Font: Elaboració pròpia

Les relacions del sistema són les relacions entre els equips de professionals que es produeixen dins l’espai físic. Queden fora de l’àmbit d’estudi d’aquesta tesina, malgrat que un espai multidisciplinari és un sistema obert, l’anàlisi de les relacions del conjunt del sistema amb l’exterior (Veure Apèndix II: Les relacions de l’espai multidisciplinari amb l’exterior) i l’anàlisi de les relacions entre les persones (la "philia" i amistat existent entre molts dels membres dels espais).


Dinàmiques de les relacions


Tots els espais multidisciplinaris analitzats es caracteritzen pel fet que combinen dues dinàmiques: una cap enfora -del grup particular al mercat- basada en la competència i una altra que regula el sistema cap endins -entre els equips- basat en el principi de la cooperació.

En aquells espais que estan més cohesionats com a xarxa d’organitzacions, hi ha un compromís implícit que equilibra aquestes dues dinàmiques oposades: la voluntat de co-evolució professional de tots els elements del sistema.


1. Autonomia: Cada organització competeix amb el seu mercat.

És una característica comuna a tots els espais el fet que cada organització resident és autònoma, s’organitza internament com vol per aconseguir els objectius marcats, té les seves pròpies estratègies empresarials, els seus propis clients, el propi àmbit de relacions i es mesura amb el seu mercat: competeix amb les altres organitzacions del seu sector. Cadascú vetlla pels seus propis interessos però ho fa des d’un determinat espai.


2. Relacions de col·laboració entre els grups.

Les relacions internes entre les organitzacions residents es basen en el principi de la cooperació i l’ajuda mútua. Tot i que les dinàmiques de cooperació són molt diferents segons el concepte dels espais, tots admetien basar-se en l’ajuda mútua i en la col·laboració com a dinàmica. En qualsevol cas apareixen sempre com una opció -mai com a una obligació- derivada del fet que cada grup coneix el conjunt dels altres grups: les seves activitats i àmbit d’interessos, els projectes actuals i el seu àmbit de relacions.


Tipologia dels processos de col·laboració

*Centrats en les activitats primàries de cada organització. Són projectes basats en aliances formals entre dos o més persones o organitzacions diferents de l’espai i en els que la creació de valor va lligada a la suma de core-competences de les organitzacions que col·laboren. Apareixen en tots els espais analitzats però són més freqüents en aquelles organitzacions on el grau de complementarietat o sinèrgies entre les activitats és abundant i en els que la multidisciplinarietat és alta (Palo Alto, @kubik).

*Centrats en les activitats de suport. Es tracta de processos informals de col·laboració en aquells aspectes complementaris a les activitats primàries (de suport, logístics) i que es basen en el principi d’ajuda mútua. Són processos de transmissió de coneixements i habilitats basats en la filosofia de compartir recursos (favors, ús papereria o material oficina, manteniment ordinadors, treballs pagats a preus de cost dels materials…). Es donen en tots els espais però són més freqüents en aquells espais en els que la relació entre les persones és de confiança i el grau de coneixement mutu és elevat (Principal Montcada), en els que la distribució de l’espai fomenta els processos d’intercanvi informals i els encontres als passadissos (@kubik) o en els espais que alberguen joves organitzacions que comencen.


Grau d’interconnexió tecnològica

Dels espais analitzats només a @kubik hi ha algun tipus de mecanisme de cooperació tecnològica intern (una llista de correu electrònics interna). El grau d’utilització d’iniciatives com

• Intranets.
• Gestió del Coneixement.
• Reingenieria de Processos.
• Col·laboració Distribuïda i Treball en Equip.
• Telecommuting.
• Millora Continua.
• Aprenentatge Organitzatiu.
• Community Networking.