3.6 Conclusions respecte a l’organització


* L’organització interna de l’espai multidisciplinari és una funció clau. Sense gestió, sigui quina sigui l’estructura o tendència organitzativa que adopti l’espai ("xarxa" o "hotel"), la idea i el concepte poden acabar fracassant. Una de les condicions bàsiques per què el sistema funcioni organitzativament bé és que existeixi un mecanisme coordinador, sigui un des fundadors o un professional extern, que estigui exclusivament dedicat a pensar i treballar sobre l’espai multidisciplinari com a conjunt i a executar les decisions preses en l’estructura de govern.


* En tots els espais analitzats hi ha algun tipus d’entitat que gestiona l’espai físic i que ofereix serveis als membres. Una entitat que realitza les negociacions amb el propietari de l’immoble de manera conjunta i que estructura una oferta de serveis a les organitzacions residents: la definició, estructuració i servucció dels serveis és un element a gestionar: el volum i qualitat dels serveis oferts diferencia els espais multidisciplinaris entre si.


* Respecte a la forma furídica sembla que el sistema és de caràcter obert, és a dir, pot revestir formes jurídiques diferents, però cal tenir en compte que l’estil de gestió, les relacions entre els grups, la participació i cohesió del conjunt i, en definitiva l’evolució posterior de l’espai multidisciplinari com a conjunt vindran condicionats per la forma jurídica que s’adopti. En aquest sentit, la participació de les organitzacions residents en la forma jurídica és un element clau que determinarà la tendència organitzativa del sistema. A major grau de participació, major implicació de les organitzacions en la presa de decisions que afecten al conjunt. I al revés, a menor participació en l’estructura jurídica, més sensació de ser "inquilins". La forma jurídica que s’adopti acaba condicionant el propi concepte empresarial.


* Només tres dels espais multidisciplinaris (Palo Alto, Principal Montcada i kubik) són organitzacions en el sentit estricte; Pelai 1 és un espai compartit, no hi ha propòsit definit, no hi ha una organització legal que gestioni l’espai i que ofereixi serveis. Dels tres espais que són organitzacions podem distingir dues tendències organitzatives clares: una orientada a costos (Hotel d’organitzacions - Principal Montcada) i l’altre orientada a oportunitats (Xarxa d’organitzacions-Palo Alto); @kubik és una forma organitzativa que combina el model de gestió de l’hotel d’organitzacions però amb l’intenció de ser una xarxa d’organitzacions.


* Sigui quina sigui la tendència organitzativa els espais multidiciplinaris són d’una forma flexible i creativa d’organitzar el treball que pretén la realització humana i professional de totes les seves persones, pretenen i fomenten una orientació al desenvolupament i l’aprenentatge a través de l’intercanvi i la comunicació continua. Són tots formes d’organització moderna: una organització d’iguals, de col·legues, de professionals associats en la que la posició de cadascú ve determinada per la seva contribució a la tasca comuna més que per la seva superioritat o inferioritat inherent. Una organització basada en relacions horitzontals, d’interdependència. Es poden considerar ecosistemes empresarials amb una estructura organitzativa plana, àgil, basada en la xarxa i en els equips, en la que el liderat va determinat per la capacitat de creació d’un imaginari comú i compartit i en la que la unitat d’execució són els equips transversals. Estan concebuts com una resposta flexible i creativa per tal de que organitzacions petites puguin comptabilitzar dimensió amb competitivitat, per a poder competir essent relativament petit.


* Sembla que els espais multidiscipinaris confirmen la teoria de Mintzberg, segons la qual el propi disseny de l’estructura d’una organització ve condicionada, entre d’altres, per factors de contingència relacionats amb l’entorn. Per exemple, avui totes les organitzacions es troben en un entorn dinàmic, en el que les demandes de creativitat o novetats són abundants i en el que la base de coneixements està en ràpida transformació i cal aprendre constantment; i complex, doncs requereix que l’organització disposi de grans quantitats de coneixements sofisticats sobre productes, clients o altres factors. En un entorn d’aquestes característiques, l’estructura de l‘organització hauria de ser descentralitzada i orgànica.

Tendències organitzatives

Palo Alto: Orientació a oportunitats: XARXA
Principal Montcada, Pelai 1: Orientació a costos: HOTEL
@kubik: Orientació intermitja oportunitats-costos

1. Orientació a oportunitats: Xarxa d’organitzacions.

Font: Elaboració pròpia


Model de gestió de la visió ecosistèmica. Èmfasi en les col·laboracions.

Aquesta tendència organitzativa es dóna quan l’òrgan de govern de l’espai multidisciplinari creu que cal posar èmfasi en les col·laboracions i en les relacions entre les organitzacions residents. Aquesta alternativa implica un esforç considerable de gestió i de participació de les organitzacions que formen part d’aquesta comunitat d’imaginació compartida. Requereix també un liderat fort que proporcioni un imaginari comú a tots els grups i un horitzó de co-evolució.


Tipologia organitzacions

Organitzacions molt grans o consolidades que tenen interioritzats els serveis de suport. Cada organització és autònoma però es presenta davant el mercat com a membre d’una aliança d’organitzacions, com a part d’una estructura més gran. Hi ha certa consciència de grup i sentiment de pertinença a la xarxa. Les organitzacions són promotors i coparticipants. Aquest és un model que no requereix que les organitzacions estiguin en un mateix espai físic.

Entitat que

Serveis

legal

Organitzacions residents