Història del sistema o procés de creació.

El que fa interessant la creació d’un nou concepte d’organització per part d’un grup de persones no només són els resultats derivats del seu funcionament sino també tots els processos que hi condueixen. Perquè altres persones el puguin replicar i millorar, perquè es pugui reinterpretar l’experiència.

El quart grup de característiques comunes que comparteixen els espais multidisciplinaris analitzats es refereix a la seva evolució històrica, des de la idea inicial fins que l’espai queda ple físicament, des de que neix la idea fins que el sistema assoleix un cert equilibri.

Els quatre espais havien seguit, fins al moment de l’anàlisi, un procés de creació i evolució en dues etapes que coincideixen amb les dues etapes d’evolució d’un ecosistema empresarial (MOORE, James F; The death of competition. Leadership & Strategy in the age of business ecosystems. Harper Business. A Division of Harper Collins Publishers. New York 1996.), això és:

Etapa 1: Creació : pioneritzar l’ecosistema.
Etapa 2: Expansió de l’ecosistema.

Els quatre espais ja havien efectuat, almenys íntegrament la primera etapa, mentre que alguns d’ells (Palo Alto, @kubik) estaven encara acabant de completar la segona. De totes maneres és fa difícil d’establir els límits entre quan comença una i quan comença l’altre, perquè totes dues passen a la vegada. Un moment d’inflexió és produeix quan l’espai assoleix la plena capacitat, quan l’espai queda físicament ple. El que passa després d’aquest punt d’inflexió s’analitza en l’apartat referent a l’organització.

Esquema 3: Etapes d’evolució del sistema espai multidisciplinari

Font: Elaboració pròpia


Fundadors o pioners

Els fundadors són aquell conjunt de persones que en un moment determinat detecten una oportunitat, sempre relacionada amb l’ús d’un determinat espai físic, tenen una idea inicial i decideixen ajuntar-se i començar un camí junts per porta-la a terme. La idea és sempre posterior a l’espai físic: la visió de l’espai físic genera una idea per aprofitar-lo a Palo Alto, @kubik, Principal Montcada i Pelai 1.


El número de fundadors és sempre baix (2 a Palo Alto, 5 a @kubik, 3 a Principal Montcada i 3 a Pelai 1): la idea fundacional sorgeix sempre d’un petit nucli de persones.


Característiques dels fundadors

La característica comuna a tots els fundadors dels espais analitzats és que es tracta de persones joves, d’entre 20 i 35 anys, de caràcter emprenedor, amb cert status econòmic i social (amb capacitats d’inversió econòmica o en treball personal).

Els d’@kubik, Palo Alto i Principal Montcada tenien una experiència professional prèvia en grans organitzacions de l’àmbit nacional o internacional, certa credibilitat professional i una base de relacions consolidada. Els fundadors de Pelai 1 són estudiants que encara no han acabat les seves respectives carreres.


Implusos del fundadors

Per què funden l’espai multidisciplinari? La idea fundacional inicial neix dels fundadors i respon a dos tipus d’impulsos: la projecció personal o institucional dels fundadors (Palo Alto) o a criteris d’oportunitat temporal o d’aprofitament d’un determinat espai físic (@kubik, Principal Montcada, Pelai 1). Pot ser que els dos tipus d’impulsos es produeixin a la vegada (Palo Alto, @kubik).


Objectius dels fundadors

Per a què funden l’espai multidiciplinari? Un objectiu comú a tots els fundadors és que tots funden l’espai per a instal·lar-hi el seu despatx i poder desenvolupar les respectives carreres professionals. L’espai és, abans que tot, la plataforma pel propi desenvolupament professional.

Quan l’impuls respon a la projecció personal d’algun dels fundadors, els objectius poden estar relacionats amb un cert component ideològic d’assolir un compromís amb la ciutat (Palo Alto) a través de la recuperació d’un espai emblemàtic en desús.

Quan l’impuls dels fundadors respon a criteris d’aprofitament d’un espai, aquest pot ser gestionat amb criteris de rendibilitat - per a crear un entorn d’aprenentatge i intercanvi (Pelai 1) o bé per crear una entitat amb finalitats socioculturals (Principal Montcada)-; o amb criteris no lucratius per tal d’experimentar un cert tipus d’innovació tecnològica i social: el sistema és un experiment organitzatiu (@kubik)


Inversió realitzada

Una característica comuna a tots els espais és que necessitaven una inversió per a ser rehabilitats o condicionats per a poder començar a treballar-hi i que, en aquest sentit, el tipus d’inversió realitzada pels fundadors és tant econòmica com en treball personal. En tres dels espais (Palo Alto, Principal Montcada i @kubik) es realitza també una inversió per a la constitució de la societat que els gestionarà.


Plà de viabilitat empresarial

En tots els espais analitzats els fundadors admetien haver hagut de fer algun tipus de pla de viabilitat davant els propietaris de l’immoble. No sempre la idea inicial va acompanyada d’un pla de viabilitat arquitectònic: només es dóna en aquells casos en els que l’espai escollit necessita reformes en l’infraestructura per a poder iniciar les activitats previstes (Pelai 1, Principal Montcada). En altres casos, ja sigui perquè la propietat de l’espai és pública (Palo Alto) o perquè en un principi només es lloga una part de l’espai (@kubik), els fundadors parlen amb els propietaris en termes de proposta organitzativa i empresarial.

La presentació d’aquest pla de viabilitat depèn de les característiques dels fundadors -de la seva capacitat econòmica i per generar una visió de futur, de si tenen o no experiència o coneixements empresarials, de si estan alliberats o són joves acabats de sortir de la universitat- i de les característiques del projecte -àmbit, ambició. Sigui com sigui, les negociacions amb els propietaris de l’immoble són un factor clau d’èxit en tant que són un element a gestionar.


L’espai es pot donar per fundat quan un o més dels fundadors s’hi instal·la per primera vegada per a desenvolupar-hi les activitats previstes. En aquesta primera etapa encara no es pot dir que l’espai multidisciplinari existeixi en tant que organització. El repte principal d’aquesta primer etapa és existir, pioneritzar un espai desocupat i guanyar-se la confiança dels propietaris.

Etapa 2: Expansió de l’ecosistema.

Aquesta segona etapa compren des del moment en què l’espai comença a créixer (els fundadors comencen els processos de selecció de nous membres) fins al moment en què l‘espai queda constituït com a tal i assoleix certa estabilitat o equilibri.

Font: Elaboració pròpia


Motivació de l’expansió

Una vegada els fundadors s‘instal·len en els espais comença un procés per integrar i proposar el projecte a noves persones i organitzacions. Aquest procés respon a dos tipus impulsos: la necessitat purament econòmica "d’omplir els espais" (@kubik, Pelai 1, Principal Montcada) i la voluntat d’obrir el projecte conjunt o la idea a altres organitzacions per ampliar el valor de l’oferta global (Palo Alto, @kubik, Principal Montcada).


Procés de selecció dels equips

És una característica comuna a tots els espais el fet que els processos de selecció dels nous equips els realitzen els fundadors i són de caràcter informal. En un primer moment es basen en "donar veus" a amics i coneguts per fer conèixer l’espai i el projecte i en una segona etapa, esgotats els recursos pròxims, es comencen a establir certs criteris i barreres a l’entrada per tal de controlar-ne alguns aspectes i en alguns casos - Palo Alto, @kubik- es realitzen autèntics processos de selecció.

Els criteris per a la selecció tenen una característica comuna: estan principalment enfocats en la relació personal, en el nivell de "feeling" personal entre els fundadors i les persones de l’organització candidata. Altres criteris per a la selecció dels equips responen a temes:


Relacionats amb l’organització a entrar:

- Àmbit d’actuació: sector, disciplina, producte.
- Pla de viabilitat del projecte empresarial.
- Història de l’organització: jove, consolidada, experta.

Relacionats amb les persones que la formen

- Experiència professional.
- Qualitat humana.
- Nivell de comprensió del projecte espai multidisciplinari.

Mentre dura el procés d’integració de nous membres i una vegada l’espai és ple físicament, en alguns espais, el que estan més encaminats a crear algun tipus de comunitat (@kubik, Principal Montcada) els fundadors engeguen processos de socialització grupals (dinars, festes…) i personals (converses per comunicar valors…)

Aquesta etapa d’expansió de l’ecosistema pot durar molt temps i acaba en el moment en què s’assoleix la plena capacitat -delimitada per l’espai físic disponible-. Ara bé, cal tenir en compte que, en tant que es tracta d’un sistema viu que està en procés d’evolució, és freqüent que en aquesta segona etapa es produeixi un procés d’entrada i sortida d’organitzacions constant fins que, quasi per selecció natural, es consideri que s’ha creat un equip estable.

Resumint, es comença amb un nucli principal de relacions per tal d’establir una massa crítica que permeti aconseguir el principal repte d’aquesta segona etapa: la creació de valor. Per això és molt important la capacitat de liderat del pioners i els processos de socialització que utilitzen per tal de crear "comunitat", comunicant valors, respectant la diversitat i demostrant que el que s’està construint és millor que el que hi ha.