|
Vetlla Pasqual
De la foscor i el silenci, a la llum i la paraula
Diferents poblacions, Nit de Dissabte Sant a Diumenge de Ressurrecció
La petita foguera, preparada al claustre d'Arles de Tec
El pebeter de Castelló d'Empúries
Encesa del foc i els ciris a Arles de Tec
El sacerdot davant del foc nou a Castelló d'Empúries
Repartiment del foc nou
Passant pel claustre d'Arles de Tec
Ciris pasquals a Arles de Tec
|
| Emmarcada dins el cicle de festes de la Pasqua, la Vetlla Pasqual és una cerimònia que, mitjançant la lectura de diversos textos de les escriptures sagrades cristianes, el baptisme o iniciació dels no cristians i el ritus del foc nou, commemora la Resurrecció de Jesucrist.
La Vetlla Pasqual és una cerimònia pertanyent al cicle litúrgic cristià de la Pasqua, una de les festes més importants del Cristianisme doncs commemora la Resurrecció de Jesucrist. De fet, la Vetlla Pasqual es considera la festa central de l'any litúrgic cristià. Aquesta cerimònia és, a més a més, una de les més antigues doncs ja es té constància que la celebraven els primers cristians al segle II i III després de la mort de Crist.
Es celebra a totes les parròquies de la Cristiandat la Nit de Dissabte Sant a Diumenge de Resurrecció, coincidint amb la primera lluna plena de Primavera. El seu significat és ric i complex però la festa vol expressar que la llum sempre venç les tenebres, que quan arriba la Primavera la Natura -que semblava morta- reneix de nou (tot comença de nou) i que, en el context estricte del Cristianisme, Jesús ha ressuscitat.
Estructura de la Vetlla Pasqual
La Vetlla Pasqual tenia originariament tres parts. La primera és la Litúrgia de la Paraula, durant la qual es llegeixen set textos de l'Antic Testament, un text del Nou Testament i l'Evangeli de Resurrecció. Tot seguit es fa la Litúrgia Baptismal: es bateja a tots aquells, infants o adults, que volen entrar a formar part de la comunitat cristiana i es beneeix amb l'aigua sagrada als que ja són batejats. I finalment, es fa la Litúrgia Eucarística: una missa (més curta que l'habitual) amb acaba amb l'entrega de la comunió als assistents (als batejats aquell dia era la primera vegada que rebien la comunió).
A partir de finals del segle IV, l'Església introduí a la Vetlla Pasqual un pròleg: la cerimònia o ritus del Foc Nou, motiu pel qual en alguns lloc a la Vetlla Pasqual se l'anomena també Ofici del Foc Nou. Es tracta d'una cerimònia provinent de la tradició festiva familiar jueva: el Lucernari, consistent en encendre llànties (els jueus encenen a casa unes llànties el dia de Pasqua, el 14 del mes de Nissan).
El ritus del Foc Nou
El ritus del Foc Nou comença amb l'encesa d'un foc a l'exterior de l'església, que antigament havia de ser encès amb pedra foguera (precepte que se suprimeix amb la reforma del Concili Vaticà II). Tot seguit, amb les flames de la foguera s'encén el ciri pasqual, un ciri de grans dimensions que duu inscrit una lletra Alfa que simbolitza el Principi, una lletra Beta que simbolitza la fi i al mig, en forma de creu, l'any en curs rodejat amb grans d'encens incrustats.
El ciri Pasqual simbolitza el Crist Ressuscitat i la flama i el foc que duu, la llum de Jesucrist. El ciri Pasqual romandrà encès durant cinquanta dies al presbiteri o altar de l'església, fins a Pentecosta.
Amb la flama del ciri pasqual es van encenent les espelmes o ciris petits que aquest dia duen els assistents a la Vetlla Pasqual, un moment molt especial perquè gràcies a la llum de les centenars de petites espelmes es va progressivament il·luminant l'interior de l'església, que fins aleshores havia romangut a les fosques.
I és que, de fet, la cerimònia, de la Vetlla Pasqual i el foc nou, vol expressar que, gràcies a la llum que representa la resurrecció de Jesucrist es pot vèncer a les tenebres. Que quan cada any quan arriba la Primavera, la Natura -que semblava morta, com les llavors- sempre reneix amb força per donar nova vida. Que, en definitiva, tot torna a començar.
Acabada l'encesa de la catifa de ciris i espelmes es procedeix a llegir les lectures de la litúrgia pasqual, a fer els actes baptismals i la missa amb què es clou la Vetlla Pasqual.
Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Lluís Solà
Fotografies: Manel Carrera i Escudé, fetes a Arles de Tec, Poblet i Castelló d'Empúries
|
El foc a l'exterior del Monestir de Poblet |
|
De l'interior a l'exterior
És probable que en molts indrets, aquesta cerimònia del foc nou s'hagués celebrat, en temps remots, a l'interior de l'església. La flama devia sortir -com ho fa encara a Jerusalem- del lloc on hi ha el monument de Dijous Sant que representa el sepulcre de Jesucrist. El foc encenia primer el ciri pasqual i després s'anava fent arribar als ciris dels fidels dins la mateixa església. El temor a que hi poguessin haver incendis degué fer traslladar la cerimònia a l'exterior.
|
Vista aèria del Sant Sepulcre de Jerusalem, el dissabte sant |
|
El ritus a Jerusalem
A Jerusalem, la cerimònia del foc nou és especialment intensa a la basílica del Sant Sepulcre . El foc nou surt del lloc on hi ha el sepulcre de Jesucrist i es reparteix entre els qui es congreguen a l'exterior, en un ambient de fervor i excitació, per poder gaudir del foc "sant", que els fidels acosten a totes les parts del seu cos.
|
|
|
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
