NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 20 de setembre de 2019 | Eustaqui    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes del Corpus > Balls populars


Festa de Corpus
El Ball de Sant Joan Pelós acompanya la custòdia
Pollença (Mallorca), Diumenge de Corpus


Les àguiles, protagonistes


Les joies damunt la capa blanca


Sant Joan Pelós durant la processó


Es llancen pètals de flors al pas de la comitiva


Una de les al·lotes


Sant Joan Pelós davant una àliga


Inici de la part religiosa de la processó


La Custòdia: una esfera lluminosa


Rostre de Sant Joan Pelós


A l'interior de l'església


Les àguiles i sant Joan Pelós


Les àguiles a la residència d'avis


 

La processó del Corpus de Pollença es distingeix pel Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós, un ball únic a tota l’illa que executen dues al·lotes ricament guarnides damunt dues figures que representen aquest ocell màgic i per un al·lot que representa al sant i que duu un anyell viu dins un sarró.

El Corpus de Pollença actual

La Festa del Corpus de Pollença es celebra el diumenge següent al Dijous de Corpus pels carrers i places de la vila que estan guarnits per a l’ocasió amb fulles de fasser i pi i amb domassos als balcons. S’inicia a l’horabaixa a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels amb una missa.

Acabat l’ofici religiós comença, des de la Plaça de l’Església, una processó pels carrers i places de Pollença. La comitiva l’obre un penó vermell amb la imatge de la Eucaristia, seguida de Sant Joan Pelós, un home que representa a sant Joan i que, amb el rostre cobert, descalç i amb un anyell viu dins un sarró, dansa durant tot l’itinerari. L'acompanyen dues noies ricament guarnides que van cavalcades damunt una figura d'un ocell i que a Pollença es coneixen amb el nom d'àguiles. Aquestes dues noies dansen durant tot el recorregut al so de les castanyetes i d’un grup de músics (guitarres, guitarrons i violins) i van acompanyades, cada una, per una fadrina casada i una de soltera. La comitiva segueix amb els pares de les noies que fan d’àguiles i tot seguit els nins i nines que durant l’any han fet la primera comunió, vestits per a l’ocasió i portant un ram d’espigues i fulles de pàmpol. A continuació hi ha dos penons blancs, els cirials, la creu i la custòdia que alberga l’Eucaristia que, com a símbol sagrat pel cristianisme, i presència de la divinitat, va sota pal·li. Darrera hi ha l’estol de persones devotes, les atxes, el clergat i la banda de música, que tanca la comitiva. Al pas de la comitiva, la gent llança pètals de flors des dels balcons i finestres.

Les àguiles de Pollença

Les àguiles de Pollença són dues petites figures de cartró que duen, encavalcades a la cintura, dues noies que les fan ballar durant el Diumenge de Corpus. Les figures de les àguiles estan coronades i guarnides amb cintes de tots els colors. Les portadores de les àguiles van vestides de blanc i duen una corona al cap. La principal característica de les noies és que van completament enjoiades amb peces d’or que han estat brodades al vestit i que els guarneixen la testa, el cap i els braços i mans. Aquests guarniments -que en total poden arribar a pesar fins a cinc quilos- han estat aportats durant anys per les famílies de Pollença a mode d’ofrena. Hi ha de tot: creus, cordons, cadenes, camafeus i relíquies. És tradició que les peces d’or cosides en aquesta capa, anomenada “Maria Antonieta”, siguin recollides casa per casa durant el ball de les “taules” i que siguin retornades als seus propietaris un cop acabada la festa.

La presència d'aquesta rica ornamentació s'explica en part en relació a la sitaució del ball, originàriament vinculat a la Festa de Sant Joan i no al Corpus, i a una creença arcaica. Joan Amades, al seu Costumari Català, documenta abundantment pràctiques festives relacionades amb la creença, molt estesa antigament, que si hom posa monedes i objectes de valor al Sol per la festa de Sant Joan, aconseguirà que les riqueses es multipliquin.

A Pollença, poder ballar les àguiles és tota una distinció. En l’elecció de les noies que faran d’àguiles, s’intenta que les candidates siguin el més semblant possible entre elles, en estatura i fesonomia. Per això, sempre tenen preferència les noies bessones. Una vegada elegides, les noies entrenen el ball i els passos amb la "mestra d'àguiles".

Durant la processó, les àguiles de Pollença fan un pas molt simple, simètric (les “esses”) al so d’unes castanyetes especials i d’una rondalla, una formació musical a partir de guitarró, guitarra i violí. Acabada la processó, les àligues van a visitar certes cases de persones destacades de la comunitat, on executen “les taules” un ball diferent del processional (el mateix que executen dins l’església), més simple i ràpid, on són recompensades amb menjar i beure abundant.

A Catalunya i al País Valencià, l’àliga figura en representacions més o menys grans portades per un sol ballador, ja des del segle XIV, i amb funcions ben solemnes, sovint al costat de la custodia de Corpus. A Pollença, en canvi, la presència de l’àliga en la Festa del Corpus és una mica més tardana: les referències trobades fins ara la daten del segle XVIII, tot i que en el conjunt de Mallorca són datades un xic abans, al XVII (Mallorca 1614, Felanitx 1671).

La presència de la figura de l’àliga a la festa de Corpus no és una casualitat. Des de que es coneix la celebració, al segle XIII, hi apareixen un nombre extraordinari de figures i elements, d’entre els quals figura l’àliga. Aquest ocell té una simbologia molt complexe, relacionada amb la màgia, l’ascenció espiritual i l’esperit volador (en les rondalles populars, l'àguila té intervenció sovint màgica i principalment endevinatòria), però també amb el poder celestial a la terra (és l’únic entremès que duu corona). També té unes funcions molt ben delimitades dins la festa, essent, per exemple, la única bèstia que pot ballar dins un temple cristià. En el marc del cristianisme l’àliga ha estat vinculada des de temps ben remots (segle XV) a la figura de sant Joan Evangelista, a qui representa al costat de les processons on apareix aquest sant.

A Pollença, les àguiles de Corpus són conceptualment una mica diferents de les de la resta dels Països Catalans: en primer lloc perquè n’hi ha dues i en segon lloc perquè el protagonisme no és per a la figura si no més aviat per a les jovenetes que les cavalquen. I és que a Pollença dur l’àguila és un honor reservat només a algunes al·lotes, escollides especialment per a l’ocasió.

Sant Joan Pelós

Sant Joan Pelós és un noi de cabells llargs que va amb una túnica verda de seda amb dos filetons daurats, una capa vermella per sobre l'espatlla, una màscara (resta dels balls rituals antics) que li tapa la cara i unes pintures a les cames de color vermell que fan referència als cordons d'unes sandàlies. El noi, que va descalç, duu una creu a una mà i un anyell viu (un xotet o menet) dins un sarró que subjecta amb l’altra. Vol representar a sant Joan Baptista, un predicador que vivia de forma austera i que liderà el ritus del baptisme en temps de Jesús.

Cal no confondre sant Joan Baptista, el naixement del qual es commemora el 24 de juny i el seu decapitament el 29 d'agost, i que és representat sempre al costat d'un anyell, amb sant Joan Evangelista (l'Apòstol Sant Joan) que és representat al costat d'una àliga i la festa del qual es celebra el 27 de desembre.

No executa cap ball concret, si no que encapçala la processó, obrint el pas a les dues àguiles que desfilen darrera seu, amb les seves coreografies, bots i cabrioles, que fa durant el trajecte pels carrers de Pollença. Com en el cas de les àguiles, participar d’aquest ritual com a sant Joan Pelós és un alt honor només reservat a certes persones de la comunitat.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Manel Carrera i Escudé


Les joies


Un ritus vinculat a la festa de Sant Joan incorporat al Corpus
La presència de les àguiles, el protagonisme de les noies i el seu procés de selecció i guarniment acurat amb tot tipus de joies de gran valor, així com la presència de la figura de Sant Joan Baptista duent d’un anyell viu fan pensar que aquest ball formà part d’un ritus arcaic originariament vinculat a la Festa de Sant Joan, pels volts del 23 de juny, i que posteriorment fou incorporat a la processó de Corpus. Les àguiles representen al poble de Pollença, mitjançant dues de les noies més belles, i el fet de mostrar totes aquestes peces d'or respon a l'antiga creença que si es posen al sol el dia de sant Joan, 24 de juny, multipliquen l'abundància i la riquesa dels seus propietaris.


  4678 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Ajuntament de Pollença
http://www.ajpollenca.net/
C/ Escalonada Calvari, 2
07460 Pollença (Mallorca)
971.53.01.08

Cultura Pollença
http://www.culturapollensa.com/fotos-bal...



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org