna. La presència de la lluna s'explica primer perquè, així com el Sol està identificat amb Jesucrist, la lluna ho està amb la Mare de Déu. La mitja lluna expressa doncs aquest estat dorment de Maria. Per altra banda, la mitja lluna és el símbol dels antics turcs i dels cristians ortodoxos, els que a principis del segle IV van començar a celebrar la festa de la Dormició de Maria a l'actual Turquia. També ho és dels actuals musulmans, que també reconeixen a Maryam com a la mare de Jesucrist.

Finalment, la darrera característica de la Mare de Déu d'Agost és que en moltes poblacions el seu culte està relacionat amb algunes plantes aromàtiques, i especialment amb l'alfàbrega, que es porta en ofrena dins de grans testos al costat de la imatge. Sembla que amb aquesta ofrena, juntament amb l'ofrena de coets i pólvora que també té lloc en moltes festes valencianes, els humans volguessin provocar l'elevació (assumptio) del cos i l'ànima de la Mare de Déu als Cels. De fet, amb l'ofrena es pretén provocar la resurrecció de la marededéu, de la Terra, que s'atura el 15 d'agost per tornar a renéixer el 8 de setembre, dia de les maresdedéu trobades i tret de sortida de les tasques laborals després de les vacances de l'estiu.

Text: Manel Carrera i Escudé


  3248 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  








Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org