Merengada (Vilanova i la Geltrú, Les Roquetes, Catalunya)
Dijous Gras
En el marc de les festes de Carnestoltes es realitzen batalles amb merenga en aquelles poblacions en les que aquest producte té llarga tradició. Sovint han estat els mateixos pastissers qui han fomentat aquestes batalles. Durant aquests dies, grups de nois i noies de totes les edats es passeigen pels carrers de la vila llançant-se merenga els uns contra els altres en una guerra que no té altre propòsit que passar-ho bé tot empastifant a amics i coneguts.
Més informació : http://www.vilanova.org/carnaval
Fotografies: festes.org

També es fa una merengada a Sant Joan de Vilatorrada (Catalunya) a mitjans de juny en motiu de la festa major infantil. La festa congrega nens de tota la comarca del Bages que es llancen merenga de tots colors i acaba amb un bany d'escuma. A Iàtova (la Foia de Bunyol) també es fa una merengada en el marc de la festa major d'estiu, a l'agost.



 
             
             

La Tomatina (Bunyol, País Valencià)
Últim dimecres d'agost
La batalla festiva més coneguda internacionalment fou creada el 1945, quan uns amics que anaven borratxos van decidir respondre a uns veïns del poble que els hi havien tirat tomàquets. En l'actualitat participen més de 30.000 persones que durant aproximadament una hora formen part d'una batalla amb 125.000 quilos de tomàquets madurs. Més informació...
Fotografies de Mariano Herrera, extretes de: http://www.lahoya.com/tomatina, http://www.marianoherrera.com

 
             
             
             
     
             
             

Guerra de tomaques (Reus, Catalunya)
Dissabte de Carnaval
Un dels actes que configuren la història recent del Carnaval reusenc i probablement és una evolució de les antigues geps o batalles de productes vegetals, que tenien lloc a la Plaça Mercadal amb les sobres dels productes del mercat.
Les fotografies en color són de Salvador Palomar i les en b/n de Presència.


També es fa una guerra de tomàquets al barri de la Guinardera de Santa Coloma, a finals de juny.



             
             

Festa dels Pirates (Festa Major de Premià de Mar, Catalunya)
Pels volts del 10 de juliol
Durant la batalla final de farina, es produeixen enfrontaments entre els pirates que acaben d'assaltar simbòlicament la vila i els premianencs que la defensen.
Més informació..., i també aquí.
Fotografies cedides per Txus Cruz, del Servei de Premsa de l'Ajuntament de Premià de Mar i de Manel Gaspar, extretes del web http://www.premiademar.org/FestaMajor/FMgeneral.htm

 
             
             
             

Dia dels enfarinats (Ibi, Pais Valencià)
Dia dels Sants Innocents, 28 de desembre
El dia dels Enfarinats o de la Justícia Nova és una gran festa popular que té com a activitat central la peculiar i explosiva batalla campal amb verdures, coets i farina, entre els dos bàndols que lluiten per prendre simbòlicament el poder polític de la localitat. Més informació...
Fotografies extretes de http://www.enfarinats.es.vg

 
             
             
             

Batalles de farina (a Godall (Montsià), Terrassa (Vallès Occidental), Cambrils (Baix Camp), Vinaròs (Baix Maestrat), Solsona...)
En el marc de les Festes de Carnaval
Fotografies extretes de la xarxa i de http://www.carnavalvinaros-coc.org/f2k2_flash07.htm


Durant la primera setmana d'agost es fa la Guerra Guarra i Remullada a Alella, una batalla de tots contra tots amb farina de colors i aigua.



 
             
             

Festa des Vermar i Batalla des raïm (Binissalem, Illes Balears)
Finals de setembre-principis d'octubre
Una de les zones de producció de vi més importants a l’illa de Mallorca, celebra una de les festes de la verema amb més tradició de les que es fan a les terres de parla catalana. Gairebé una setmana de gresca, menjars populars, concursos i desfilades vinculades al món del raïm: amb la popular batalla del raïm, festa dels trepitjadors, la desfilada de carrosses, el segon homenatge a la Vermada, una gran revetlla popular, tot acompanyat pels tradicionals fideus del Vermar, el tast de vi o les glosses. Més informació...
F
otografies extretes de http://www.binissalem.com i cedides per Presència (b/n).



 
             
             

La Xeringada (Mataró, Catalunya)
Dins les festes de les Santes, Festa major d'estiu, al juliol
Festa que consisteix en remullar amb una xeringa o pistola plena d'aigua a qui es tingui més aprop.
Fotografies cedides per Presència.
Més informació: http://www.lessantes.net


             
           
             
             

Les Banyà o Poalà (diferents indrets del País Valencià)
Diferents moments de l'any
Són multitudinàries batalles d'aigua que tenen lloc en diferents indrets i que consisteixen en llançar-se aigua pel cap. Les més conegudes són la Banyà de Xixona, la Banyà de la Torre de les Maçanes, que es celebra pels volts del 15 d'agost i i la Poalà de Sedaví

El Correaigua és una versió especial dels correfocs que es celebra per la Festa Major de Granollers, per la Festa Major de Manresa, a Blanes, Cardona... i consisteix en una cercavila


 
             
             

Guerres de boles de neu (diferents indrets)
Diferents moments de l'any, quan neva
La imatge de la canalla barallant-se amb boles de neu és un tòpic de les batalles lúdiques. En un país com el nostre, de clima mediterrani, en què la neu resulta un fet excepcional a moltes poblacions, una nevada esdevé motiu de festa. No es tracta exactament d'una "batalla festiva" en el sentit de festa del calendari però, sens dubte, una nevada és en molts pobles, aquest fet excepcional que trenca amb la quotidianetat i per tant entraria en l'àmbit de la festa (sobretot per als nens que no van a escola...!)
Fotografies de Salvador Palomar i Lluís Carrasco, extreta de http://www.lucamar.com/molinsnevat/gallery.html



 
             
             

Batalla de confetti (Vinaròs, País Valencià)
Carnaval
Fotografies extretes de http://www.carnavalvinaros-coc.org/f2k2_flash09.htm

             
           
             
             

Cos Blanc (Salou, Catalunya)
En el marc de la Festa Major d'Hivern
La Festa Major d'hivern una desfilada de carrosses es detura en un carrer, s'apaguen els llums i uns canons llancen tones de paper i de confetti. Més informació...
Fotografies cedides per Presència


També es fan batalles de confetti durant les cercaviles de moltes festes majors en diferents indrets de Catalunya.



 
 
             

En el marc de les festes de Carnaval (Vilanova i la Geltrú, Catalunya)
Diumenge de Carnaval
La desfilada de les Comparses (49 entitats diferents amb un uniforme identificatiu acompanyades cadascuna d'elles per una formació musical d'un mínim de 9 músics que interpreten, sobretot, el Turuta, l'himne d'aquesta data) aplega al voltant de 5000 persones i culmina en diverses concentracions-batalles de caramels, projectils autoritzats i insubstituïbles durant aquest dia, a la plaça de la Vila de Vilanova, durant la qual es llancen prop de 60 tones de caramels i s'ocupa simbòlicament el poder, amb la pujada al balcó de l'Ajuntament.
Més informació a http://www.vilanova.org/carnaval/index.htm

També es produeixen enfrontament festius amb carmels en el marc de la Festa de Sant Medir (Vila de Gràcia, Barcelona, Catalunya), pels volts del 3 de març. De forma extraoficial i després dels actes tradicionals (aplec a l'ermita i cercaviles de carrosses) integrants de diferents colles es llancen els carmels que els han sobrat.
Les fotografies han estat extretes de: http://graciaweb.com/santmedir/, http://www.santmedir.org




AMB COETS i FOC
- La Nit de l'Albà a Elx (País Valencià), dies abans del 15 d'agost
- La Cordà de Paterna (País Valencià) el 26 d'agost.

AMB AVELLANES
- La Batalla de closques d'avellanes a Ciutadella (Illes Balears), per Sant Joan, el 23 de juny

AMB PETONS
- A Guissona (Catalunya), el tercer cap de setmana de juliol, i en el marc de la Bacanal romana que s'hi organitza des de fa vuit anys, es fa la Batalla de Petons.




L'ús de l'esclat de la pòlvora per a anunciar un esdeveniment o per donar un especial relleu a un determinat moment d’una celebració, és un tret comú a la tradició festiva de nombroses poblacions. Trets d’escopeta o trabuc, encesa de morters, enlairament de coets de tro, traques o ús de canons de festa, entre altres, conformen el costumari de pràctiques festives que trobem en diversos moments de l'any.
Una altra tradició festiva molt important , sobretot al País Valencià, són les desfilades de Moros i Cristians, unes espectaculars escenificacions festives de batalles històriques en forma de cercaviles dels dos bàndols enfrontats.


CANONS DE FESTA

L'ús de canons sorollosos -amb càrregues de pólvora- per anunciar la festa, a cops acompanyats de personatges "militars" de caire burlesc és comú a diverses poblacions. El retronar dels canons i els generals de bufa que els condueixen són un bon exemple de com la festa fa broma d'exèrcits i guerres.

             
           
             
 
             

Canons de Festa (Reus, Baix Camp)
A Reus, era característic del Carnaval i de les festes de barri. En l'actualitat, un canó surt també per les festes majors de Sant Pere i Misericòrdia.
Fotografies i més informació a http://www.etnocat.org/festareus/stpere/canons/index.html


El Canó de Sant Miquel (Barri de la Barceloneta, Barcelonès)
Diada de Sant Miquel (29 de setembre)
Un dels actes més populars de la festa major del barri mariner de Barcelona és, com cada any, la tradició del Canó, importada de França l’any 1912 per un veí il·lustre vinculat a Can Tipa: Pancràs Farell. Es tracta d’un canó de fusta que ronda pels carrers de la vila, acompanyat d’un veï vestit de “general” a l’estil napoleònic, que al fer esclatar els petards llança carmels i joguines a la mainada. La sortida del Canó és ritual: té lloc cada any al mati de la diada de Sant Miquel, el 29 de setembre.


TRABUCAIR
ES

L'ús de trabucs, grans armes carregades amb amb pòlvora, Els trabucaires són persones vestides d'època que sovint són els encarregats d'anunciar la jornada festiva ben d'hora al matí.

Trabucaires de Sant Andreu


DESFILADES DE MOROS I CRISTIANS


Les desfilades de Moros i Cristians són una de les festes més populars del País Valencià i també en diveres poblacions del sud de Catalunya. Aquestes desfilades de bàndols, el moro i el cristià, amb els seus espectaculars vestits que els identifiquen, constitueixen simbòliques posades en escena de guerres. Més informació: Secció Moros i Cristians al Directori de festes.org

             
             
             

Moros i Cristians (Pollença, Mallorca)
A principis d'agost, en el marc de la Festa Major en honor de la seva patrona, la Mare de Déu dels Àngels
Festa que recorda un dels episodis més violents de la història de la vila, en un impressionant simulacre de la batalla contra els corsaris invasors. Una de les escenificacions populars més importants del calendari festiu català. Més informació...
Fotografies de Toni Salas, extretes d'aquí: http://www.mallorcaweb.net/tsalas/galeria/index.php?id=Moros i Cristians

 



<-- i n d e x