Festes de Primavera

Organitzada per l'Associació de Veïns Rambla i Argenteria-Rambles de Girona, una entitat de botiguers i comerciants del barri, la festa és avui una jornada que aprofita el bullici dels actes més típics de la diada de Sant Jordi per intentar situar de nou l'eix comercial de la vila, avui traslladat en d'altres indrets, als seus carrers Argenteria i Rambles.

La festa dura entre cinc dies i una setmana i comença el cap de setmana abans de sant Jordi. A més a més dels actes relacionats amb la Diada de Sant Jordi, amb la tradicional 'Fira del llibre, el Disc i la Flor', es fan diversos espectacles infantils, de dansa i música, una jornada de botigues al carrer i un sopar de ramblistes, amb l'entrega de premis 'Rambles de Girona' a aquelles persones que han destacat durant l'any per la seva implicació amb la vida al barri.

La festa del 'tarlà'

La festa comença el dissabte anterior a sant Jordi amb el muntatge i passejada del Tarlà, un dels personatges més populars d'aquesta festa. El Tarlà és un ninot vestit d'arlequí, a l'estil d'un personatge de la Commedia dell'Arte, que està subjectat a una barra horitzontal pintada helicoïdalment de vermell sobre blanc i que va d'una banda a l'altra del final del carrer Argenteria.

Una vegada instal·lat, el principal atractiu del ninot és que, al ser giravoltada amb una petita manovella l'estructura que el subjecta, executa unes contorsions ridícules que fan les delícies dels més menuts, que es congreguen a sota seu per veure-ho, mentre el criden amb el nom de Xato i canten cançons relacionades amb ell. Antigament, era la pròpia canalla qui pujava al balcó a fer-lo giravoltar, a fer-lo ballar al so d'un gran tabal que marcava el ritme d'una cançó infantil. Avui, són les escoles qui porten els infants a veure el Tarlà i les mestres qui el fan giravoltar. El Tarlà s'ha convertit, amb els anys, no només en el personatge central de la festa del carrer Argenteria, sinó també en un veritable símbol llegendari de la ciutat de Girona.

Petita història del Tarlà

La primera notícia que es té del Tarlà, que aleshores era de fusta, és de 1814 i està vinculat a una llegenda gironina que explica que les dots humorístiques, les facècies, rialles, jocs i acrobàcies d'un pagès, varen contribuir a fer més lleugera la quarantena a la que estaven sotmesos els veïns del barri d'Argenteria en motiu d'una terrible pesta bubònica. Quan la pesta va passar, els veïns van voler agrair al seu patró, sant Agustí, amb una festa anual i van voler recordar al pagès construint un ninot a imatge i semblança seva, que des d'aleshores passà a ser l'eix de les celebracions posteriors. Això explicaria, segons aquesta versió, que en els primers anys el Tarlà anés vestit de pagès, amb barretina i espardenyes.

Ara bé, no tothom està d'acord amb aquest versió de l'origen del Tarlà. A l'Empordà i Girona, la paraula 'tarlà' significa beneitó o curt d'enteniment, és un sinònim de babau, bajanot i badoc. L'etimologia d'aquest mot i les referències històriques de les actes de la festa trobades als arxius, fan pensar que aquest personatge és una romanalla de les antigues festes de folls medievals, durant les quals s'escollia un tarlà de carn i ossos, a qui es coronava rei per un dia, es passejava sobre un carro i era motiu d'escarni entre els veïns. Aquestes festes, de les que es comença a tenir notícia escrita el darrer terç del segle XIX, eren la contraposició profana als actes religiosos a sant Agustí, una celebració que també incloïa excessos de tot tipus. Segons aquesta versió el Tarlà de fusta seria la versió en ninot d'aquest Tarlà de carn i ossos, una romanalla d'aquestes ancestrals celebracions medievals.