Setmana Fallera de València

La Setmana Fallera

València (València)

Aquests dies la ciutat de València i moltes altres poblacions del País Valencià celebren la seva festa més important, un conjunt d'actes que es preparen des de fa un any i que tenen en la setmana del 15 al 19 de març, l'anomenada 'Setmana Fallera', el seu màxim clímax i intensitat.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festes de Serralavella a Ullastrell

Festes de Serralavella

Ullastrell (el Vallès Occidental)

De l'11 al 15 de març de 2026

Ullastrell celebra, cada any pels volts del quart dimecres de Quaresma, la festa de Serralavella. Hereva d'un antic costum molt estès arreu d'Europa i basat en una capta infantil, la celebració està fonamentada en la participació de les entitats del poble i, especialment, una geganta que representa la Quaresma.

Festa de l'oli i l'espàrrec. Mil·lenària

Godall (el Montsià)

14 i 15 de març de 2026

Durant dos dies el Godall celebra una festa dedicada a donar a conèixer les virtuts de dos dels seus productes autòctons, l'oli i els espàrrecs, amb degustacions, visites guiades, concursos i altres activitats per a tothom.
Festa dels Nanos a Cocentaina. Foto: Sergi Gómez

Festa dels Nanos

Cocentaina (el Comtat)

11 de març de 2026

Cocentaina celebra una arrelada tradició contestana que consisteix en l'exposició als carrers d'una sèrie de figures grotesques fetes pels seus habitants a través de les quals es critica l'administració local i alguna persona del veïnat.
Fira del Fang a Marratxí

Fira del Fang

Marratxí (el Raiguer)

Del 5 al 15 de març de 2026

Marratxí es coneix a tot Mallorca com a municipi del fang, com a terra d'obradors i de botigues d'olles, greixoneres i altres atuells de terrissa. Fent honor a aquest prestigi guanyat a pols, el municipi organitza la Fira del Fang des de 1984.
Festes de la Magdalena a Castelló

Festes de la Magdalena

Castelló de la Plana (la Plana Alta)

Del 7 al 15 de març de 2026

Durant més de vuit dies i sempre pels volts del tercer diumenge de Quaresma, Castelló de la Plana celebra les seves festes més esperades. A diferència del que és habitual en altres indrets, els castellonencs no celebren la seva festa grossa en honor al seu patró sinó per commemorar un dels mites fundacionals de la ciutat, per recordar el seu origen com a poble.
La Vella Quaresma a Mataró

La Vella Quaresma

Mataró (el Maresme)

Del 18 de febrer al 2 d'abril de 2026

Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s'exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
La Vella Quaresma de Reus

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.
Mostra de Carboneig a Cànoves i Samalús

Mostra de carboneig

Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)

Del 14 de febrer al 22 de març de 2026

El vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a combustionar, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.

Festa de la Llum a Manresa

Festa de la Llum

Manresa (el Bages)

Fins al 15 de març de 2026

Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.

Són protagonistes

S'Àvia Corema de Maó

S'Àvia Corema

Maó (Menorca)

Fins al 2 d'abril de 2026

Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.

És temps de…

El Bacallà

El bacallà

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

El bacallà, un peix que no prové del Mediterrani sinó dels mars freds del nord d'Europa, és un dels símbols gastronòmics de la Quaresma i un dels ingredients principals d'alguns dels plats més cèlebres de la cuina catalana.

Els dejunis de Quaresma

Els dejunis

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

Entre els diferents preceptes que ha imposat el període quaresmal als cristians, el dejuni ha estat històricament un dels més seguits. Avui, malgrat haver minvat força, la pràctica del dejuni s'ha recuperat al món occidental a través de noves teràpies de guariment inspirades en antics costums vinculats al poder de la natura.

Baner prova Diputacio

Mediateca

Llibres

Cultura popular i tradicions mallorquines

Cultura popular i tradicions mallorquines

Biel Rotger Bibiloni

Autoedició

Amb el subtítol de 'Costums, creences, festes: fires i mercats de Mallorca', aquest llibre...

Mar i muntanya, l’estil culinari més sorprenent d’Europa

Mar i muntanya, l’estil culinari més sorprenent d’Europa

Jaume Fàbrega i Colom

Úrsula Llibres

'Amb aquest llibre de receptes de mar i muntanya el mestre Jaume Fàbrega rebla el clau un cop...

Falles sense foc. Una crítica a la domesticació festiva

Falles sense foc. Una crítica a la domesticació festiva

Gil-Manuel Hernández Martí

Autoedició

Es tracta d’una selecció dels articles que he anat publicant durant els darrers tretze anys amb...

Revistes

Revista d'Estudis Fallers. Quaderns d'investigació social de la festa

Revista d'Estudis Fallers. Quaderns d'investigació social de la festa

Diversos autors

Associació d'Estudis Fallers

Revista que va néixer l'any 1994 de la mà de l'Associació d'Estudis Fallers amb l'objectiu de...

Entre la festa i el joc existeixen, per la naturalesa de les coses, les més estretes relacions. El descartar la vida ordinària, el to, encara que no de necessitat, predominantment alegre de l'acció -també la festa pot ser molt seriosa-, la delimitació espacial i temporal, la coincidència de determinació rigorosa i d'autèntica llibertat, heus aquí els trets capitals comuns al joc i a la festa. En la dansa és on tots dos conceptes semblen presentar-se en més íntima fusió

Johan Huizinga
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ofereix una informació rigorosa, contrastada i actualitzada. És el resultat d’un esforç per fer la feina ben feta i per divulgar-la de manera generosa. És una gran enciclopèdia de la festa popular que ofereix la descripció de les festes, però, a més, inclou notícies i referències bibliogràfiques que complementen els seus continguts. En definitiva, és una eina molt valuosa, resultat d’una tasca sistemàtica i constant, que ens ajuda extraordinàriament a conèixer millor la nostra cultura popular.

Carme Oriol i Carazo Carme Oriol i Carazo

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Festes.org és una eina de consulta molt útil, on hi pots trobar molta informació i molt ben endreçada i indexada. Ve a ser com un nou Costumari virtual, per a trobar informació de qualsevol celebració i això facilita molt la feina a l'hora de planificar unes vacances o activitats per fer amb la família o els amics. I el més important és que, com els grans referents del país (penso en autors de projectes com el Costumari, el Diccionari Alcover-Moll, l'Obra del Cançoner Popular, etc.), Festes.org també ha tingut present tot l'àmbit nacional català, deixant de banda les fronteres imposades.

Jaume Piquer Jaume Piquer

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Etiquetes

Més etiquetes