Tirar bateig

En la nostra tradició cultural el bateig és un ritu de pas que celebra l'arribada d'un nou membre a la comunitat dels vius, al mateix temps que celebra l'agregació el nadó a la seva família, la col·lectivitat i/o a la comunitat religiosa. El bateig inclou, en la seva seqüència ritual tradicional, un acte consistent en llançar a l'aire, una gran quantitat d'obsequis, generalment fruits secs i llaminadures dolces.

Història, noms i simbolisme

El costum, documentat almenys des de finals del segle XIX en moltes comarques de Catalunya, Catalunya Nord i el País Valencià, s'anomena de formes diverses: «tirar bateig», «collir bateig», «plegar confits», «tirar batiada», «tirar batejada» (Olot), «fer relleu» (Rosselló), «tirar caramelles» (Alió)... S'anomena així, perquè el conjunt dels obsequis o estrenes que es llancen es diu, precisament, «bateig», tot i que en algunes poblacions té un altre nom, com «relleu» (Catalunya Nord), «rotlles» o «rolleu» (Empordà), «batiada» (Baix Empordà, Mallorca), «tirar a ninoves» (la Bisbal de Falset, al Priorat, i també a Bellaguarda, Juncosa i Bovera, a les Garrigues), etc.

Hom creu que aquest llançament generós - també present en altres festes populars durant l'any (Sant Antoni, Carnaval, Sant Medir, etc...) està vinculat a antigues pràctiques per atraure l'abundància i la prosperitat. La pràctica remet tant a la sembra de camps com a la caiguda d'aigua des del cel, dos símbols vinculats al poder de la natura i la terra. En el cas del bateig, a més a més, aquesta pluja simbòlica celebra l'alegria per l'arribada del nou integrant de la família al mateix temps que demana que la vida que tot just comença li sigui fructífera i feliç.

Una generosa pluja dolça

El «tirar bateig» és la segona part del ritus del bateig: se celebra just després de la primera part, la remullada amb aigua del nounat, i just abans de la tercera, l'àpat de la festa.

Els padrins del nounat són per norma general els encarregats de tirar el bateig, tot i que antigament també hi participaven els pares de la criatura, alguns convidats i fins i tot la llevadora.

Si el bateig se celebra segons el ritual catòlic, sovint aquesta pluja de dolços es fa a la mateixa sortida de l'església on té lloc el baptisme o bé durant el trajecte d'anada (o tornada) de casa a l'església. En la majoria de casos, però, el llançament de dolços i d'obsequis té lloc des del balcó o finestra de la casa on es celebrarà el convit de bateig. Allà els esperen una gran quantitat de persones, mainada i gent gran, sovint carregats amb bosses i altres instruments col·lectors casolans, enmig d'un gran aldarull i renou. En un ambient de forta excitació els assistents esperen baix al carrer per demanar, recollir o 'xampar' les estrenes.

Fa molts anys, quan el sucre encara no estava generalitzat, els obsequis eren només fruits secs (avellanes, ametlles i pinyons) i també llegums (bàsicament cigrons). Amb l'arribada del sucre, els fruits secs es van recobrir amb dolç i van donar lloc als confits, usats tradicionalment en el «tirar bateig». Un dels productes indispensables actuals són els dolços, llepolies i tot tipus d'altres llaminadures que fan les delícies dels infants. En el «tirar bateig» també s'acostumen a llançar petites joguines, com pilotes o nines, així com peces de roba i monedes. També és tradició llançar, des del balcó, el càntir de terrissa o vidre que ha servit per portar l'aigua de batejar i que, en esbotzar-se en bocins marca la fi de l'escampada de regals.

Cantarelles de tirar bateig

La principal característica del «tirar bateig» són les curtes cançonetes a base d'estrofes rimades que canten els assistents per tal que els padrins siguin generosos i tirin més bateig. Es tracta d'una tonada repetitiva que es formula en to provocatiu i com una cruel amenaça: el vaticini de la mort de l'infant si no hi ha més confits. Una maledicció que, és clar, només es pot evitar llançant més obsequis.

Moltes vegades les cançons comencen amb la senzilla petició:

«Confits, confits, confits!!»

Quan la canalla veu que no els llancen res, aleshores comença a cantar, cridant, la cantarella característica, que té força variants:

«¡Es bord!» o «¡bateig bord!»

(Empordà)

«Butxaques de cuiro,
butxaques de cuiro.»

(Sant Quintí de Mediona)

«Aquí, aquí, bateig.
Rancis, podrits,
tireu confits.
Bateig bord
tireu criatura i tot.
És viu, és mort,
tireu-lo a l'hort;
és mort, és viu
tireu-lo al riu.»

(Girona)

«Tireu confits
que naltros som pobres
i valtros sou rics»

(Camp de Tarragona)

Una de les més conegudes comença així:

«Tireu confits,
que són podrits.
Tireu avellanes,
que són torrades» (o corcades, o salades)

amb la variant:

«Tireu confits,
que no són (siguin) podrits.
Tireu avellanes,
que no són (siguin) torrades»

Aquesta versió està molt generalitzada i inclou uns amenaçants versos finals:

«Tireu-ne aquí
tireu-ne alla.
I si no en tireu
s'us morirà».

(Barcelona, Cornudella de Montsant)

«Si no en voleu tirar
el nen s'us morirà».

(Bages, Tarragonès, Ribera Alta...)

«Si no en voleu tirar,
el nen es morirà!».

(Viladecans, Montblanc)

En alguns llocs, quan es resisteixen o no tiren prou confits, la mainada afegeix encara uns versos finals destinats als padrins:

«Padrins i padrines
tireu confitura.
Si no en tireu
se morirà la criatura.»

(Terres de l'Ebre)

«Tireu aquí, tireu allà
sino el xiquet se morirà.
Padri pollós
tireu confetura
sino que rebente la criatura»

(Catalunya Nova)

«El padrí, golondrí;

la padrina, golondrina;

si no tiren confitura,

morirà la criatura».

(Xàtiva)

«El padri, picolí;

la padrina, picolina;

si no tiren confitura,

que es mòriga la criatura!»

(Alcoi, Ribera Alta)

«Padrins podrits,

tireu confits!!»

(Terres de l'Ebre)

«Padrí pollós

has criat un gos.

Padrina pollosa

has criat una gossa...»

(Sant Pere Pescador, Alt Empordà)

«A padrí pollós,

ni té diner ni dos;

padrina picolina,

ni té diner ni una filosa;

si no tireu confitura

que es muiga la criatura.

Armeles, confits

i merda en los dits.»

(València)

«Al padrí pollós,

a la padrina picolina,

un diners i dos.»

(Sueca)

«Padrina mocosa,

bateig pelat,

que no n'heu tirat cap!

Si no tireu confits,

la nena (o el nen) es morirà!»

(la Selva del Camp)

«Padrí pollós

en un i dos

la padrina pirulina

el padrí pirulí

si no tiren confitura

morirà la criatura»

(Pego, Marina Alta)

«Padrina pollosa

padrí pollós

el més xicotet

té el cul merdós,

si no tireu confitura

morirà la criatura»

(Pego, Marina Alta)

A les Balears no existeix aquest costum de tirar llepolies per la finestra, sinó que s'obsequia amb confits i licors els qui van a la casa dels pares al convit per donar l'enhorabona.

Un costum viu

Tot i que la confusió entre baptisme i bateig ha portat molta gent a no celebrar aquest ritus de pas, en molts indrets la cerimònia de «tirar bateig» es manté viva, amb independència de si el bateig es celebra per la via religiosa o profana. N'hem pogut trobar notícies a la Palma d'Ebre (la Ribera d’Ebre), Viladamat (el Baix Empordà), Alió (l'Alt Camp), Pla de Santa Maria (l'Alt Camp), Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà), Solivella (la Conca de Barberà). A les Garrigues n'hi ha costum almenys a Cervià, l'Albi, Vinaixa, el Vilosell, els Omellons, Maials, el Soleràs i Torregrossa. Si coneixes algun altre lloc on es realitzi o coneixes alguna variant de la cançó, fes-nos-ho arribar a info [@] festes.org i ho afegirem!