0. INTRODUCCIÓ
"There are good reasons for suggesting that the modern age has ended.
Many things indicate that we are going through a transitional
period when it seems that something is on the way out and
something else is painfully being born. It is as if something were
crumbling, decaying and exhausting itself, while something else,
still indistinct, were arising from the rubble."
Vaclev Havel
La nostra és una societat d’organitzacions
en la que l’acció humana és una acció mitjançada organitzativament. Les
organitzacions s’han erigit en els principals agents de tots els àmbits -polític,
econòmic i social- de la nostra època i ocupen una posició preponderant en relació al
devenir social de les comunitats. En canvi, moltes són encara entitats independents,
socialment irresponsables i insensibles tant al seu entorn més immediat com als problemes
que afecten al conjunt del planeta.
Vivim, alhora, en un període de transició desde l’era
industrial a l’era del coneixement: l’antic està en descomposició i però al
nou li manca fonament. La civilització occidental està experimentant una revolució
tecnològica sense precedents que redefinirà el paper de les Institucions, posarà en
qüestió els valors morals imperants, activarà la intel·ligència col·lectiva,
ampliarà les nocions científiques, generarà noves formes d’art i
d’organització social, redefinirà el paper de poble i terra i il·luminarà els
nostres caràcters comuns i universals. Avui, per exemple, ja és àmpliament acceptat que
vivim sota el paradigma de la interdependència, que el nostre model de desenvolupament no
és sostenible i que comença un progressiva presa de consciència d’era planetària
i de límit.
Resumint, en aquest tombant de segle sabem que la complexitat i
la urgència dels problemes del món exigeix respostes flexibles i creatives per part de
l’organització, una de les Institucions que major impacte té en el devenir
social de la nostra època; que l’aspecte que tindrà la societat del futur depèn de
la manera en què cadascú de nosaltres, en el nostre propi treball i vida respongui als
reptes d’aquest període de transició i que ara és, precisament perquè tot està
canviant, el moment per a l’acció. El futur està per construir i que ens cal un
plantejament crític. Vivim en el mateix món, però ens en cal una lectura nova.
La composició de la present tesina sorgeix, doncs, de la necessitat
d’adequar el pensament a l’acció, les teories i els coneixements del management
a la praxis de les nostres organitzacions.
He estructurat la tesina de la següent manera: una Primera part en la que
es proposen una definició conceptual i un marc teòric per a la lectura en clau de
management dels espais multidisciplinaris. Una Segona part que descriu, presenta i
analitza els espais multidisciplinaris de la ciutat de Barcelona utilitzant com a eina
d’anàlisi la Teoria de Sistemes, per tal de definir les característiques comunes a
tots ells i interpretar-ne les diferències. En tercer lloc, les Conclusions
sintetitzen les principals aportacions i perspectives de la tesina. Finalment, els Apèndixs
contenen altres informacions d’interès.
0.2 Objectius de la tesina.
Els principals objectius del present treball són: