|
Manifest dels pastors i ramaders sobre la Transhumància
|
Informa: Anònim, SOLC
Diumenge, 5 de juny de 2005 a les 22:23
|
(Lluçanès) - Manifest dels assistents a la trobada de transhumància de la fira de Santa Creu de Joglars de 2005.
MANIFEST DELS PASTORS, RAMADERS I ASSISTENTS A LA TROBADA DE TRANSHUMÀNCIA DE LA FIRA DE SANTA CREU DE JOGLARS DE 2005
Els sotasignats, pastors i ramaders d’ofici, o simples assistents a la trobada de transhumància de la fira de Santa Creu de Joglars d’enguany, dedicada a les afeccions de les noves vies de comunicació sobre les rutes de transhumància, preocupats tots nosaltres per la conservació i bon ús dels camins en general, volem fer palès que:
- Els camins públics constitueixen un patrimoni de moltes hectàrees de territori del que els ajuntaments en són el principals posseïdors i els vilatans els principals usuaris, encara que la normativa i regulació depèn administrativament de la Generalitat de Catalunya.
- El progressiu desús que ha afectat alguns camins al llarg de les darreres dècades, ha afavorit el seu relatiu abandonament, de manera especial a les àrees urbanes i rodalies, fet aprofitat sovint per alguns propietaris que hi termenegen per apropiar-se’n o fer-ne un ús indegut.
- Però massa sovint, la pitjor ocupació esdevé quan aquest apropiament indegut és exercit per les diferents administracions que disposen de competències sobre les obres públiques que afecten el territori, especialment la xarxa de carreteres, exercint una pressió destructiva sobre els camins que pot tornar-los completament inservibles.
- Així, es dóna la paradoxa que les administracions que haurien de vetllar per la preservació d’un patrimoni que és públic, poden esdevenir els principals responsables de la seva pèrdua, en quant un camí tallat o localment malmès cau en desús i s’acaba perdent.
- Al llarg de les darreres dècades, aquesta pressió destructiva s’ha exercit de manera especial sobre els camins ramaders, atesa la seva freqüent condició de senders que no admeten el trànsit de vehicles, fins al punt de posar-ne la majoria en condicions intransitables per als ramats.
- La progressiva dificultat de les rutes transhumants de llarg recorregut, en va accelerar el seu desús i va comportar la pràctica desaparició de la transhumància a peu, de manera que en el moment actual és pràcticament una epopeia seguir aquestes rutes amb un ramat de bestiar.
- Aquesta situació s’ha de considerar greu, atès que a l’actualitat, als pocs pastors d’ovelles que encara farien la transhumància estacional, s’hi han afegit els ramaders de vaques brunes, que veuen enormement dificultada la moguda dels seus ramats.
- Al marge de les grans rutes ramaderes, la situació ha esdevingut també molt greu a nivell local, donat que la progressiva destrucció de camins ja posa moltes dificultats al moviment dels ramats a l’entorn dels seus corrals per poder accedir a les pastures quotidianes. Pot representar la fi de la ramaderia extensiva. El problema s’accentua en travessar els nuclis urbans.
- La despreocupació de les administracions respecte d’aquesta situació, contrasta amb els plantejaments favorables a la ramaderia de pastura com a activitat preservadora del medi natural, per la seva capacitat de control i neteja de la vegetació, i també per a la prevenció d’incendis, corredors ecològics i la creació de paisatges.
- En uns temps en què els camins han deixat de fer-se servir com a vies quotidianes de comunicació, a les proximitats dels pobles encara els resta l’alternativa de vies de lleure, per a la pràctica d’una activitat, cada dia més obligatòria, com és el caminar.
Atenent a aquestes consideracions i al fet immediat que l’obra de l’eix viari que travessarà el Lluçanès des de Fontfreda a Gironella, intersectarà i pot destruir tots els camins ramaders de la comarca si no es prenen les mesures adients, volem demanar a totes les administracions competents una presa de consciència encaminada a la necessària preservació i conservació dels camins públics, ja siguin vells camins rals, camins ramaders o simples camins veïnals:
* Els ajuntaments i entitats comarcals, com a titulars immediats d’aquest patrimoni i administracions més properes al territori, haurien de tenir coneixement dels camins i vetllar pel seu manteniment, facilitant les activitats ramaderes, excursionistes i de lleure que poden fer-ne ús i actuant contundentment davant de les pràctiques abusives d’ocupació.
* La Generalitat de Catalunya, com a administració competent en la catalogació de camins rurals i ramaders, hauria de facilitar a les administracions locals les bases legals i la metodologia tècnica per a la recuperació i catalogació dels camins. També hauria d’exercir control i informar degudament als ajuntaments sobre les obres públiques que poden afectar la traça dels camins, ja siguin realitzades sota administració directa o de l’estat.
A Santa Creu de Joglars, el dia de la fira, el 29 d’abril de 2005.
Més informació: http://www.solc.ca/
|
|
|
ECOSISTEMA
