|
Presentació del llibre "Foc en Dansa" de Ramon Vallverdú
|
Informa: Manel, Associació Rebombori Digital
Dimecres, 23 d'agost de 2006 a les 0:47
|
Barcelona (el Barcelonès) - L’arbocenc Ramon Vallverdú és diable des de fa vint-i-cinc anys i ha ballat durant anys en diferents esbarts dansaires. Aquesta doble faceta de diable i ballador el van portar, ja fa una colla d’anys, a fer un estudi sobre el fet diabler a les nostres comarques. L’estudi, que va començar fa anys, ha anat creixent i ha acabat esdevenint un llibre, Foc en dansa, que es presentarà el proper 24 d’agost al Racó de la Carretillada –no podia ser d’altra manera– de l’Arboç.
Dir que els diables ballen és una afirmació agosarada, si més no tenint en compte les pàgines escrites i els rius de tinta que s’han vessat al respecte. Per uns els diables no ballen sinó que desfilen en comparsa; per altres, en canvi, el ball de diables té tots els elements que ha de tenir una dansa: música pròpia, punts de dansa, vestimenta característica, personatges, etc.
En els darrers anys el fet diabler ha viscut una autèntica revolució. Al voltant dels anys setanta a Catalunya els diables pràcticament s’havien extingit, només havien aconseguit sobreviure als anys de guerra i dictadura els balls de diables de l’Arboç, Sant Quintí de Mediona, Vilanova i la Geltrú, Sitges i les Borges del Camp, tot i que ben aviat, amb l’arribada de la democràcia, moltes colles desaparegudes van reeixir (com és el cas, segons l’autor, de Vilafranca, el Vendrell, Sant Pere de Ribes...). L’any 1981 l’Arboç acull la primera Trobada de Balls de Diables de Catalunya en què van participar un total de setze colles. Ràpidament el fenomen dels diables es va anar difonent amb empenta. A la cinquena Trobada celebrada al Vendrell ja es van censar unes vuitanta colles i a principis de la dècada dels noranta es parlava d’unes cent vint. Actualment es calcula que n’hi ha al voltant de les tres-centes.
Dins d’aquest immens mar de diables n’hi ha pocs que puguin penjar-se l’atribut de “ball”. I no és estrany. Pràcticament, només les colles amb una trajectòria més llarga (com és el cas dels diables del Penedès i el Camp de Tarragona) han mantingut viva la tradició.
En aquest llibre Vallverdú analitza deu colles de diables diferents (balls de diables de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sant Quintí de Mediona, Vilafranca del Penedès, l’Arboç, el Vendrell, Torredembarra, Ball de Sant Miquel i diables de la Riera, i Tarragona) que han mantingut sense interrupcions o han recuperat el models de ball de diables característic del Penedès i del Camp de Tarragona. Pràcticament totes aquestes colles (a excepció del ball de diables de Sant Pere de Ribes) són membres de la Coordinadora de Colles de Diables Centenaris amb Parlaments.
Entre els aspectes més rellevants d’aquest llibre hi ha un important treball de camp que ha servit per presentar, per primera vegada, les melodies dels tocs de timbals dels deu balls, els diversos punts de dansa que fan servir, així com les diferents maneres com les colles es distribueixen en l’espai. “La meva formació en l’àmbit de la dansa tradicional catalana i la meva vinculació des de fa més de vint-i-cinc anys amb el món dels balls de diables m’ha permès analitzar aquests fets des d’una altra perspectiva i aprofundir en l’estreta relació entre la dansa i els balls de diables”, explica Ramon Vallverdú.
Foc en dansa, editat amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Arboç, l’Esbart Català de Dansaires i Carrutxa, és un llibre que permet conèixer deu de les colles més importants de Catalunya des de totes les vessants possibles. I tot plegat, acompanyat d’il·lustracions molt gràfiques i de fotografies impactants.
Més informació: http://www.lafura.cat
|
|
|
ECOSISTEMA
