NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 2 de juny de 2020 | Marcelí    cerca       subscriu-te   
Notícies: Catalunya



Sobre el llibre Mites Vilanovins
Informa: Francesc, El Cep i la Nansa
Dimarts, 14 de març de 2006 a les 18:33


Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - Aquest divendres, 17 de març a les 19 h_a la Biblioteca Joan Oliva i Milà (Pl. de la Vila, 13, de Vilanova i la Geltrú) el Dr. Vicenç Subirats i Mulet, historiador i jurista, donarà la seva versió del llibre, Mites Vilanovis, d'Antoni Ferrer Martí.


Una nova oportunitat per resseguir el nostre patrimoni intangible.

Hi sou convidats.

-------------------------------------------------
MITES VILANOVINS, d’Antoni Ferrer i Martí
El Cep i la Nansa, desembre de 2005

Una mirada crítica a una de la “suposada” història popular (llegenda) de Vilanova i la Geltrú

Entre el folklore i la mitologia, hi ha una part de veritable història que circula com a barreja entre totes dues coses, fórmula que avui molts titularien com a grans enigmes, frase molt de moda i d’aparent impacte però que només serveix per a deixar-ho com està i no esbrinar el tema, ja que sembla que hi ha molta por d’aclarir-ho.

Creiem que cal esbrinar-los i fer-ne un xic de garbellada, rentar-ne la cara, treure’n la pols i mirar de destacar-ne els colors propis i separar el gra de la palla que s’ha  barrejat entre el folklore i una part d’història interessada.

 Així, el mite que la història local ha desdibuixat en part apareixerà dins de tot el conjunt, acompanyat de citacions i notes adients, per a reconduir la part històrica, el mite, el folklore i altres misteris vilanovins encara existents

Entre aquests mites folklòrics, rememorem aquí els Llunàtics de Vilanova,
 Els llunàtics i els pescallunes.

Entre els més famosos d’aquests aparents mites i misteris, hi ha el que diu o explica de com els vilanovins son llunàtics, per allò de que varen voler  pescar la lluna amb un cove, definició que es troba igualment en altres indrets relativament propers, o sigui, al llarg del Llevant Mediterrani català, on apareixen a més de llunàtics altres pescallunes,

 el Feudal de la Geltrú amb la seva cambra del Mal ús, El feudal de la Geltrú.

una part de Moros amb les seves torres i castells, El Juí del Moro i les Torres de Moros
La carassa del Moro Manani
Moros a la costa, frase en altre temps molt temuda, i modernament una frase feta que serveix, tant per a avisar com per a despistar, però aquesta ens remarca un fets històrics ocorreguts especialment durant els segles XVI-XVIII en què es presentaven a la costa vaixells d’àrabs, turcs, nord-africans o mauris, dits moros, que, de tant en tant, practicaven ràtzies per tal de recaptar gent que era transformada en esclaus, o bé per a obtenir-ne un rescat lucratiu. Però més antigament, als segles X-XII, també foren una veritable plaga
.
Uns quants misteris vilanovins actuals. Una novel·la feta per lliuraments de mitjan el segle XIX, escrita i titulada en castellà Los misterios de Villanueva, editada per la redacció del Diario de Villanueva, per tal de vendre més diaris, és una petita obra on la Vila Nova es troba esquitxada amb una petita part de dades i d’història pròpies, i, en la descripció dins la seva trama, amb un tal Sr. Munt, prestamista, que, junt amb una serventa seva (que, a llavors, encara no eren nomenades secretàries com es fa avui dia), desenvolupa la seva trama, on ella responia amb el nom de dona Blasa, i vivien al Mas de l’Esquerrer, en aquells temps un mas molt separat i solitari, entremig de les poblacions de Cubelles i de la Vila Nova i la Geltrú.


 Igualment, tenim mites de caire més modern dins el variat conjunt, com el que es va voler implantar recentment en la fórmula d’una Vilanova posa’t guapa, o bé l’altra, l’eugenidor-siana, la pretesa Ben Plantada Vilanova, o bé diríem inspirada pel sector feudal modern vilano-ví, fet que respon a antigues intencions de principis del segle XX (cal recordar l’apel·latiu de la Blanca Subur sitgetana). Les cases i altres edificis com les torres de la costa no servien per a fer bonic, com s’ha dit en alguna ocasió, sinó que en realitat eren objecte d’orientació per als mariners, navegants i pescadors, uns i altres dels quals navegaven a vela, i el blanc en resultava com un senyal faroner que destacava sobre el fons del paissatge i servia de guia. Però avui, en escriure aquest relat, s’està aplicant a Vila Nova tot un procés de pretesa remodelació molt poc adequada, pel qual s’estan malmetent fragments de barri, cases històriques, part d’unes característiques voreres, destruint antigues muralles i acoblant detalls altament moderns a l’interior de nuclis antics, junt amb altres disbarats que es podrien solucionar d’altra manera.


els misteriosos soterranis vilanovins, etc Els inassequibles soterranis vilanovins. Els soterranis vilanovins, així com d’altres de la geografia catalana, foren fets servir, generalment, com a petites caves o simples fresqueres, en una època en què no existien les neveres d’avui dia. Aquests soterranis foren obrats generalment en forma de L, algunes vegades en forma de lleugera S,



.

L’autor i el llibre ( cel pròleg de Joan Callejón)

Es podria dir que la memòria dels pobles centenaris procura, per una banda, el conreu dels fets històrics i, per altra, el cultiu popular de les llegendes i el folklore. Els historiadors elaboren la narració dels esdeveniments polítics i socials més importants i rebutgen pronunciar-se sobre l’especulació de mites, fabulacions i misteris que, com un magma de riu volcànic, s’arrossega al llarg de la seva existència. Però tot, en definitiva, és tasca i menester dels estudiosos i dels savis de les diverses localitats que constitueixen un país.
    Vilanova i La Geltrú, com qualsevol nucli de població, presenta des de sempre un retaule abarrocat de la seva llarga existència. En uns espais ben visibles s’hi concreta la història a través de les etapes clàssiques en què aquesta es divideix. I en espais, també visibles però menys estructurats, hi figuren _com si fossin mascarots_ les formes secundàries del somni i del deliri populars.
    Ara, aquest aspecte llegendari o no històric o semihistòric de la nostra vila ha estat contemplat per l’historiador local Antoni Ferrer i Martí, que és diplomat en arqueologia hispana per la U. B. i ha estat codirector de les excavacions del jaciment iberoromà de Darró. Ara, l’esmentat Antoni Ferrer ha escrit un petit i valuós assaig que porta el títol de Mites vilanovins. Els títols dels temes corresponents són els sis següents: I – Els llunàtics i els pescallunes, II – El juí del moro i les torres de moros, III – La carassa del moro Manani, IV – El feudal de La Geltrú, V – Uns quants misteris vilanovins actuals i, finalment, VI – Els inassequibles soterranis vilanovins.
    Afirma Elies Canetti que la millor definició de pàtria és una biblioteca. Amb l’esmentada pressuposada equació d’amor als llibres i d’amor al recer a on hom s’aixopluga, l’Antoni Ferrer ha gosat fer front als llegendaris mites vilanovins amb una extraordinària i original aproximació. Fruit de les seves àmplies lectures _la biblioteca que el nodreix_, ha sabut aplicar unes inusitades maneres per a treure l’entrellat d’aitals misteris locals. Ha llegit els folkloristes catalans i els clàssics mitògrafs grecs i, amb intuïció, penetració, fortalesa mental, estratègia bàsica i reflexió, ha utilitzat aquestes virtuts per a situar en el seu terme elemental de sentit comú les distorsions que _fruit de la fantasia_ envoltaven els referenciats misteris casolans al llarg de les generacions.
    Llegits tots els títols dels capítols esmentats, hom s’adona que la realitat _monòtona i inalterable_ de totes aquestes llegendes centenàries rau en la persistència de no voler explicar les coses amb voluntat d’esbrinar-ne les causes i els efectes pertinents. L’Antoni Ferrer ho ha aconseguit brillantment amb l’escriptura del present opuscle, que el consagra com un agut contemplador resolut d’aquests misteris vilanovins que ningú abans no havia gosat planerament resoldre.
    Cal afegir _com a punt final_ que, alhora que celebrem l’edició de la present i encertada anàlisi dels mites vilanovins, manifestem la nostra esperança de poder recepcionar en breu _de la maduresa del nostre estudiós Antoni Ferrer i Martí_ nous lliuraments de treballs i estudis sobre la nostra vila i la nostra contrada.


Més informació: http://www.festes.org/media.php?id_media=660

    Més notícies
   imprimir compartir:   Facebook  google buzz  Twitter   









Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org