S'Àvia Corema

Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.

En el calendari tradicional un cop acabades les disbauxes del Carnaval s'inicia la Quaresma, un periode de prop de set setmanes en què l'església cristiana recomana diferents tipus d'abstinències, la meditació i el recolliment, un temps de preparació per a la Pasqua. Un dels costums associats a aquest període és el de comptar els dies que queden perquè s'acabi mitjançant un calendari representat per una vella de set peus, coneguda amb nombrosos noms: Quaresma, Sarraïna, Patorra, Àvia Corema... a qui cada setmana s'arrenca un peu.

A Maó (Menorca) aquest popular personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar: cada dissabte de Quaresma una geganta es passeja pels carrers i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té.

L'any 2004 l'Ajuntament de Maó va decidir crear una nova celebració per tal de reinventar l'antic costum de comptar enrere els dies que queden per la Pasqua. Per a tal motiu va fer construir una geganta de 65 kg i tres metres i mig d'alçada, anomenada s'Àvia Corema, que representa la Quaresma. La geganta, que duu un vestit blau i una bata a quadres blancs i taronges, un bacallà i un setrill a una mà i un rosari a l'altre, no fa gaire bona cara, segurament perquè en l'imaginari popular la Quaresma no té bon predicament. La geganta, la principal característica de la qual és que té set peus que es poden despendre fàcilment del cos, fou construïda pels mataronins Catou Verdier i Josu González amb fibra, espuma, porexpan i fusta, i va ser estrenada el 8 de febrer de 2005. Des d'aleshores, cada dissabte de Quaresma surt de l'Ajuntament, fa una cercavila fins una plaça de Maó i allà se li arranca un del set peus que té.

La seqüència ritual d'aquesta celebració comença Dimecres de Cendra, dia de l'enterrament del 'Camestortes', nom amb què a Maó es coneix el Carnestoltes. Aquest dia l'enterrador, la vídua, l'escolanet, el capellà i les autoritats civils i militars, juntament amb l'alcaldessa i membres de la guàrdia municipal, tots de farsa, escenifiquen l'enterrament més divertit i esbojarrat de l'any maonès: l'Enterrament del Camestortes. La cerimònia que comença al vestíbul de l'Ajuntament de Maó, on té lloc la Vetlla del Camestortes, continua amb la lectura del testament satíric del difunt, un mort ben viu que no para de ballar i fer conya sobre el seu taüt, i finalitza amb una processó fúnebre pels carrers del municipi. Des de l'any 2005 l'Enterrament del Camestortes coincideix amb l'arribada de la geganta s'Àvia Corema, que s'instal·la al balcó de l'Ajuntament.

A partir d'aquest dia, cada dissabte al matí es repeteix el mateix ritus. La colla encarregada de treure a ballar la geganta, els Geganters de Maó, es reuneixen al Pla de la Parròquia (la Plaça Constitució), davant l'Ajuntament i l'Església de Santa Maria, juntament amb un nombrós grup de pares amb la seva mainada. Allà treuen la geganta i mitjançant una animada cercavila es dirigeixen fins una plaça de Maó, cada dissabte una de diferent. En els darrers anys les places escollides han estat ben distribuïdes per la ciutat, de manera que tothom pogués veure s'Àvia Corema d'aprop: Plaça del Carme, Plaça Bastió, Plaça Colom, Plaça Reial, Parc d'Es Freginal, Plaça del Príncep i Plaça Conquesta. La comitiva, molt nombrosa, va acompanyada pel Gran Pepot, un personatge que obre pas i contagia l'esperit de la festa entre els assistents i un grup de músics que interpreten la cançó tradicional de la jornada, la Cançó de s'Àvia Corema, que fa:

S'Àvia Corema,
peu petit,
caga terra i pixa as llit.

S'Àvia Corema,
peu gros,
caga farina i pixa arròs.

S'Àvia Corema,
l'haurem d'encalçar
Perquè va a missa sense pentinar

S'Àvia Corema,
peu petit,
tanca sa porta i s'engrona un dit.

S'Àvia Corema,
Volts dins Maó
I a ses fietes fa un retgiró

S'Àvia Corema,
amb un bacallà
si li fas un mom t'encalçarà.

S'Àvia Corema
quan veu un fiet,
alça sa cama i fa un pet

Quan s'Àvia Corema arriba a la plaça escollida, on hi ha un nombrós públic que l'està esperant, el Gran Pepot fa un petit espectacle d'arts circenses i inicia el cerimonial de treure-li un dels peus a la geganta. Cada un dels set peus de S'Àvia Corema duu un calçat diferent: una abarca, un esclop, una bamba, una espardenya, una sabata de ballar sevillanes, una eivissenca, etc. Mitjançant la pregunta 'Quin ha de ser el peu que perdi avui la gegants?' formulada a la mainada, comença una improvisada votació popular que determinarà quin serà el peu sacrificat. S'escull una persona i es procedeix a treure-li pes a la geganta. Acabada l'extracció es llancen molts caramels, que els fiets i fietes s'afanyen a recollir de terra.

Cal dir que la tradició de llevar un peu a S'Avia Corema que històricament sempre s'havia fet en divendres, es va traslladar al dissabte per tal que més gent pogués participar d'aquesta tradició reinterpretada.

Aquesta senzilla cerimònia, celebrada de dissabte en dissabte, és una excel·lent mostra de com popularitzar un personatge de la tradició, de com els antics costums populars poden ser reinterpretats i actualitzats en funció d'unes noves necessitats i unes noves atribucions. En definitiva, de com la festa, i la cultura popular festiva, és evolutiva.