Una escenificació parlada, la interpretació de danses populars, l'ús de decorats monumentals i, sobretot, l'ambientació de les escenes a través d'una música especialment composta per a l'ocasió, són les característiques diferenciadores del Pessebre dels Prats de Rei, que es pot visitar del 24 de desembre fins a principis de gener.

Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament.

Per ser el primer dels realitzats durant el segle XX, el Pessebre Vivent de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró és el degà de la seva modalitat a Catalunya. Es representa els darrers dies de desembre i primers de gener en una única representació al nucli històric i pel barri de la Coma.

Situada just a l'altra banda de la Façana del Naixement de la Sagrada Família, la tradicional Fira de Nadal de la Sagrada Família no té res a envejar a la Fira de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona: hi ha més de 150 parades amb tots els productes necessaris per celebrar el Nadal a casa.

Cada any per Nadal la població baix-empordanesa de Mont-ras acull una exposició de pessebres i diorames que aglutina algunes de les millors creacions dels artistes pessebristes d'aquestes contrades.

Capdepera ha recuperat un ancestral costum vinculat a les festes del solstici d'hivern: l'Alei-alei. La festa consisteix en encendre i fer córrer unes torxes anomenades 'faies' que s'elaboren dies abans de Nadal amb una herba molt abundant a Mallorca, el càrritx, mentre es canta una enigmàtica cançó popular.

A la Fira de Nadal de Mataró s’hi poden trobar tots els elements necessaris per a la decoració nadalenca, des de materials per fer el pessebre -figures, molsa, suro, etc.- fins a arbres, tions, cintes i boles de colors, centres de taula, garlandes, estels i espelmes, així com productes típics de la gastronomia nadalenca, com neules, torrons i altres dolços.

Cada any quan arriba el Nadal Sant Vicenç de Castellet rep la visita dels Tioners, uns misteriosos personatges sortits del bosc que acompanyen al Tió, un gran tronc de fusta que el diumenge abans del 25 de desembre, els nens i nenes del poble fan que cagui dolços i llaminadures al bell mig de la plaça de l'Ajuntament.

Sant Cebrià de Vallalta ha recuperat, des de l'any 2003, l'antic costum de penjar neules i altres fruits del temps al voltant de l'altar de l'església. El costum, documentat abundantment entre els segles XVI a XIX a tot Catalunya i que encara es manté molt viu a Mallorca, té el seu origen en les ofrenes que els fidels feien per Nadal.

El cap de setmana abans de Nadal Vilafranca celebra una festa d'homenatge a l'aviram autòcton del Penedès que combina la fira comercial, amb un gran mostrari d'aviram i vins locals, i la celebració popular, amb una trobada de bestiari festiu de ploma i moltes altres activitats lúdico-festives per a tothom.

La història de la Carassa del Moro de Barcelona, un gran cap amb barba i turbant que reparteix dolços entre els més petits, és un exemple clar del caràcter evolutiu dels costums festius i de les sempre complicades relacions entre festa i política al món contemporani.

Malgrat que a Barcelona hi ha diferents fires on es poden comprar tots els productes típics de les dates nadalenques, la Fira de Santa Llúcia que s'instal·la a les rodalies de la Catedral és, sens dubte, la més emblemàtica de totes.