SHRAWAN (Juliol-Agost)
             
         





A Bhaktapur, de bon matí, les famílies surten al carrer...

 
... per construir unes estructures de bambú...
 
...que recorden a una persona morta durant l'any.
         

Representen una vaca...
 
i van subjectades per davant i per darrera.
 


Cada família en fa una de diferent...
         

...que passeja en processó...
 
...acompanyat de la família i amics...
 
...grups de música, sacerdots...
         

i tots els que es vulguin sumar a la desfilada.
 
Una variant en forma de cap-gros.
 
Un moment de la processó, a Bhakpatur.
         

Nens disfressats
 
...encapçalen moltes famílies.
 
Una construcció en forma de vaca.
         



Espectadores de la processó.
 


Grups de música tradicional
 
La processó canvia a mesura que avança el dia.
         

Apareixen joves bastoners...
 
...amb bastons de bambú...
 


...amb els vestits tradicionals.
         

Els homes es transvesteixen...
 
...i imiten els moviments de les dones.
 
Altres es construeixen disfresses...
         

Camuflats sota una disfressa...
 


....o sota una màscara, comença la transgressió.
 
Els més satírcs es disfressen de turistes.
         



La processó dura tot el dia...
 


...i es converteix en un autèntic Carnaval...
 
...que omple els carrers de Bhaktapur.
   
  GAI JATRA
   
 

El "Carnaval de les vaques" és una festa d'origen antic que es celebra a tota la Vall de Kathmandú un dia després de la lluna plena d'agost-setembre. Literalment Gai jatra significa "Festa (Jatra) de les vaques (Gai)."

La llegenda explica que una reina estava desconsolada després de la mort del seu fill més estimat. El rei va ordenar que tota aquella família que hagués perdut algun membre durant l'últim any tragués les vaques al carrer per demostrar a la reina que no estava sola en el seu sofriment. Quan això va deixar de commoure a la reina, el rei va oferir una recompensa a qui aconseguís fer-la riure. Pels carrers aparegueren disfresses fantàstiques i es féren sàtires fins que la reina somrigué. El rei va instituir des d'aleshores aquest festival anual, en el que les famílies afligides treuen encara avui a les seves vaques i als seus nens disfressats pels carrers de Kathmandú, Patan i Bhaktapur.

La celebració comença de bon matí a cada casa, on tenen lloc les pregàries i ofrenes de fruits i dolços per les ànimes dels difunts. Després, totes les famílies que durant l'any han perdut un membre desfilen en processó acompanyades per sacerdots, músics i dansaires i per una vaca o element que la representi: figura, dibuix, estructura de bambú o per nens disfressats segons les diverses variants de la festa en diferents poblacions. En la cultura hinduista, la vaca és un animal sagrat perquè és el guia que ajuda a les ànimes dels difunts a creuar el riu sagrat Vaitarani en el seu camí de partida d'aquest món.

Les processons i desfilades varien segons l'estatus econòmic i el lloc d'origen de la família però totes es van sumant pel camí i al final segueixen conjuntament un recorregut prefixat que passa pels principals llocs de culte de la ciutat on es celebra. Es creu que aquesta era la manera com antigament els reis feien comptaven quanta gent havia mort a la ciutat durant l'any.

A Bhaktapur té lloc una variant de la festa molt especial i plena de color que converteix a la ciutat en una espectacular processó que dura tot un dia. Gents de tota la Vall es traslladen aquell dia a Bhaktapur per participar de la celebració i contemplar aquesta desfilada. En aquesta ciutat la festa té els mateixos elements, però la caracterització de la vaca és particular.

De bon matí, cada família construeix unes figures fetes amb canyes de bambú ricament guarnides amb teles de tots els colors i coronades per un dibuix d'un cap de vaca i unes banyes fetes amb lianes. Aquesta figura gegantesca representa al difunt (al que es recorda amb una fotografia) i es passeja en cercavila durant tot el dia per la ciutat, transportada a les espatlles de quatre homes i subjectada per dos llargues peces de roba. Algunes families es construeixen figures menors o carruatges amb una estatueta de vaca que passeijen mentre cremen incens. Altres simplement disfressen als més menuts com si fóssin vaques.

Al final del dia, cada família desfila acompanyada per bandes de músics, sacerdots, nens disfressats, ploraneres, amics i coneguts i per grups de bastoners de totes les edats que fan picar canyes de bambú mentre efectuen un crit.

Avui en dia, aquest festival d'origen religiós s'ha convertit en un autèntic carnaval en el que els homes es transvesteixen, es disfressen de dones, de pallassos, i fins i tot de turistes!... amb tot tipus de robes divertides i màscares per tal de satiritzar tot allò relacionat amb la vida política, social i econòmica del Nepal. Alguns buddhistes ortodoxos els eviten perquè creuen que són els maras, fantasmes que destorben al Buddha Shakyamuni Gautam en la seva meditació. És per això que alguns temples romanen tancats aquest dia.

Alguns anys, fins i tot alguns visitants occidentals es sumen a la desfilada tocant tambors o ballant al ritme de la música.


Text i imatges: Manel Carrera

La imatge de l'home amb les banyes de bambú és propietat del meu amic Lekh Lama.