La cacera de bruixes a Catalunya i el seu context europeu

Entre 1450 i 1750, la major part de regions d'Europa van conèixer diverses onades repressives que hem convingut a anomenar la cacera de bruixes. Els càlculs més ponderats apunten la xifra de 110.000 persones processades i de no menys de 60.000 execucions. Les víctimes van ser, arreu, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles. Els processos judicials van ser incoats, en la majoria d'ocasions, per tribunals locals, instigats pel fanatisme popular. A Catalunya, l'historiador Joan Reglà va avançar, ja fa alguns anys, la xifra de 400 execucions -una quantitat que semblen confirmar, potser fins i tot a l'alça, els processos locals que han estat publicats darrerament-. Tot i que s'han documentat processos als segles XV i XVI -alguns particularment cruents, com els protagonitzats a les comarques de Tarragona per l'endevinaire Malet a mitjan de la setzena centúria-, la repressió va prendre un caire generalitzat i massiu durant el període 1616-1622. D'aquesta manera, la dinàmica de la cacera de bruixes al Principat pren, en els seus inicis i desenvolupament, una característiques molt similars a les d'aquelles regions d'Europa on el fenomen va ser particularment intens. Se'n diferencia, però, per l'aturada brusca -i gosaríem afirmar que definitiva- dels processos, que es produeix aquell darrer any.