Neules decoratives

Les neules

Diverses poblacions

Per Nadal, moltes cases, botigues i esglésies de Mallorca enramen i guarneixen el seu interior amb uns llargs enfilalls de neules de paper blanques bellament treballades amb motius nadalencs, un costum que antigament també havia estat molt estès a Catalunya.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Pessebre Vivent dels Prats de Rei

Pessebre vivent

Els Prats de Rei (l'Anoia)

21, 26 i 28 de desembre de 2025, 1, 4 i 6 de gener de 2026

Una escenificació parlada, la interpretació de danses populars, l'ús de decorats monumentals i, sobretot, l'ambientació de les escenes a través d'una música especialment composada per a l'ocasió, són les característiques diferenciadores del Pessebre dels Prats de Rei, que es pot visitar del 24 de desembre al 14 de gener.
Pessebre Vivent de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró

Pessebre vivent

Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (el Baix Empordà)

21, 25, 26, 27, 28 de desembre de 2025 i 1 de gener de 2026

Per ser el primer dels realitzats durant el segle XX, el Pessebre Vivent de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró és el degà de la seva modalitat a Catalunya. Es representa els darrers dies de desembre i primers de gener en una única representació al nucli històric i pel barri de la Coma.
Fira de Nadal a la Sagrada Família

Fira de Nadal

Sagrada Familia, Barcelona (el Barcelonès)

Fins al 24 de desembre de 2025

Situada just a l'altra banda de la Façana del Naixement de la Sagrada Família, la tradicional Fira de Nadal de la Sagrada Família no té res a envejar a la Fira de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona: hi ha més de 150 parades amb tots els productes necessaris per celebrar el Nadal a casa.
Fira de Nadal a Mataró

Fira de Nadal

Mataró (el Maresme)

Fins al 24 de desembre de 2025

A la Fira de Nadal de Mataró s’hi poden trobar tots els elements necessaris per a la decoració nadalenca, des de materials per fer el pessebre -figures, molsa, suro, etc.- fins a arbres, tions, cintes i boles de colors, centres de taula, garlandes, estels i espelmes, així com productes típics de la gastronomia nadalenca, com neules, torrons i altres dolços.

Neules decoratives a Sant Cebrià de Vallalta

Les neules

Sant Cebrià de Vallalta (el Maresme)

Nadal 2025

Sant Cebrià de Vallalta ha recuperat, des de l'any 2003, l'antic costum de penjar neules i altres fruits del temps al voltant de l'altar de l'església. El costum, documentat abundantment entre els segles XVI a XIX a tot Catalunya i que encara es manté molt viu a Mallorca, té el seu origen en les ofrenes que els fidels feien per Nadal.
Mostra de diorames i pessebres de Mont-ras

Mostra de diorames i pessebres

Mont-ras (el Baix Empordà)

Fins al 7 de gener de 2025

Cada any per Nadal la població baixempordanesa de Mont-Ras acull una exposició de pessebres i diorames que aglutina algunes de les millors creacions dels artistes pessebristes d'aquestes contrades.
Les faies davant un fogueró

Festa de l'alei alei

Capdepera (Llevant)

18 de desembre de 2025

Capdepera ha recuperat un ancestral costum vinculat a les festes del solstici d'hivern: l'Alei Alei. La festa consisteix en encendre i fer córrer unes torxes anomenades "faies" que s'elaboren dies abans de Nadal amb una herba molt abundant a Mallorca, el càrritx, mentre es canta una enigmàtica cançó popular.

Caga Tió popular

Sant Vicenç de Castellet (el Bages)

21 de desembre de 2025

Cada any quan arriba el Nadal Sant Vicenç de Castellet reb la visita dels Tioners, uns misteriosos personatges sortits del bosc que acompanyen al Tió, un gran tronc de fusta que el diumenge abans del 25 de desembre, els nens i nenes del poble fan que cagui dolços i llaminadures al bell mig de la plaça de l'Ajuntament.
Fira del gall de Vilafranca del Penedès

Fira del gall

Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)

20 i 21 de desembre de 2025

El cap de setmana abans de Nadal Vilafranca celebra una festa d'homenatge a l'aviram autòcton del Penedès que combina la fira comercial, amb un gran mostrari d'aviram i vins locals, i la celebració popular, amb una trobada de bestiari festiu de ploma i moltes altres activitats lúdico-festives per a tothom.
La Carassa de Barcelona

La Carassa

Barcelona (el Barcelonès)

13, 14, 20 i 21 de desembre de 2025

La història de la Carassa del Moro de Barcelona, un gran cap amb barba i turbant que reparteix dolços entre els més petits, és un exemple clar del caràcter evolutiu dels costums festius i de les sempre complicades relacions entre festa i política al món contemporani.

Fira de Santa Llúcia de Barcelona

Fira de Santa Llúcia

Barri Gòtic, Barcelona (el Barcelonès)

Fins al 23 de desembre de 2025

Malgrat que a Barcelona hi ha diferents fires on es poden comprar tots els productes típics de les dates nadalenques, la Fira de Santa Llúcia que s'instal·la a les rodalies de la Catedral és, sens dubte, la més emblemàtica de totes.

És temps de…

El pessebre popular

Diverses poblacions

Fins al 2 de febrer de 2026

En la nostra tradició cultural es coneix per 'pessebre popular' aquell pessebre casolà fet a partir de materials naturals i petites figures de fang de factura senzilla i preu assequible que incorpora dos espais clarament diferenciats: el Naixement i les escenes quotidianes de la vida rural tradicional.

El tió

El tió

Diverses poblacions

Fins al 25 de desembre de 2025

La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d'un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d'hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l'arribada de costums forasters, aquest ritu nadalenc manté la plena vigència en terres catalanes.

Cançons per fer cagar el tió

Mediateca

Llibres

Les figures del pessebre popular

Les figures del pessebre popular

Diversos autors

OBOL. Taller Offset

Aquest llibre escrit per Mila Barruti i Laura Vinyoles és imprescindible per conèixer el que...

Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Les neules. Notes per a l'estudi d'una tradició secular

Cada cosa a son temps i per Nadal, neules. Les neules. Notes per a l'estudi d'una tradició secular

Tomàs Martínez i Miró

AdiA Edicions

Les neules de paper són un element característic de les festes nadalenques a Mallorca. Hi ha...

Els cants tradicionals als Països Catalans

Els cants tradicionals als Països Catalans

Jaume Ayats i Abeyà

Associació Caramella

Aquest llibre ofereix una visió del conjunt de les situacions i les maneres de cantar als Països...

Articles

El tió: un vell costum en el canvi de segle

El tió: un vell costum en el canvi de segle

Salvador Palomar i Abadia

Carrutxa

La Carassa (de la Seu) de Barcelona

La Carassa (de la Seu) de Barcelona

Xavier Cordomí Fernandez

Revista Caramella II

El pessebre és un món

El pessebre és un món

Enric Benavent i Vallès

Festes.org

Revistes

Dossier: El senglar

Dossier: El senglar

Diversos autors

Editorial Gavarres

El porc senglar és el més gros dels mamífers que viuen als massissos de les Gavarres i...

Dossier: L'oli

Dossier: L'oli

Diversos autors

Editorial Gavarres

A mesura que el conreu de l'olivera s'anava estenent pel territori, l'oli es va convertir en un...

Dossier: Paletes i arquitectes

Dossier: Paletes i arquitectes

Diversos autors

Editorial Gavarres

Bona part del que veuen els nostres ulls quan voltem per les comarques del Cadí i el Pedraforca no...

Audio / CD

Nadal amb ritme

Nadal amb ritme

Diversos autors

Unió de Músics de Catalunya

Triple CD publicat per l'Ajuntament de Girona amb 60 cançons relacionades amb les tradicions més...

Què és el que tenim a mà perquè el desgast no sigui absolut? Les festes. Aquest moviment intermedi que trenca la rutina, que trenca la quotidianitat, que trenca la nostra percepció embotada de la realitat, i ens obre a tot un altre món verge i imprevisible

Albert Serra
XMEC Tardor d'artesania i museus
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes