Festes majors d'hivern a La Fatarella

Festes majors d'hivern

La Fatarella (la Terra Alta)

Quatre dies de celebracions organitzades consecutivament per majorals, fadrins i àguedes i que tenen el ball de jotes, les tortades, la subhasta de llenya, les curses de rucs, les cercaviles musicals i els actes religiosos en honor a la Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda com a protagonistes.

Banner Carnaval de Solsona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festes de Moros i Cristians de Bocairent

Festes de Moros i Cristians

Bocairent (la Vall d'Albaida)

Del 6 a l'11 de febrer de 2026

Les festes de Moros i Cristians en honor a sant Blai de Bocairent diuen que són de les més cridaneres i boniques de tot el País Valencià. Comencen el divendres posterior al 3 de febrer i s'allarguen uns dies amb tot un seguit d'actes que rememoren la conquesta de la vila per part de les tropes de Jaume I.

Festa Major del Santíssim Misteri de Cervera

Festa Major del Santíssim Misteri

Cervera (la Segarra)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

La festa major d'hivern de Cervera commemora el misteri del a Vera Creu ocorregut el segle XVI. L'acte central té lloc al capvespre del 5 de febrer, vigília de la festivitat, quan el poble interpreta Les Completes del Santíssim Misteri, una cantata de caire religiós i popular.
Festa de Santa Calamanda a Calaf

Festa de Santa Calamanda

Calaf (l'Anoia)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

Pels volts del 5 de febrer, diada de Santa Calamanda, els calafins viuen la seva festa major d'hivern amb intensitat. Un dels actes més singulars de la festa és la ballada de la Metradansa, un ball d'arrels profundes que es remunta, com a mínim, al segle XIX i que, per la festa hivernal, es desenvolupa a l'interior de l'església.

Festa de Santa Agda a Riba-roja d'Ebre

Festa de Santa Agda

Riba-roja d'Ebre (la Ribera d'Ebre)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

La festa de les dones de Riba-roja d'Ebre es celebra amb l'ofrena d'uns grans pans de pessic amb forma de pit i amb l'elecció d'un govern de dones, format per una alcaldessa i dues regidores que, aquests dies, exerciran el poder al poble.
Festa de la Llordera a Torà

Festa de la Llordera

Torà (el Solsonès)

6 i 7 de febrer de 2026

Una setmana abans de l'inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s'omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.
Fira del fajol a Batet de la Serra

Fira del fajol

Batet de la Serra, Olot (la Garrotxa)

8 de febrer de 2026

Una jornada de caire festiu que durant tot un dia omple aquesta localitat de diverses activitats, tant didàctiques com gastronòmiques, relacionades amb el fajol, una planta que només es conrea a la Garrotxa i els grans de la qual contenen les proteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal.
Festa de la Candelera a Esponellà

Festa de la Candelera

Esponellà (el Pla de l'Estany)

7 de febrer de 2026

Esponellà celebra la Festa de la Candelera al voltant del Ball del Tortell, una dansa que té les seves arrels al segle XVI i que té per protagonistes a sis dones pabordesses que ballen amb un tortell i un ram de flors encintat a les mans.

Festa major de la Candelera

L'Ametlla de Mar (el Baix Ebre)

Fins al 4 de febrer de 2026

Els habitants de la Cala, nom amb què és coneguda l'Ametlla de Mar, celebren la seva festa major d'hivern en honor a la patrona, la Mare de Déu Candelera amb nombrosíssimes activitats i una processó amb més de dues mil torxes que rememora el dia en què la seva llum va salvar uns pescadors d'un fort temporal.

És temps de…

Festes de Santa Àgueda

Festes de Santa Àgueda

Diverses poblacions

5 de febrer de 2026

Cada 5 de febrer moltes poblacions de la geografia catalana celebren una festivitat dedicada a la patrona de les dones: Santa Àgueda. La festa, que sembla ser una romanalla de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones.

Temps de calçotades

Temps de calçotades

Diverses poblacions

De finals de gener a mitjans d'abril de 2026

Cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi (entre el 17 de gener i el 23 d'abril) els catalans participem d'alguna o altra calçotada. Ja sigui a la ciutat o al camp, al carrer o al tros, dediquem almenys un cap de setmana a gaudir d'una menjada de calçots amb els amics o amb la família.

Mediateca

Llibres

Les ambaixades de Moros i Cristians de Bocairent. Del manuscrit de 1865 a l'actualitat

Les ambaixades de Moros i Cristians de Bocairent. Del manuscrit de 1865 a l'actualitat

Josep-Vicent Ferre Domínguez

Ajuntament de Bocairent

En aquest quadern l'autor analitza l'origen, les versions, les relacions amb altres parlaments...

No t’espantis, Llucifer! Sàtira i història local a través dels versos del Ball de Diables i del Drac de Sitges (1979-2025)

No t’espantis, Llucifer! Sàtira i història local a través dels versos del Ball de Diables i del Drac de Sitges (1979-2025)

Alba Gràcia i Pañella

Casino Prado Suburense

Aquest llibre és un viatge per més de quatre dècades de vida sitgetana narrades amb el...

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

David Abulafia

Veles i Vents Edicions

Entre el 1200 i el 1500 la Mediterrània va viure una època convulsa, una batalla per la...

Articles

30 anys del primer correfoc de Sant Pau a Ribes

30 anys del primer correfoc de Sant Pau a Ribes

Heribert Masana i Soler

Festes.org

La festa patrimonial a Catalunya. Fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

La festa patrimonial a Catalunya. Fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents

Revistes

Memòria obrera i cultura popular

Memòria obrera i cultura popular

Diversos autors

Associació Caramella

El tema central d'aquest número de la revista són algunes de les expressions populars del...

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

Diversos autors

Publicacions de la Universitat de València (PUV)

Els professors Antonio Ariño i Pedro García han estat els responsables de coordinar el...

Una societat no està constituïda només per la massa d’individus que la componen, pel territori que ocupen, per les coses que utilitzen, pels moviments i actes que realitzen, sinó, abans que res, per la idea que es fa de si mateixa

Émile Durkheim
Cançons de Reis
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Els reculls de festes i llegendes, de rondalles i mites ara són l'única porta oberta per comprendre les vivències espirituals dels nostres avantpassats. Per això és tan important la feina d'En Manel Carrera i de Festes.org en la comprensió d'aquesta realitat. Sense ells, el nostre univers seria molt més pobre i ens costaria encara molt més saber qui som i d'on venim. Gràcies, Manel, per la teva gran tasca i per ajudar-nos a mirar-nos encara avui dia en els múltiples miralls de l'ésser.

Jordi Bilbeny Jordi Bilbeny

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes