|
| |
|
|
|
|
|
|
| AMB
RAÏM |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
| |
|
|
|
|
|
|
|
Festa des Vermar i Batalla des raïm (Binissalem, Illes
Balears)
Finals de setembre-principis d'octubre
Una de les zones de producció de vi més importants
a l’illa de Mallorca, celebra una de les festes de la verema
amb més tradició de les que es fan a les terres
de parla catalana. Gairebé una setmana de gresca, menjars
populars, concursos i desfilades vinculades al món del
raïm: amb la popular batalla del raïm, festa dels trepitjadors,
la desfilada de carrosses, el segon homenatge a la Vermada, una
gran revetlla popular, tot acompanyat pels tradicionals fideus
del Vermar, el tast de vi o les glosses. Més
informació...
Fotografies
extretes de http://www.binissalem.com
i cedides per Presència (b/n).
|
| |
|
|
|
|
|
|
| AMB
CONFETTI |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
Batalla
de confetti (Vinaròs, País Valencià)
Carnaval
Fotografies
extretes de http://www.carnavalvinaros-coc.org/f2k2_flash09.htm
També
es fan batalles de confetti durant les cercaviles de moltes festes
majors en diferents indrets de Catalunya.
|
| |
|
|
|
|
|
|
| AMB
CARAMELS |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
En
el marc de les festes de Carnaval (Vilanova i la Geltrú,
Catalunya)
Diumenge de Carnaval
La desfilada de les Comparses (49 entitats diferents amb un uniforme
identificatiu acompanyades cadascuna d'elles per una formació
musical d'un mínim de 9 músics que interpreten,
sobretot, el Turuta, l'himne d'aquesta data) aplega al voltant
de 5000 persones i culmina en diverses concentracions-batalles
de caramels, projectils autoritzats i insubstituïbles durant
aquest dia, a la plaça de la Vila de Vilanova, durant la
qual es llancen prop de 60 tones de caramels i s'ocupa simbòlicament
el poder, amb la pujada al balcó de l'Ajuntament.
Més informació a http://www.vilanova.org/carnaval/index.htm
També es produeixen enfrontament festius amb carmels
en
el marc de la Festa de Sant Medir (Vila de Gràcia,
Barcelona, Catalunya), pels volts del 3 de març. De forma
extraoficial i després dels actes tradicionals (aplec a
l'ermita i cercaviles de carrosses) integrants de diferents colles
es llancen els carmels que han sobrat.
Les fotografies han estat extretes de: http://graciaweb.com/santmedir/,
http://www.santmedir.org
|
Altres batalles festives:
AMB COETS i FOC
- La Nit de l'Albà a Elx (País Valencià), dies
abans del 15 d'agost
- La Cordà de Paterna (País Valencià) el 26 d'agost.
AMB AVELLANES
- La Batalla de closques d'avellanes a Ciutadella (Illes
Balears), per Sant Joan, el 23 de juny
AMB PETONS
- A Guissona (Catalunya), el tercer cap de setmana de juliol, i
en el marc de la Bacanal romana que s'hi organitza des de fa vuit anys,
es fa la Batalla de Petons.
ALTRES REPRESENTACIONS FESTIVES DE BATALLES
L’ús de l’esclat
de la pòlvora per a anunciar un esdeveniment o per donar un especial
relleu a un determinat moment d’una celebració, és
un tret comú a la tradició festiva de nombroses poblacions.
Trets d’escopeta o trabuc, encesa de morters, enlairament de coets
de tro, traques o ús de canons de festa, entre altres, conformen
el costumari de pràctiques festives que trobem en diversos moments
de l’any.
Una altra tradició festiva molt important , sobretot al País
Valencià, són les desfilades de Moros i Cristians, unes
espectaculars escenificacions festives de batalles històriques
en forma de cercaviles dels dos bàndols enfrontats.
CANONS
DE FESTA
L'ús
de canons sorollosos -amb càrregues de pólvora- per anunciar
la festa, a cops acompanyats de personatges "militars" de
caire burlesc és comú a diverses poblacions. El
retronar dels canons i els generals de bufa que els condueixen són
un bon exemple de com la festa fa broma d'exèrcits i guerres.
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
Canons
de Festa (Reus, Baix Camp)
A Reus, era característic del Carnaval i de les festes
de barri. En l'actualitat, un canó surt també per
les festes majors de Sant Pere i Misericòrdia.
Fotografies i més informació a http://www.etnocat.org/festareus/stpere/canons/index.html
El Canó de Sant Miquel (Barri de la Barceloneta, Barcelonès)
Diada de Sant Miquel (29 de setembre)
Un
dels actes més populars de la festa major del barri mariner
de Barcelona és, com cada any, la tradició del Canó,
importada de França l’any 1912 per un veí il·lustre
vinculat a Can Tipa: Pancràs Farell. Es tracta d’un
canó de fusta que ronda pels carrers de la vila, acompanyat
d’un veï vestit de “general” a l’estil
napoleònic, que al fer esclatar els petards llança
carmels i joguines a la mainada. La sortida del Canó és
ritual: té lloc cada any al mati de la diada de Sant Miquel,
el 29 de setembre.
|
TRABUCAIRES
L'ús de
trabucs, grans armes carregades amb amb pòlvora, Els trabucaires
són persones vestides d'època que sovint són els
encarregats d'anunciar la jornada festiva ben d'hora al matí.
Trabucaires de
Sant Andreu
MOROS
I CRISTIANS
Les desfilades de Moros i Cristians són una de les festes més
populars del País Valencià i també en diveres poblacions
del sud de Catalunya. Aquestes desfilades de bàndols, el moro
i el cristià, amb els seus espectaculars vestits que els identifiquen,
constitueixen simbòliques posades en escena de guerres. Més
informació: Secció
Moros i Cristians al Directori de festes.org
|
