Capta de Sant Nicolau a Cabassers

Festa de Sant Nicolau

Cabassers (el Priorat)

Armats amb un sabre de fusta i cistells de vímet, els infants de la vila de Cabassers celebren la festa de Sant Nicolau fent una capta pels carrers del poble mentre van cantant cançons tradicionals. Després, amb tot el que arrepleguen de la gent que els obra les portes de casa seva, fan una gran berenada.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2025

Agenda d’aquesta setmana

Mostra de Pessebres i Fira del Pessebre

Mostra de Pessebres i Fira del Pessebre

Olot (la Garrotxa)

Del 6 al 8 de desembre de 2025

Cada any pel Pont de la Puríssima, Olot comparteix la seva passió pel món del pessebre amb els visitants. Terra de grans pessebristes i on la tradició de fer el pessebre està ben arrelada, la ciutat dóna el tret de sortida a la seva reputada Mostra de Pessebres, que té per objectiu divulgar el fet pessebrístic, i a la Fira del Pessebre, una fira especialitzada en figures i materials de qualitat per al pessebre.

Fira de la Puríssima a Sant Boi de Llobregat

Fira de la Puríssima

Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat)

6, 7 i 8 de desembre de 2025

La Fira de la Puríssima és una de les fires més concorregudes de les comarques barcelonines i quasi bé una festa major a Sant Boi de Llobregat. S'estructura al voltant de dues activitats agrícoles: una fira de planter i una mostra de construccions artístiques fetes amb els fruits de la terra pels pagesos locals.
Festa de la Mare de Déu Fumadora

Festa de la Mare de Déu Fumadora

Arenys de Mar (el Maresme)

8 de desembre de 2025

Des de fa uns anys, la localitat d'Arenys de Mar s'omple de fum, pipes i fumeroles de tota mena per celebrar la Mare de Déu Fumadora, una versió particular de la festa de la Puríssima. L'antic costum infantil de fumar es converteix, per un dia, en l'activitat central de la festivitat.

Fira de la Puríssima a Gironella

Fira de la Puríssima

Gironella (el Berguedà)

8 de desembre de 2025

Un concorregut Concurs de Pessebres, una escudella de blat de moro escairat, amb recepta secreta i pròpia del poble i una fira d'artesans són alguns dels ingredients d'aquesta fira que se celebra el matí del dia de la Puríssima i que anuncia la proximitat de les festes nadalenques.
Festa de Sant Nicolau, l'any 1970

Festa de Sant Nicolau

Borriana (la Plana Baixa)

Pels volts del 6 de desembre de 2025

Borriana celebra la festa de Sant Nicolau amb espases de fusta i llonganissa. Aquest dia, els xiquets i xiquetes surten a fer una capta pels carrers de la ciutat entonant la cançó tradicional de Sant Nicolau i després berenen un entrepà de llonganissa.
Fira de torrons de Llinars del Vallès

Fira de torrons

Llinars del Vallès (el Vallès Oriental)

6, 7 i 8 de desembre 2025

Cada cap de setmana més proper al 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, Llinars celebra una fira en què els mestres torronaires catalans presenten les seves propostes de torrons per a les festes nadalenques de l'any en curs.
Festa de les Xiques a El Molar

Festa de les Xiques

El Molar (el Priorat)

7 de desembre de 2025

El Molar celebra la Festa de les Xiques, una diada centenària recuperada el 1992 i que, tot i ser un ritus de galanteig en els seus inicis, ara és protagonitzada principalment per la quitxalla, que passa casa per casa repartint les típiques coques.
Festa de Sant Nicolau a Àger

Festa de Sant Nicolau

Àger (la Noguera)

5 de desembre de 2025

Tal com també és costum en altres pobles catalans, l'escola rural d'Àger celebra la festivitat de Sant Nicolau, patró de la mainada, amb un captiri infantil. Els seus alumnes passegen pels carrers cantant cançons populars i recullen tots els obsequis i el menjar que els donen els veïns.
Festes de la Puríssima a Ontinyent

Festes de la Puríssima

Ontinyent (la Vall d'Albaida)

Fins el 8 de desembre de 2025

Les festes majors en honor a la patrona d'Ontinyent, la Immaculada Concepció, destaquen pels bous -en les modalitats de corda i embolat-, les danses processionals, l'anunci angèlic, el cant dels Angelets i la resta d'actes relacionats amb el culte a l'anomenada "Mare de Déu de Plata".
Fira de Santa Llúcia de Barcelona

Fira de Santa Llúcia

Barri Gòtic, Barcelona (el Barcelonès)

Fins al 23 de desembre de 2025

Malgrat que a Barcelona hi ha diferents fires on es poden comprar tots els productes típics de les dates nadalenques, la Fira de Santa Llúcia que s'instal·la a les rodalies de la Catedral és, sens dubte, la més emblemàtica de totes.
Festa major de Sant Andreu de Palomar. Foto: Manuel Raigada

Festa major

Sant Andreu de Palomar, Barcelona (el Barcelonès)

Del 28 de novembre al 8 de desembre del 2025

Durant 10 dies l'antiga vila de Sant Andreu de Palomar celebra la seva Festa Major, una de les manifestacions festives populars més importants de la ciutat de Barcelona. Destaca per les seves cercaviles dels grups de cultura popular i per l'escenificació de l'antic drama sacre de la Vetlla de Sant Andreu.
Festa del Bisbetó a Montserrat

Festa del Bisbetó

Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)

6 de desembre de 2025

Pels volts de Sant Nicolau, patró del infants, l'escolania de Montserrat celebra una antiga tradició nadalenca d'arrel medieval: escull i consagra un "Bisbetó" d'entre els escolans nouvinguts. L'escollit exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir i presidirà totes les celebracions posteriors.

És temps de…

La Torronera

La Torronera

Diverses poblacions

8 de desembre de 2025

La festivitat de la Immaculada Concepció, una de les festes amb més tradició de Catalunya (se celebra des de 1281), és el primer dia del calendari tradicional en què hom menja torrons a les cases, un costum que ha acabat batejant a la Puríssima amb el sobrenom de Mare de Déu Torronera.

La Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció

Diverses poblacions

8 de desembre de 2025

El 8 de desembre és un dia no laborable en què l'Església celebra el dogma de la Immaculada Concepció de Maria, el misteri segons el qual la mare de Déu va ser concebuda sense màcula, al marge de la intervenció de la sexualitat dels seus pares i, per tant, es proclama la seva condició de divinitat.

Cançons per fer cagar el tió

Mediateca

Llibres

Roques i baumes viscudes

Roques i baumes viscudes

Ernest Costa i Savoia

Editorial Gavarres

Aquest llibre és na immersió en el món mineral i humà que l'autor ha anat auscultant al llarg...

Els cants tradicionals als Països Catalans

Els cants tradicionals als Països Catalans

Jaume Ayats i Abeyà

Associació Caramella

Aquest llibre ofereix una visió del conjunt de les situacions i les maneres de cantar als Països...

El gest a Catalunya

El gest a Catalunya

Joan Amades i Gelats

Edicions Morera

Què expressem quan acluquem els ulls? Com representem gestualment l’avarícia o la ximpleria?...

Articles

La Maria fumadora

La Maria fumadora

Jordi Bilbeny

Pervivència de la Festa de Sant Nicolau al Vallespir

Pervivència de la Festa de Sant Nicolau al Vallespir

Josep Maria Vila i Medinyà

Institut d'Estudis Gironins

Inici de l'Advent

Inici de l'Advent

Alexandre Ballester Moragues

Diari el Mundo

Bèlgica i la Gegantomania

Bèlgica i la Gegantomania

Jan Grau i Martí

Revista Gegants

Revistes

Dossier: L'oli

Dossier: L'oli

Diversos autors

Editorial Gavarres

A mesura que el conreu de l'olivera s'anava estenent pel territori, l'oli es va convertir en un...

Dossier: Paletes i arquitectes

Dossier: Paletes i arquitectes

Diversos autors

Editorial Gavarres

Bona part del que veuen els nostres ulls quan voltem per les comarques del Cadí i el Pedraforca no...

Què és el que tenim a mà perquè el desgast no sigui absolut? Les festes. Aquest moviment intermedi que trenca la rutina, que trenca la quotidianitat, que trenca la nostra percepció embotada de la realitat, i ens obre a tot un altre món verge i imprevisible

Albert Serra
Cançons de Reis
XMEC Tardor d'artesania i museus
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Els que fem servir Festes.org per resseguir el pols de les activitats de cultura popular, conèixer propostes innovadores i recuperacions de festes i d'elements, estar al corrent de noves publicacions i recordar el dia a dia del farcit calendari anual hem d'agrair aquests primers 25 anys de vida al servei de la cultura popular i tradicional des d'una concepció plena de Països Catalans. I no només això, també des d'una concepció transversal del que és la cultura popular, oberta a la seva diversitat. Una eina d'aquelles que es diu -i aquest cop de veritat- que, si no existís, algú l'hauria de crear.

Josep Bargalló Valls Josep Bargalló Valls

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Etiquetes

Més etiquetes