|
S'inaugura una exposició de càntirs d'arreu del món amb formes animals
|
Informa: Fina, Museu del Càntir
Dimecres, 7 de gener de 2009 a les 16:32
|
Argentona (el Maresme) - Aquest diumenge a les 11:45 s'inaugura l'exposició "Càntirs bestials. Zoomorfisme en el càntir: de l'Edat del Bronze a Picasso" al Museu del Càntir d'Argentona, una mostra de càntirs amb formes animals procedents d'arreu del món.
El Museu del Càntir d’Argentona presenta amb aquesta mostra l’estudi d’una de les tipologies més importants del càntir: els zoomòrfics; és a dir, aquells que tenen forma d’animal o que contenen parts amb forma animal. Aquest tema no és gens casual, ja que es tracta de la més antiga tipologia del càntir que coneixem, doncs des de l’Edat del Bronze al Pròxim i Mig Orient s’ha mantingut viva la seva producció fins els nostres dies, si bé amb àmplies llacunes temporals.
 Fins i tot artistes il·lustres com Picasso han fet seva la idea de donar forma d’animal a un càntir, si bé la majoria dels exemplars provenen de la desbordant imaginació dels terrissaires del segle XX, oferint-los a la societat com a element estètic i identitari en una època en que aquesta ja no necessita els càntirs per a la seva funció original de cercar i beure aigua.
Perquè els càntirs zoomòrfics?
Ens preguntem perquè els humans hem estat capaços de fer tal producció de càntirs amb forma animal, quina atracció produeixen aquestes bèsties sobre els humans per haver-ne fet tanta quantitat, doncs suposen el 10 % del total, xifra molt elevada tenint en compte que són càntirs sense una utilitat pràctica definida.
La resposta pot estar en el fet que els animals sempre han exercit una profunda fascinació i atracció sobre els humans, que hem vist el món animal com un “alter ego” de la nostra societat, atribuint sovint als animals sentiments i comportaments similars als humans. D’altra banda, qualitats no humanes com la seva rapidesa, ferocitat, capacitat de volar o viure en l’aigua han estat importants perquè terrissaires de diverses èpoques els representin en un dels seus atuells bàsics. Un dels arguments a favor d’aquesta visió simbòlica dels càntirs zoomòrfics és que rarament han tingut vocació funcional, doncs s’han usat per a rituals i cerimonials a l’Antiguitat o com a símbol de l’aigua pura i renovadora en el bateig cristià, amb càntirs en forma de petxina. També els trobem amb finalitat estrictament decorativa o artística en la majoria dels exemplars recents.
Un altre motiu que explica la gran abundància de càntirs zoomòrfics és que la forma del càntir té moltes similituds amb la dels animals, essent molt senzill adaptar el cos d’un càntir al de molts animals, especialment els mamífers i les aus. Així, el cos del càntir (o botxa) es converteix fàcilment en el cos de l’animal, el galet abocador fa de boca o bec, el broc gros esdevé la cua o cul i solament la nansa ens queda sovint com un element afegit a la morfologia de la bèstia, encara que a voltes també la trobem integrada o pren la forma d’un animal, com la serp o el drac.
Cal fer esment de la relativa fidelitat dels càntirs zoomòrfics en relació als animals reals, el que planteja sovint dificultats d’identificació o distorsions morfològiques. Aquest fet és normal degut a què les tècniques de la terrissa tradicional no permeten una reproducció gaire fidel de l’animal, però sovint es deu a la imaginació de l’autor. Cal assenyalar, però, que en els exemplars fets a motlle i decorats amb policromia, la fidelitat és molt superior als fets a mà, com observem en algunes peces valencianes o de França.
INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ MONOGRÀFICA: CÀNTIRS BESTIALS.
Zoomorfisme en el càntir: de l'Edat del Bronze a Picasso
Acte inaugural diumenge 11 de gener de 2009 a les 11,45 h
L'exposició es podrà visitar tot l'any, fins el gener del 2010
Museu del Càntir d'Argentona
Pl.Església, 9
08310 Argentona
93 797 27 32
Més informació: http://www.museucantir.org
|
|
|
ECOSISTEMA
