Festa Major de Blanes

Festa major

Blanes (la Selva)

Blanes celebra la festa major d'estiu amb una intensa setmana d'activitats d'entre les que destaca el Concurs Internacional de Focs, el Ball de Morratxes i l'Aplec de l'Amor, una tornaboda a Cala Bona amb la que els blanencs i blanenques tanquen tradicionalment la seva festa més important de l'any.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Les Santes de Mataró

Les Santes

Mataró (el Maresme)

Fins al 29 de juliol de 2026

Els dies de la festa major de les Santes són, sens dubte, els més intensos i esbojarrats de l'any mataroní. Una seqüència ritual ben estructurada al voltant de la nombrosíssima imatgeria festiva local i la participació entusiasta de petits i grans fa que molts es defineixin com a addictes a la festa major.
Festa major d'Olivella

Festa major

Olivella (el Garraf)

Del 24 al 26 de juliol de 2026

La festa major d’aquest petit municipi situat al bell mig del Parc Natural del Garraf destaca per una competició de truc que data del 1970 i per ser l’únic moment de l’any en què es pot veure el Drac Vell d’Olivella, una figura molt estimada a la comarca, construïda l’any 1975 per un estiuejant del poble a imatge i semblança del Drac de Sitges.

Festa major

Vilaür (l'Alt Empordà)

Del 24 al 26 de juliol de 2026

Els habitants de Vilaür han construït el seu propi model de festa major d'estiu combinant elements d'altres latituds, com el ball de diables i els castells, amb els propis de les terres gironines, com les ballades de sardanes i les cantades d'havaneres.
Festa Major de Begues

Festa major

Begues (el Baix Llobregat)

Del 24 al 26 de juliol de 2026

Begues celebra la seva festa major a finals de juliol amb la sortida de la Cuca Fera, un tipus de bèstia de la fauna fantàstica catalana molt present en les festes d'aquest moment de l'any i de la que el municipi en té l'exemplar més gran i antic de Catalunya.

Festa major

Canovelles (el Vallès Oriental)

Fins al 27 de juliol de 2026

Els habitants de Canovelles celebren la seva festa major organitzats en dos grups, els Cans i les Ovelles, i vestits amb els respectius colors blau i groc. Els correbous de foc amb animals de fibra de polièster, les sortides imprevisibles del Burricorni i una Catxarrada amb milers d'instruments sonant al mateix temps són algunes de les iniciatives més destacades d'aquesta festa.

Concurs de focs d'artifici de la Costa Brava

Blanes (la Selva)

Del 23 al 27 de juliol del 2026

La festa major de Blanes es celebra pels volts del 26 de juliol, diada de Santa Anna, patrona de la vila. Les celebracions duren diversos dies entre el cap de setmana anterior i el següent i tenen com a acte estrella el Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava conegut popularment com a 'Focs de Blanes'.
Trobada amb els acordionistes del Pirineu

Trobada amb els acordionistes del Pirineu

Arsèguel (l'Alt Urgell)

Del 24 al 27 de juliol de 2026

La Trobada d'Acordionistes del Pirineu és un festival de música tradicional i popular dedicat a l'acordió diatònic que cada any aplega a Arsèguel a intèrprets d'aquest instrument i formacions musicals de totes les contrades del país i també d'altres països d'arreu del món, especialment d'Amèrica i Europa.
Festa dels Elois de Berga

Festa dels Elois

Berga (el Berguedà)

Del 24 al 26 de juliol de 2026

Cada quart cap de setmana de juliol, Berga s'omple de de cavalls, muls, ases i els seus acompanyants vinguts d'arreu del país i disposats a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d'aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen.

Festa major

El Vendrell (el Baix Penedès)

Del 25 al 28 de juliol de 2026

Dos dels actes més esperats de la festa major del Vendrell són la processó de sortida i retorn de santa Anna a l'església i la Cercavila de Foc, una espectacular desfilada de bèsties encapçalada pel Ball de Diables i que compta amb la presència d'un dels dracs de foc més grans d'Europa: el Caramot.

Festa major de Lloret de Mar

Festa major

Lloret de Mar (la Selva)

Del 16 al 26 de juliol de 2026

Lloret de Mar celebra la seva festa major d'estiu amb un gran nombre d'activitats, d'entre les quals destaquen el Ball de Plaça, un ball solemne amb unes almorratxes plenes d'aigua perfumada, i la tradicional anada per mar a l'ermita de Santa Cristina, ja documentada a mitjan segle XVI i que inclou la regata de llaguts S'Amorra, Amorra.

Festa major

Parets del Vallès (el Vallès Oriental)

Fins al 27 de juliol del 2026

Un dels principals atractius de la Festa Major d'estiu de Parets del Vallès, que es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol, és l'escenificació col·lectiva de la "Llegenda de la pedra del diable" un exemple d'imaginació participativa per part dels geganters, la colla de diables i altres associacions locals.

Festa dels fanalets

Lleida (el Segrià)

24 de juliol del 2026

La Festa dels Fanalets de Sant Jaume a Lleida, una de les celebracions religioses més importants de la capital de la terra ferma, és protagonitzada per desenes de nens i nenes que surten, portant petits fanals encesos, per recordar l'accidentat i venturós pas de l'apòstol per terres catalanes.

Són protagonistes

Drac d'Olivella

Drac

Olivella (el Garraf)

25 i 26 de juliol de 2026

El Drac d’Olivella té el seu origen l’any 1975 quan un artista sitgetà estiuejant del poble va construir un drac infantil pel seu fill a imatge i semblança exacte del Drac de Sitges. Des de l’any 2022, el poble té un magnífic drac nou però recorda al vell traient-lo el dissabte de festa major, l’únic moment de l’any en què es pot veure el que molts coneixen com a “drac petit de Sitges”.

Momerota de Mataró

La Momerota

Mataró (el Maresme)

Fins al 29 de juliol de 2026

La Momerota i la Momeroteta són dues de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de Mataró. Aquests animals de cartró pedra són mare i filla i passegen el seu caràcter subversiu per les festes populars de Mataró -molt especialment durant la Festa Major de les Santes- escopint foc i perseguint a petits i grans.
Ball de Diables del Vendrell

Ball de Diables

El Vendrell (el Baix Penedès)

26 de juliol de 2026

El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila. Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida que va representar pels grups de cultura popular el retorn de la democràcia.

Cuca Fera

Begues (el Baix Llobregat)

25 de juliol de 2026

La Cuca Fera de Begues és la cucafera més grossa de Catalunya. Nascuda l'any 1934, està associada a l'Avenc de la Ferla, un profund i fosc solc negre situat al Massís del Garraf on, segons la llegenda, habita aquesta impressionant criatura.

És temps de…

Fent equilibris a Cadaqués

Cucanyes marítimes

Diverses poblacions

Estiu del 2026

Un dels jocs populars més presents en les festes del mar són les cucanyes que es fan al voltant d'un pal de fusta ensabonat, tradicionalment procedent dels màstils o 'arbres' de les embarcacions de vela. La temporada de cucanyes marítimes comença per Sant Elm, el 2 de juny, i dura tot l'estiu.

Mediateca

Llibres

Les meravelles del seguici popular de Santa Tecla a Tarragona. Des de mitjans segle XVI

Les meravelles del seguici popular de Santa Tecla a Tarragona. Des de mitjans segle XVI

Jordi Bertran Luengo

Edicions Cossetània

Amb una mirada rigorosa i alhora entenedora, l'autor explora com la celebració de Santa Tecla ha...

Cuina per a xicalla i adolescents

Cuina per a xicalla i adolescents

Casimir Romero i Garcia

Autoedició

Aquest és un llibre pensat per despertar el gust per la cuina i encomanar la passió pels fogons...

Calendari de festes del mar

Calendari de festes del mar

Manel Carrera i Escudé

Botarga Produccions

Aquest llibre és un recull de més de dues-centes festes populars del calendari tradicional que...

Entre les realitats anímiques, la festa és una cosa per si mateixa, que no es pot confondre amb cap altra al món

Karl Kerény
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

Festes.org representa una finestra viva de la riquesa de la cultura popular catalana, una plataforma que ha il·luminat la nostra tradició festiva durant els últims vint-i-cinc anys. Ha estat molt més que un simple recurs en línia; és un far que fusiona la participació activa dels Països Catalans en els seus rituals festius i ens connecta en les nostres arrels comunes. Per a mi, Festes.org, ha estat una font d'inspiració i descobriment, fomentant la meva passió per la música d'arrel a través de la seva mediateca que és un recurs essencial per a descobrir la riquesa musical que ens defineix com a poble.

Càndid Trujillo Càndid Trujillo

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes