|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Josep > Festes de sant Josep Oriol
|
|
Atracaments de xocolata
En Perot Rocaguinarda surt del seu amagatall
Barri del Pi, Barcelona (el Barcelonès), Dissabte més proper al 23 de març
Cartell dels atracaments
Raves i monedes en un aparador
La comitiva pel carrer Portaferrissa
Grup de gralleres que acompanyen en Perot
El misteriós personatge atracant una botiga
Repartint els duros de xocolata
|
| Cada dissabte de sant Josep Oriol, en Perot Rocaguinarda surt del seu amagatall per atracar diverses botigues del barri del Pi de Barcelona. Les monedes que recapta, els duros de xocolata, els reparteix entre la quitxalla que segueix les seves malifetes.
Les Festes de Sant Josep Oriol del Barri del Pi de Barcelona es caracteritzen per recordar la figura de dos dels seus veïns més il·lustres: el sant Josep Oriol i el bandoler Perot Rocaguinarda.
Les festes s'estructuren al voltant de les aventures i desventures d'aquests dos personatges en relació a unes monedes d'or - de xocolata en la festa-. Així, si per una banda sant Josep Oriol es preocupa per fer néixer miraculosament les monedes, el bandoler Perot Lo Lladre s'ocupa uns dies més tard de recaptar-ne tantes com pot, per tal de, amb el mateix esperit del sant, repartir-les entre els que el segueixen.
La creació miraculosa d'unes monedes
Els primers dies de la festa es rememora un dels miracles més famosos del sant: la conversió d'un manat de raves en una pila de monedes d'or. Els veïns i veïnes escenifiquen, a l'interior de l'Església del Pi, aquest episodi històric mitjançant una representació teatral. I, talment com si una vegada més el sant hagués obrat el miracle, aquell dia diversos sacs de monedes de xocolata surten de l'església i es reparteixen entre algunes de les botigues del barri.
Els atracaments de xocolata
Un dels actes més esperats de la festes de Sant Josep Oriol de Barcelona són els Atracaments d'en Perot lo Lladre que es celebren dissabte a la tarda. Aquell mateix dia al matí, els carrers del barri apareixen amb tot de cartells alertant dels atracaments que tindran lloc hores més tard.
Els atracaments comencen amb la sortida del gegantó Perot lo Lladre i la seva comitiva de músics i de gent del poble pels carrers del Barri del Pi. El gegantó, creat per Manel Casserras i Boix l'any 1995, representa el famós bandoler català del segle XVII, Pere Roca Guinarda, més conegut per Perot Lo Lladre. Segons l'imaginari barceloní aquest bandoler fill del poble d'Oristà, al Lluçanès, va viure amagat en una cova que hi havia al carrer de Ciutat Vella que encara duu el seu nom.
El gegantó Perot, juntament amb el seu seguici visita i "atraca" diverses botigues del barri per robar els "duros" de xocolata i repartir-los entre el públic que l'acompanya en aquests dolços atracaments.
La comitiva del gegantó Perot està encapçalada per un singular personatge, geperut, nassut i amb una làmpada a la mà, que, davant de cada botiga narra una part de la vida del famós bandoler. L'acompanya un grup d'homes i dones armats amb forques, un grups de gralleres i el portador del retaule d’en Perot, una bandera estandard amb vinyetes de la llegenda del bandoler, segons la qual, robava als rics per donar als pobres.
Una vegada acabat el relat de la llegenda del bandoler davant de cada botiga, el personatge misteriós entra per atracar-la, simular que roba algun dels objectes que hi ha, entre estira-i-arronses amb els propietaris per, finalment, endur-se la bossa de monedes de xocolata. El personatge llença les monedes entre els centenars de persones que es congreguen davant la porta, majoritàriament quitxalla, que l'encoratgen mentre coregen: Perot, Perot, el nostre lladregot!
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
