|
Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Ponç > Aplecs
|
|
Aplec de Sant Ponç
A beneïr les roses!
Tordera (el Maresme), 11 de maig
Aplec de Sant Ponç
Sant Ponç i les roses
Arrossada, l'any 2007
La benedicció de les roses, l'any 2007
Inici de la processó, l'any 2007
Antigament la gent anava a l'ermita en tartana i cavalls
Família pels volts de l'ermita
|
| Cada 11 de maig l'ermita de Sant Ponç de Tordera s'omple de gent disposada a acomplir amb els ritus de la diada: la benedicció de tot tipus d’herbes i plantes remeieres i aromàtiques, fruits i flors, especialment roses, que es porten de casa o es compren en les nombroses parades que aquest dia hi ha pels voltants de l’ermita.
L’aplec es celebra a redós de l’ermita de Sant Ponç, situada al bell mig d’una esplanada que hi ha dalt d’un turonet a uns 3 quilòmetres del poble, direcció cap a Fogars de la Selva. L’ermita, que està rodejada de pins, alzines i roures centenaris, està dedicada al patró dels herbolaris, Sant Ponç. És un edifici del segle XI que va estar reformat al segle XVII i que té la particularitat que té una notable porxada sostinguda per quatre columnes dòriques del segle XVIII.
L’Aplec de Sant Ponç de Tordera és la segona de les celebracions més esperades del municipi, després de la festa major de l’agost. L’aplec congrega gent de Tordera però també d’altres pobles de la rodalia, especialment quan el dia 11 de maig cau en cap de setmana.
Aquest dia els habitants de Tordera pugen a peu fins a l’ermita per acomplir amb els ritus de la diada: la benedicció de tot tipus d’herbes i plantes remeieres i aromàtiques, fruits i flors, especialment roses, que porten de casa o compren en les nombroses parades que hi ha pels voltants de l’ermita de Sant Ponç. Les herbes protegeixen dels invertebrats (mosques, formigues, xinxes, etc) i d’altres insectes que aquests primers dies de Primavera comencen a aparèixer per tot arreu i també són un aliat imprescindible per perfumar la casa.
Les roses i les pomes de sant Ponç
A Tordera, la tradició vincula especialment l’Aplec de Sant Ponç amb una flor i un fruit: la rosa i la poma.
La tradició explica que antigament la gent arribava a l’aplec carregada de roses de sant Ponç, de tots colors, que havien cultivat a casa seva, amb el doble objectiu de servir d’ofrena a Sant Ponç i, una vegada beneïdes, retornades a casa, on es posaven sota el capçal del llit, sota el matalàs o a terra amb objectius protectors i aromàtics. I és que les fulles de les roses de Sant Ponç són emprades per donar olor i bona flaire a la roba i per això, juntament amb pomes del ciri, es posaven habitualment dins de les caixes i les calaixeres. La tradició estableix que les roses tallades aquest dia són les millors per a fer remeis barrejant-ne els pètals amb oli i per a fer l'aigua de roses, un vell perfum popular que s'utilitza per posar dins les almorratxes.
La tradició oral recull també que a les parades de fruites que hi havia davant l’ermita eren sobretot de pomes doncs hi ha la creença que si un jove (especialment una noia) es menja una d’aquestes pomes beneïdes el dia de Sant Ponç, trobarà parella abans que acabi l’any.
La seqüència ritual
Els actes del tradicional aplec de Sant Ponç comencen, de fet, la nit abans, 10 de maig, quan molts joves organitzats en colles pugen de nit a l’ermita amb l’objectiu de passar-ho bé, fer força gresca, i vetllar la divinitat relacionada amb les plantes i les herbes.
El dia 11 de maig al matí, els habitants de Tordera es desplacen a peu o en cotxes particulars fins a l’ermita de Sant Ponç. A les 12 del migdia té lloc l’ofici solemne amb l´acompanyament de la Cobla i l’acte principal de la diada: la benedicció de les roses de Sant Ponç.
Tot seguit comença una processó per l’esplanada de l’ermita, que compta amb la participació de les autoritats, els gegants i grallers de Tordera i la cobla. En acabar la processó es fa el cant dels goigs a Sant Ponç. Tot seguit. Mentre uns fan una ballada de sardanes, altres van preparant l'arrossada popular. L’arrossada popular, que és gratuïta per a uns 2.000 comensals i que compta amb la col·laboració d'una trentena d'establiments locals que cedeixen els ingredients, s’havia anomenat "ranxo" fins l’any 1982 i es feia com els ranxos de Carnaval que tenen lloc en contrades properes. Els que assisteixen a l’Aplec, més enllà de l’arròs també es porten el dinar de casa seva, que poden cuinar en els focs preparats per a l’ocasió.
Els actes continuen a la tarda, amb jocs infantils a l'esplanada de l'ermita i dues audicions sardanes amb música de cobla.
Altres elements tradicionals de l'Aplec
Els elements gastronòmics de la jornada, avui desapareguts, són el Sabre de Pa, un bastó fet de pa i sucre que es venia a trossos a l'ermita el dia de l'aplec i les truites d'ou com a base del dinar i que s'anaven a comprar per les masies dels volts de l'ermita. Anys enrera, i fins l'any 1959, un altre dels atractius de l'aplec era el "tir a la rodella" una espècie de joc de dards arcaic que premiava amb un xai al que més dianes encertava al cercle del mig.
La celebració actual és organitzada per la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Tordera i el col·lectiu de la Comissió de Festes.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Ajuntament de Tordera
|
|
|
La capta de sant Ponç
Segons Joan Amades, antigament els joves de Tordera, com els de Sils i Riudarenes, el dia de l'aplec feien un captiri infantil. Passaven per les masies del terme i cases de la vila organitzats en diferents colles (cada una de les quals encapçalada per un flabiolaire) tot cantant les cançons de Sant Ponç i recollint els que els donaven: almoina, ous i botifarra. A la tarda totes les colles es reunien i feien una cantada conjunta. Segons Joan Amades, aquestes captes, molt semblants a les caramelles, tenien per objecte “protegir les terres contra la cuca”.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
