NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 20 de setembre de 2019 | Eustaqui    cerca       subscriu-te   

Noticies: Catalunya


VIII Ballada de Gegants Històrics dins la Basílica de Sta. Maria del Mar
Informa: Abel Plana, Assoc. Colla Gegantera del Casc Antic de Barcelona
Dimecres, 19 d'octubre de 2011 a les 12:51


Barcelona (Barcelonès) - La Colla Gegantera del Casc Antic barceloní, en veure l'èxit assolit, des del 2003 ha fet mans i mànigues per continuar amb la celebració any rere any, sempre amb la col·laboració de la pròpia Basílica de Santa Maria del Mar.


La imatge insòlita de gegants ballant dins del temple, la màgia dels carrers del barri de la Ribera en la penombra del vespre, i l'excel·lent selecció de figures participants, en fan un acte únic. Tot i la seva recent implantació, cal destacar que l'acte s'ha convertit en una de les grans diades geganteres de la ciutat i, perquè no dir-ho, de Catalunya, ja que és nombrós el públic que cada any s'aplega la tarda en què els gegants tornen a ballar dins la basílica.

Les figures són escollides pel seu renom, bé per ser centenàries -o històriques, segons l'argot-, per tenir una imatge que al llarg dels anys els ha fet populars dins el seu territori i per ser el pal de paller de les seves festes, fent de màxim símbol de les seves ciutats, d'element inconfusible dins els seguicis i processons que se celebren arreu del país. A tall d'exemple, de la nostra ciutat ja hi han participat -en una ocasió o en una altra- els gegants de la Ciutat (acompanyats pels capgrossos Macers), els vells i nous de la Casa de Caritat, els de Sant Roc de la Plaça Nova i els de la Vila de Gràcia, a més, és clar, dels gegants del Pi, companys i padrins dels amfitrions que no se n'han perdut cap ni una fins avui.

Imatge

L’acte comença amb l’exposició de les figures davant de la façana principal de la Basílica, i posteriorment fan una petita passejada pel barri de la Ribera finalitzant a l’interior de Santa Maria del Mar, on cada participant ofereix la seva dansa al públic present. La Ballada de gegants històrics es celebra un dissabte per la tarda, sempre pels volts de Tots Sants.

La Ballada arriba enguany a la seva VIII edició, que tindrà lloc el pròxim dissabte 5 de novembre. Els horaris són els següents:

18.30h - Exposició dels Gegants convidats davant del Temple.
19.15h - Passejada pel barri de la Ribera.
20.15h - Mostra de balls dins del Temple.

Els gegants que han estat seleccionats enguany, a banda dels amfitrions i dels populars gegants del Pi de la nostra ciutat, tenen varis trets comuns. El primer, i més evident, és que tots ells són grups de quatre. Un altre tret diferencial és que els seus gegants grans han estat realitzats pel mateix artista, qui només ha fet aquestes dues parelles. Tots ells són cars de veure i només surten de la seva població en ocasions extraordinàries, i és que són els protagonistes indiscutibles de la seva Festa Major, a la qual tenen per tradició convidar tan sols una parella de gegants, que és escollida minuciosament. A banda, els gegants de Mataró són padrins dels de Granollers, i durant molts anys els maresmencs foren els encarregats de fer ballar els vallesans.
Us els presentem:

La Família Robafaves de la Ciutat de Mataró (El Maresme)

De gegants a Mataró ja se'n parla l'any 1683 al llibre de comptes de la Confraria de la Minerva. Ja l'any 1741 es parla del trio de gegants, i és el 1853 quan ja trobem els actuals. Ell ferreny i seriós, ella dolça i somrient. La seva filla durant molts anys vesteix amb el mateix patró que sa mare. L'any 1864 s'estrenen els capgrossos de la Ciutat, que esdevindran els devots acompanyants de la família. El 1950, dissenyat pel barceloní Lluís Sabadell, arriba en Maneló, fill dels gegants egarencs, i que completa el quartet mataroní fent parella amb la Toneta. El 1964 Josep Maria Diamant fa els gegants actuals en fibra de vidre, còpia dels anteriors. Els gegantons que podem veure avui són de l'any 1980, obra del solsoní Manel Casserras i Boix. Popularment són coneguts com a Maneló i Toneta, Robafaves i Geganta, i sempre són acompanyats per la música tradicional dels flabiols. Les seves sortides més esperades tenen lloc per celebrar les Festes de Les Santes, al juliol, en honor a Santa Juliana i Santa Semproniana. Dansen el Ball de Petits (amb la música "el Xotis d'en Borina", del repertori de Quirze Perich), el Ball de Grossos (amb "la Masurca d'en Perich"), i el Ball dels Quatre (amb música de Carles Arabia). Els capgrossos ballen al so del "Pasdoble o Polca d'en Borina", també d'en Perich. Les coreografies són de Montserrat Calsapeu. Recentment, els gegants i els capgrossos de la ciutat laietana, han estat declarats Peça Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Els Gegants de la Ciutat de Granollers (El Vallès Oriental)
El juliol de 1854 s'inaugura el ferrocarril Barcelona - Granollers, que segons sembla ser serviria d'excusa per presentar els primers gegants de Granollers. Els actuals gegants vells daten de l'any 1963, i foren adquirits a Casa Closa de Sabadell, desapareixent poc després de la seva estrena. Per l'Ascensió de l'any 1968 es presenten els gegants nous o grossos, coneguts com Esteve i Plàcida, i que foren realitzats per Josep Maria Diamant. No és fins el 1981 que, sota el marc de la Festa dels Gegants Perduts, es recuperen els gegants vells, batejats amb els noms dels sants metges Cosme i Damià, aquest darrer adaptat al seu femení, Damiana. Sense perdre els seus origens, la Festa Major de la ciutat s'ha reconvertit completament, éssent un model festiu seguit per moltes poblacions vallesanes i de fora de la comarca, amb la peculiaritat de ser el context de l'enfrontament entre dos bàndols -els blancs i els blaus-, que durant uns dies competiran per veure qui es proclama guanyador. Els gegants, però, lluny de perdre popularitat i mantenint-se imparcials, són els protagonistes de la festa, i sempre ballen per començar-la al so del popular "ball de Giravoltes" (composat el 1988 pel senyor Martí Ventura). De manera excepcional, i per primer cop fora del seu marc natural, aquest ball serà executat dins de la basílica de Santa Maria del Mar.

Els Gegants del Pi – en Mustafà i l'Elisenda

Els amfitrions, els Gegants de Santa Maria del Mar – el Rei Salomó i la Reina de Saba.

Gaudiu tots de la Diada.

Text: Nicolás Alonso

Més informació: http://www.gegantscascantic.cat

    Més notícies
   imprimir compartir:   Facebook  google buzz  Twitter   









Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org