Festa Major de Blanes

Festa major

Blanes (la Selva)

Blanes celebra la festa major d'estiu amb una intensa setmana d'activitats d'entre les que destaca el Concurs Internacional de Focs, el Ball de Morratxes i l'Aplec de l'Amor, una tornaboda a Cala Bona amb la que els blanencs i blanenques tanquen tradicionalment la seva festa més important de l'any.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa major

Vilaür (l'Alt Empordà)

Del 24 al 26 de juliol de 2026

Els habitants de Vilaür han construït el seu propi model de festa major d'estiu combinant elements d'altres latituds, com el ball de diables i els castells, amb els propis de les terres gironines, com les ballades de sardanes i les cantades d'havaneres.

Concurs de focs d'artifici de la Costa Brava

Blanes (la Selva)

Del 23 al 27 de juliol del 2026

La festa major de Blanes es celebra pels volts del 26 de juliol, diada de Santa Anna, patrona de la vila. Les celebracions duren diversos dies entre el cap de setmana anterior i el següent i tenen com a acte estrella el Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava conegut popularment com a 'Focs de Blanes'.
Trobada amb els acordionistes del Pirineu

Trobada amb els acordionistes del Pirineu

Arsèguel (l'Alt Urgell)

Del 24 al 27 de juliol de 2026

La Trobada d'Acordionistes del Pirineu és un festival de música tradicional i popular dedicat a l'acordió diatònic que cada any aplega a Arsèguel a intèrprets d'aquest instrument i formacions musicals de totes les contrades del país i també d'altres països d'arreu del món, especialment d'Amèrica i Europa.
Festa dels Elois de Berga

Festa dels Elois

Berga (el Berguedà)

Del 24 al 26 de juliol de 2026

Cada quart cap de setmana de juliol, Berga s'omple de de cavalls, muls, ases i els seus acompanyants vinguts d'arreu del país i disposats a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d'aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen.

Festa major

El Vendrell (el Baix Penedès)

Del 25 al 28 de juliol de 2026

Dos dels actes més esperats de la festa major del Vendrell són la processó de sortida i retorn de santa Anna a l'església i la Cercavila de Foc, una espectacular desfilada de bèsties encapçalada pel Ball de Diables i que compta amb la presència d'un dels dracs de foc més grans d'Europa: el Caramot.

Festa major de Lloret de Mar

Festa major

Lloret de Mar (la Selva)

Del 16 al 26 de juliol de 2026

Lloret de Mar celebra la seva festa major d'estiu amb un gran nombre d'activitats, d'entre les quals destaquen el Ball de Plaça, un ball solemne amb unes almorratxes plenes d'aigua perfumada, i la tradicional anada per mar a l'ermita de Santa Cristina, ja documentada a mitjan segle XVI i que inclou la regata de llaguts S'Amorra, Amorra.

Festa dels fanalets

Lleida (el Segrià)

24 de juliol del 2026

La Festa dels Fanalets de Sant Jaume a Lleida, una de les celebracions religioses més importants de la capital de la terra ferma, és protagonitzada per desenes de nens i nenes que surten, portant petits fanals encesos, per recordar l'accidentat i venturós pas de l'apòstol per terres catalanes.

Festa de Santa Magdalena

Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)

Del 15 al 22 de juliol de 2026

Esplugues celebra, pels volts del 22 de juliol, una festa popular que destaca per l'actuació, dins l'Església de Santa Magdalena, dels castellers, el ball de bastons, l'Esbart, els gegants i capgrossos, i per l'activa participació del ball de diables local, que recita el seu ball parlat i els seus versots en sortir de la missa.
Festa de Santa Margarida a Felanitx

Festa de Santa Margalida

Felanitx (Migjorn)

19 i 20 de juliol de 2026

Felanitx celebra, a mitjans de juliol, dos dies de festa en honor a la seva patrona, Santa Margalida. Les festes destaquen per la sortida del Ball dels Cavallets, els caparrots i els gegants d'aquesta població.

Són protagonistes

Ball de Diables del Vendrell

Ball de Diables

El Vendrell (el Baix Penedès)

26 de juliol de 2026

El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila. Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida que va representar pels grups de cultura popular el retorn de la democràcia.
Drac de Santa Margarida de la Riera de Gaià

Drac de Santa Margarida

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

Fins el 20 de juliol de 2026

Nascut l'any 2011 per iniciativa del Ball de Diables i els Timbalers de la Santa Creu, el Drac de la Riera de Gaià és una figura polifacètica. Tant pot demostrar la seva ferotgia amb unes imponents enceses durant els correfocs, com mostrar-se dòcil quan la santa l'amansa durant l'entremès que protagonitza el dia central de la festa major.

Ball de Diables de la Riera de Gaià

Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

17, 19 i 20 de juliol de 2026

Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.

És temps de…

Toquen a córrer

Diverses poblacions

Juny-juliol de 2026

Conegut en moltes poblacions costaneres del nord de Catalunya, el Toquen a Córrer és una mena de cursa dansada, un ball molt alegre i animat, en què persones de totes les edats es barregen, s'agafen, s'abracen i es posen a córrer, saltant amb eufòria.

Mediateca

Llibres

La Ratafia. Licors d’herbes dels Països Catalans

La Ratafia. Licors d’herbes dels Països Catalans

Jaume Fàbrega i Colom

Editorial Efadós

Fer licors a casa –ratafies, licors d’herbes, d’espècies i de fruites– és facilíssim i,...

Calendari de festes del mar

Calendari de festes del mar

Manel Carrera i Escudé

Botarga Produccions

Aquest llibre és un recull de més de dues-centes festes populars del calendari tradicional que...

29 rondalles meravelloses de Mallorca

29 rondalles meravelloses de Mallorca

Caterina Valriu Llinàs

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

A les acaballes del s. XIX, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va concebre la idea de publicar...

Què és el que tenim a mà perquè el desgast no sigui absolut? Les festes. Aquest moviment intermedi que trenca la rutina, que trenca la quotidianitat, que trenca la nostra percepció embotada de la realitat, i ens obre a tot un altre món verge i imprevisible

Albert Serra
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Festes.org ofereix una informació rigorosa, contrastada i actualitzada. És el resultat d’un esforç per fer la feina ben feta i per divulgar-la de manera generosa. És una gran enciclopèdia de la festa popular que ofereix la descripció de les festes, però, a més, inclou notícies i referències bibliogràfiques que complementen els seus continguts. En definitiva, és una eina molt valuosa, resultat d’una tasca sistemàtica i constant, que ens ajuda extraordinàriament a conèixer millor la nostra cultura popular.

Carme Oriol i Carazo Carme Oriol i Carazo

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Etiquetes

Més etiquetes