|  
|
| Pels Innocents són moltes les poblacions, especialment del País Valencià, que celebren els anomenats "Ajuntaments de farsa", "de burla" o "de riure". Grups de joves vestits amb robes estrafolàries i amb les cares pintades, i presidits per un d’ells que fa d’alcalde, passegen pels carrers simulant la presa del poder polític municipal, des de la vespra i durant tot el dia dels innocents. Aquestes comparses irreverents, llegeixen bans satírics i burlescos que dicten disposicions estrafolàries i fan pagar a la gent un impost per passar per determinats carrers, sometent un càstig exemplar a tots els que no volen pagar-lo. Aquests grups efímers ridiculitzen i exageren els discursos i gestos dels polítics i exerceixen d’autoritat municipal per un dia. |
| | Festa dels enfarinats
Ibi (l'Alcoià)
El 28 de desembre, dia dels Enfarinats o de la Justícia Nova, és una gran festa popular que té com a activitat central una peculiar i explosiva batalla campal amb verdures, coets i farina, entre els dos bàndols satírics que lluiten per prendre simbòlicament el poder polític de la localitat. |
| | Festa dels folls
Camp de Mirra (l’Alt Vinalopó)
Cada any pels volts dels Sants Innocents, un grup de persones del Camp de Mirra, agrupades en l’anomenada Germandat dels Folls, pren simbòlicament el poder del poble i imposa les seves lleis per uns dies. Que tremoli el recte pensament i la moral del políticament correcte: el temps dels folls ha arribat! |
Festa dels Folls de Xalans (la Vall de Cofrents) - festa de folls de la que ja es té constància a principis del segle XVII.
Festa dels innocents a Vilavella (la Plana Baixa) - al poble de la Vilavella, el dia dels Innocents elegien un ajuntament de
burla o de riure. De bon matí, havent demanat llicència a les autoritats,
feien presència pel poble uns homes copejant llaunes, i anunciant la constitució de l'ajuntament en una casa particular o en una taverna. Vestien amb capes negres, i els atributs de l'alcalde, eren una galga de carro, a tall de vara, el secretari portava una selleta de muntar, com a llibre, i una banya de moltó, com a ploma. La primera provisió de l'alcalde era dictar un ban que publicava l'agutzil, en el seu recorregut pel poble. Començava el pregó amb una sàtira de tot allò més notable que havia succeït a la població durant l'any anterior, i amb la fórmula obligada "d'ordre del senyor alcalde i el govern nou entrat hui, es fa saber .... seguidament es prohibia al veïnat, baix penes rigoroses i molt fortes, tota acció; que ningú estigui al sol ni a l'ombra, ni dins de casa, ni fora, ni anar, ni estar parat, etc.". Fet el pregó, la comitiva eixia al carrer i imposava multes a tothom perquè ningú podia estar dins de la llei. Les penyores rigoroses exigides de principi, quedaven
en uns quants cèntims que la gent pagava a gust. L'ajuntament de burla esmerçava el que recollia en una menjada a la taverna. A la vesprada els Innocents perdien autoritat, i se'ls qualificava de "Tomasets", sent motiu de burles. Se'ls copejava a l'esquena o
estirava la brusa, tot dient-los: "Tomaset, si m'alcances un dineret".
Aleshores els Tomasets corrien darrera del bromista, per tal d'aconseguir-lo i cobrar el que li havia promès, no sense gran esforç, puix amb l'abundós àpat i l'ingesta de vi, se li feia difícil abastarlo.
Amb el que recollien, i les possibles sobres de la menjada del migdia, feien un sopar. La crítica del pregó era temuda pel veïnat, i molts anaven en compte de fer segons que, per por d'eixir ridiculitzats. Font: Aureli Puig i Escoi.
Festa dels Innocents a Calafell (el Baix Penedès) - pels Innocents, el barri mariner escollia el seu propi alcalde per un dia.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
)
